De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dilluns, 22 de febrer de 2010

El nom de La Roser

Basílica de Sta. Maria, Vilafranca, el s.XIX

A Vilafranca hi havia dues confraries religioses molt importants el s.XIX, la del Bon Jesús, anomenada Muixerra i la de la Mare de Déu del Roser, més coneguda com la Roser.
La confraria de la Mare de Déu del Roser data del 15 d’abril de 1572. Les dues principals celebracions tenien lloc el primer diumenge de maig i el primer d’octubre. L’origen social dels confrares del Roser eren, principalment, menestrals d’origen vilafranquí i de tendències liberals.
La confraria del Bon Jesús -la Muixerra- celebrava la seva festa principal per l’Ascensió del Senyor, el mes de maig. Aquesta confraria estava formada per “fadrins forasters fills d’Espanya” (segons Mas i Perera a “Episodis Setcentistes”) que pertanyien, majoritàriament, a la pagesia i de tendències absolutistes.
Segons Ballester “la colla del Salvador fou llogada a Vilafranca per les festes de la Muxerra i l’any següent fou llogada la del Pep per les festes del Roser, i des de llavors les dues colles són conegudes amb els noms de Muxerra la dels Pagesos i Roser la dels Menestrals, fins pocs anys després de la darrera guerra carlina”.
Al llarg de bona part del s.XIX (des de la dècada dels 30 fins a mitjans dels 80) cada confraria llogava la “seva” colla per les seves festes.
Amb la desaparició de la confraria de la Muixerra i de les seves celebracions a mitjans dels anys 80 del s.XIX, la rivalitat entre les dues confraries, com és lògic, desapareix, però no la rivalitat entre les colles ni entre els seus seguidors.
A partir d’aquest moment, les actuacions a Vilafranca queden reduïdes, gairebé de forma exclusiva, a la Festa Major de Sant Fèlix.
En acabar la tercera guerra carlina, el 1876, apareixerà el nom de Colla Nova, nom que, com veurem més endavant, no fa referència a temporalitat en sentit de l’antagonisme antic-recent, sinó a un sentit conjuntural, referit a una novetat circumstancial: renovació de quelcom que ja existia amb anterioritat.
Com a anècdota direm que la talla de la Mare de Déu del Roser (d’estil barroc) encara es venera a Vilafranca, ja que va ser l’única que es va salvar de la crema de la Basílica de Sta. Maria l’octubre de 1934.

(Per aprofundir-hi, consulteu el web de Joan Climent www.elcasteller.cat i l’article de Jaume Grau Enfruns “Roseristes i Muixerristes” publicat a “El 3 de vuit” el 14 de febrer de 1997).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada