De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dilluns, 22 de febrer de 2010

El nom de La Roser

Basílica de Sta. Maria, Vilafranca, el s.XIX

A Vilafranca hi havia dues confraries religioses molt importants el s.XIX, la del Bon Jesús, anomenada Muixerra i la de la Mare de Déu del Roser, més coneguda com la Roser.
La confraria de la Mare de Déu del Roser data del 15 d’abril de 1572. Les dues principals celebracions tenien lloc el primer diumenge de maig i el primer d’octubre. L’origen social dels confrares del Roser eren, principalment, menestrals d’origen vilafranquí i de tendències liberals.
La confraria del Bon Jesús -la Muixerra- celebrava la seva festa principal per l’Ascensió del Senyor, el mes de maig. Aquesta confraria estava formada per “fadrins forasters fills d’Espanya” (segons Mas i Perera a “Episodis Setcentistes”) que pertanyien, majoritàriament, a la pagesia i de tendències absolutistes.
Segons Ballester “la colla del Salvador fou llogada a Vilafranca per les festes de la Muxerra i l’any següent fou llogada la del Pep per les festes del Roser, i des de llavors les dues colles són conegudes amb els noms de Muxerra la dels Pagesos i Roser la dels Menestrals, fins pocs anys després de la darrera guerra carlina”.
Al llarg de bona part del s.XIX (des de la dècada dels 30 fins a mitjans dels 80) cada confraria llogava la “seva” colla per les seves festes.
Amb la desaparició de la confraria de la Muixerra i de les seves celebracions a mitjans dels anys 80 del s.XIX, la rivalitat entre les dues confraries, com és lògic, desapareix, però no la rivalitat entre les colles ni entre els seus seguidors.
A partir d’aquest moment, les actuacions a Vilafranca queden reduïdes, gairebé de forma exclusiva, a la Festa Major de Sant Fèlix.
En acabar la tercera guerra carlina, el 1876, apareixerà el nom de Colla Nova, nom que, com veurem més endavant, no fa referència a temporalitat en sentit de l’antagonisme antic-recent, sinó a un sentit conjuntural, referit a una novetat circumstancial: renovació de quelcom que ja existia amb anterioritat.
Com a anècdota direm que la talla de la Mare de Déu del Roser (d’estil barroc) encara es venera a Vilafranca, ja que va ser l’única que es va salvar de la crema de la Basílica de Sta. Maria l’octubre de 1934.

(Per aprofundir-hi, consulteu el web de Joan Climent www.elcasteller.cat i l’article de Jaume Grau Enfruns “Roseristes i Muixerristes” publicat a “El 3 de vuit” el 14 de febrer de 1997).



dissabte, 13 de febrer de 2010

El primer 4 de 8 descarregat de la Renaixença

























El 30 d'agost de 1933, la Colla Nova descarregava el primer 4 de 8 de la Renaixença. De la gesta se'n va fer ressò la premsa, que en continuava parlant mesos després com en el cas de l'article del setmanari "El Baluard" de Sitges en la seva edició del 15 d'octubre. Cal situar la notícia en el context de l'època. L'any anterior, la Colla Vella l'havia carregat per primer cop; l'any 1926 (només 7 anys abans), els castells vallencs havien tocat fons i, com a conseqüència, a Tarragona i al Vendrell havien decidit prendre el relleu tot i creant les colles respectives: si els vallencs no podien fer castells, els farien ells mateixos. L'any 1927 les dues colles de Xiquets de Valls s'unificarien per intentar reconduir la situació i recuperar l'hegemonia. La unió va durar fins el 1929. Per tant, estem parlant de només 4 anys des de la reorganització de les colles vallenques fins el primer 4 de 8 descarregat. S'entén, doncs, el to de l'articulista que va des de l'enyorança de l'època dels castells de nou, que encara recordava, fins l'esperança del naixement d'una nova etapa de grans castells.

dimarts, 9 de febrer de 2010

Els inicis

El 1801 actua a Valls, per primera vegada, el Ball de Valencians vallenc-alcoverenc dirigit per l’Anton Claramunt (a) Caragol, d’Alcover, amb la col·laboració del vallenc Jaume Batet i Espelt (a) de las Anxanetas. Al Jaume Batet l’acompanyaven els seus fills Pep de 7 anys i Salvador de 9.
El 1813 sorgeix una colla a recer del Partit dels Menestrals, que es diferencia del Ball de Valencians a l’hora de concebre la manera de fer les construccions. Aquesta colla seria fundada pel Pep Batet i Llobera (a) el Casteller a l’edat de 19 anys (nat a Valls el 22 de novembre de 1793 i mort a Valls el 2 de juliol de 1871). En Pep era pagès de professió i de tendències liberals. El seu germà, en Salvador (també pagès i de tendències conservadores), del Partit dels Pagesos, no deixaria el Ball de Valencians fins el 1815. Per tant, en Pep Batet serà el primer cap de colla de la història dels castells, ja que hauria fundat la colla castellera més antiga documentada fins a l’actualitat, la colla dels Menestrals, l’any 1813 .
El 3 d’abril de 1814 té lloc la primera actuació castellera amb motiu de l’arribada a Valls de Ferran VII, el desitjat pels liberals. Seria la colla dels Menestrals qui, per afinitat, actuaria en el seu honor.
El 1815 és quan a Valls hi ha, per primera vegada, dues colles castelleres ben diferenciades del Ball de Valencians pel que fa a les estructures que aixequen (malgrat que al llarg de bona part del s.XIX els castells encara seran anomenats popularment com a Valencians a molts indrets).
El 1819 apareix documentat per primer cop el nom de la colla associat a una actuació castellera. El 17 de juliol, la colla dels Menestrals farà el castell de 8 pisos, el primer de la història castellera, poc abans que també el fes la colla dels Pagesos.
(Per saber-ne més, visiteu el web de Joan Climent a http://www.elcasteller.cat/ )
ACLARIMENTS:
1- El 1801 no hi ha castells, sinó Ball de Valencians. Aquest evolucionarà cap als castells fins el 1811-1813 aproximadament. Amb les dades que tenim actualment, cap colla té els seus orígens pròpiament castellers en aquesta data, tot i que sí les arrels. En aquest cas són unes arrels compartides, mai exclusives.
2- La data que la tradició oral situa el 1805 com la de l’aparició de dues colles castelleres a Valls encapçalades pels dos germans Batet és impossible per dos motius: encara eren Ball de Valencians i, el més important, aquell any el Pep tenia 11-12 anys i el Salvador, 13-14. Només podien ser caps de la colla d’amics amb qui jugaven a bales.