De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





divendres, 9 de desembre de 2011

Els últims pilars de 6 al balcó

El desaparegut Lluís Solsona publicava un article sobre els pilars de sis al setmanari vilafranquí Panadés el 29 d'agost de 1968 en el qual feia referència a una conversa que havia mantingut el dia de Sant Joan de 1962 amb en Pau de l'Angeló, antic component de la Colla Nova, que en aquells moments  tenia 76 anys. El vell casteller li exposà que els últims pilars de 6 s'havien fet el 1904  i que ambdós s'havien dut al balcó. En concret se'n van fer dos aquell any, un a Vilafranca i l'altre a Barcelona i ambdós van ser fets per la Colla Nova.
En Pau de l'Angeló donà a Solsona les alineacions d'aquells dos espadats. En el de Vilafranca hi anaven el seu pare Agustí de l'Angeló a segons, el Jaume del Querido a terços, ell a quarts, Llorençó a quints (que Solsona refereix com a pare dels Llorençons dels anys 60) i el fill de l'Isidre de Granots d'enxaneta. Del pis de quints, però, manifesta no estar-ne segur.
Del pilar de Barcelona diu que hi pujaren els mateixos amb l'excepció del terç, ja que el Jaume del Querido va ser substituït per en Trenca-avellanes.
D'aquest relat hi ha alguns punts a comentar.
Aquest article surt citat i comentat a les pàgines 304 i 305 al volum I de Món casteller. El llibre, però, posa en dubte que aquells fossin els últims pilars de 6 al balcó i ho argumenta basant-se en una fotografia facilitada per en Joan Vallès i publicada a la pàgina 222 de l'obra esmentada on es veu un pilar de sis en el moment de la motxilla davant el balcó de l'Ajuntament de l'Arboç. Món Casteller la data el 1906 i, per tant, posterior als dos pilars al balcó fets per la Colla Nova el 1904. La datació la fa basant-se en detalls que apareixen a la fotografia però que anys més tard es va comprovar que eren equivocats, tal i com ho demostra en Pere Ferrando al seu llibre Castells a l'Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935 . Aquí l'autor vendrellenc torna a publicar la fotografia del pilar al qual fèiem referència més amunt i el data, de forma definitiva, l'any 1902 i ho argumenta amb tot detall a la pàgina 59 del llibre esmentat. Es tracta d'un pilar de sis de la Colla Vella que sembla difícil, per l'alçada a què queda el balcó, que pugui ser dels anomenats "rebenta balcons", tot i que hi està gairebé amorrat a la paret de l'Ajuntament.
Aquest argument, però, també seria vàlid per a un pilar de sis dut al balcó a Vilafranca (si es tracta de l'Ajuntament), ja que la balconada de la Casa de la Vila també queda molt per sota de l'enxaneta d'un pilar d'aquesta alçada. Això no passa, però, a l'Ajuntament de Barcelona on sí que el balcó és prou alt com per a que l'enxaneta d'un pilar de sis pugui ser recollit.
Sigui com sigui, el que queda demostrat és que els dos darrers pilars de sis al balcó dels quals es té referència van ser fets per la Colla Nova.
Un altre punt a comentar a partir de l'article d'en Lluís Solsona ens l'aporta l'alineació del pilar de sis de Vilafranca on hi cita, a terços, en Jaume del Querido.  Aquesta dada és important pel fet que corrobora que l'any 1904 la fusió entre la Colla del Perelló (Colla Nova) i la de l'Escolà és ja una realitat, així com ho és la participació d'elements importants de la línia descendent dels Menestrals, com són la família Aubareda, més coneguda en el món casteller com els Querido.
Per acabar, cal fer esment també que al llibre Vilafranca, la plaça més castellera de Josep Ribes hi apareix una cronologia molt interessant on hi ha reflectides totes les actuacions conegudes a Vilafranca des de l'any 1713. En arribar al 1904 hi diu: "Festa Major: Xiquets de Valls. P/6 (rebentabalcons). El darrer de la decadència".
Com veiem, tot i que no esmenta la colla que el va aconseguir, corrobora l'execució d'aquest pilar el mateix dia i any que recordava en Pau de l'Angeló.
Ens quedaria el dubte del pilar de Barcelona. Si hagués estat aixecat per la Mercè, seria aquest l'últim i no el fet a Vilafranca. Però tenim un problema. Segons un article publicat per en Xavier Güell al número 633 de la revista Cultura sota el títol Castells a Tarragona el 1903 i el 1904, la Colla Nova va ser contractada per a actuar per Santa Tecla el 1904 mentre que la Colla Vella era a Barcelona, tot i que la premsa tarragonina va anunciar a principis de setembre la presència de la colla del Rabassó per Santa Tecla.
Qui va actuar a Barcelona per la Festa Major? Si la Colla Nova no hi era per la Mercè, quan hi va actuar? Es va equivocar Pau de l'Angeló en la data del pilar barceloní?



Fonts:
VVAA: Món Casteller, vol. I. Rafael Dalmau, Editor, 1981
Josep Ribas: Vilafranca, la plaça més castellera. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2005
Pere Ferrando: Castells a l'Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935. Minyons de l'Arboç, 2008
Xavier Güell: Castells a Tarragona el 1903 i el 1904. Revista Cultura, nº 633, 1-1-2003









divendres, 12 d’agost de 2011

La colla de la Roser i el primer 4 de 9 de la història

El cronista de Torredembarra Joan Mañé i Flaquer, que va arribar a dirigir el "Diario de Barcelona de Avisos y Noticias", va escriure en una Carta al Director del mateix diari el dia 8 de setembre de 1853 un text referent a la Festa Major de Torredembarra on afirmava que durant aquell any s'havia fet per segona vegada el 4 de 9.

Sabem que el primer castell de 9 el va fer la Roser a Tarragona l'any 1851 i que aquest castell va ser el 3 de 9.

La Roser en va fer, com a mínim, quatre més abans que l'aconseguís fer l'altra colla vallenca.

Està demostrat que al llarg del sXIX es van fer molts més 3 de 9 que 4 de 9. Se n'ha parlat abastament sobre els motius d'aquesta preferència dels nostres avantpassats a l'hora d'intentar un castell o un altre. Sens dubte, la dificultat que comportava aconseguir un nombre més gran de castellers per fer el 4 de 9 feia que aquest no sovintegés més.

Sembla lògic pensar que les colles es van atrevir abans a intentar el 3 de 9 (recordem que era popularment conegut com "el castell de 9") que no pas el 4 de 9. De fet, és el mateix que passa actualment amb gairebé totes les colles que s'estrenen en els castells d'aquest nivell. Per tant, el 4 de 9 no s'intentaria fins que no s'hagués aconseguit abans el "castell" pròpiament dit: el 3 de 9.

Arribats a aquest punt, crec que no és forassenyat afirmar que si la colla de la Roser va fer (documentats) el 3 de 9 el setembre de 1851 (Tarragona), el juny de 1852 (Valls), l'agost de 1852 (Vilanova) i el setembre de 1852 (Torredembarra) i l'altra colla no el va aconseguir fins el 1854 (també documentat), també hauria estat la primera en bastir el 4 de 9, ja que els dos primers es van fer entre el 1852 i el 1853.

Encara podríem anar més lluny: si els primers 3 de 9 s'haguessin fet nets, cosa que personalment així ho crec (Torredembarra 1852: "el castillo de nueve limpio desde los segundos" ), com s'hauria fet aquell primer 4 de 9?

dijous, 7 de juliol de 2011

Pilar de vuit: Vilanova 1853 - Vallmoll 1858

Ja hem vist que els primers castells de 9 de la història van anar a càrrec de la Roser. És dins d'aquest context de les primeres grans proeses on podríem trobar el primer intent de pilar de 8, el dia de Sant Antoni Abat, el 16 de gener de 1853 a Vilanova.

Del seu antecessor immediat, el pilar de 7 (amb folre o sense?),  la primera referència documentada data del 2 de febrer de 1835 a Valls on, per les festes de la Candela, els Menestrals van fer "lo castell de tres pilans de vuit y lo pilà de set"(1). Del 4 de setembre de 1852, Festa Major de la Torredembarra, ens consta que "antes de este año no se consiguió hacer los espadats de siete limpios y fijos" (cal recordar que de la mateixa diada tenim el tres de nou "limpio desde los segundos" (2) que va fer la Roser, tal i com ja vaig citar al post “La Roser va fer el primer Castell de 9 de la història” . Va ser la Roser qui també va fer aquell dia aquest fantàstic espadat “limpio y fijo”?)

Tornem a la Vilanova de 1853. Al “Diario de Villanueva y Geltrú” del dia 16 de gener s’hi deia : ”Se nos ha dicho que han llegado ya los Xiquets de Valls y entre otras de las evoluciones de que están encargados se han empeñado en verificar el nunca visto espadat de ocho pisos. Allá veremos” (3). Si tenim en compte que l’última vegada que havia hagut castells a Vilanova havia estat el 5 d’agost de 1852, només mig any abans, i que sabem que hi va actuar la Roser bastint el tercer 3 de 9 (net?) documentat sota les directrius del Bieló (els dos anteriors també els va fer la colla), no és agosarat pensar que Vilanova contractés la mateixa colla que havia fet tan bon paper l’últim cop que havia visitat la vila. No sabem, malauradament, si aquest pilar es va arribar a aconseguir ja que no ens ha arribat constància, ni oral ni escrita.

Del que sí tenim testimoni oral és de qui va aconseguir fer el primer pilar de 8 documentat. Se sap que els dos primers pilars de 8 documentats com a assolits consten del 1858, quan una colla el va fer a Vallmoll (19 d’agost) i l’altra a Alió (24 d’agost). En una conversa mantinguda pel casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls (que ja havia portat la camisa ribetejada de la, aleshores, Colla Nova) Anton Vilanova Mateu (a) Pebroter amb el també component de l’agrupació, l’estudiós casteller Joan Climent, li va explicar que el seu avi matern i padrí, l’Anton Mateu Bosch (a) Pebroter afirmava que la colla havia fet el pilar de 8 a Vallmoll quan ell era petit. Per a ser rigorosos, el pilar de 8 de Vallmoll va ser el 1858, com ja hem dit abans, mentre que l’avi Pebroter havia nascut el desembre de 1859, per tant, no es va fer quan ell era petit, sinó l’any abans de néixer. Aquesta dada no sembla restar credibilitat ja que es tracta  d’una datació inexacte a l’hora de relatar un fet molt allunyat en el temps, i més si fem cas del que diu la crònica de Ramon Roca a “La Opinión”  del dia 28 de setembre de 1878  parlant de l’actuació de la Colla Nova a Tarragona  el dia de la Mercè: “... El segundo dia (la Colla Nova) hizo otras 54 torres durante la matinada, y al mediodía hizo los 3 de a 9, los 4 de a ocho, los 2 de a siete, y el pilar de a ocho, castillo que hace unos veinte años no había podido hacerse ...”. Vint anys són exactament els que separen el pilar de 8 de Vallmoll de l’any 1858 (al qual feia referència el vell Pebroter) i el de Tarragona del 1878.



Notes:

1.     “La Crònica de Valls”, 19-10-1935: de l’article “Fa cent anys” de March Anton.

2.     “El meravellós trienni casteller 1851-1853”, article de Lluís Solsona publicat a la revista Foc Nou º 41 (1993) editada per la Colla Joves Xiquets de Valls.

3.     “Els castells: entre la passió i la història. Articles de la primera època d’or (1851-1889)”,  Xavier Güell i Cendra, Cossetània Edicions, 2002.



Fonts:

-         “Món Casteller”, vol.1, vvaa, obra dirigida  per Pere Català i Roca, Dalmau Editors, 1981.

-         “Les meravelles del món casteller (II)” , Xavier Brotons i Joan Beumala, Cossetània Edicions, 2002

-         “Els castells: entre la passió i la història. Articles de la primera època d’or (1851-1889)”,  Xavier Güell i Cendra, Cossetània Edicions, 2002.

-         “Els primers castells documentats i descarregats superiors al Dos de Set des dels inicis dels castells a Valls”, Joan Climent i Ferré, 2009. Publicat al seu web El Casteller.cat

dijous, 16 de juny de 2011

Un Sant Joan aixecat per baix

Per Sant Joan de 1933 les dues colles vallenques van voler iniciar la temporada marcant-se el terreny mútuament. L'objectiu era ja, a les primeres de canvi, el 4 de 8.
La Crònica de Valls del dia 1 de juliol destacava una Colla Nova que es presentava "organitzada, àgil i amb un immillorable pom de dalt". A la Colla Vella la veia "com sempre, forta de segons, terços i amb uns bons quarts, amb el pom de dalt un xic envellit, ja que és encara el de la temporada passada".
L'actuació a la vigília va ser la següent: la Colla Nova va descarregar el 3 de 7, el 4 de 7, el 2 de 6, el 3 de 6 aixecat per baix i el pilar de 5, mentre que la Colla Vella va fer els mateixos castells tret del 3 de 7.
El dia de la Festa Major ambdues colles van intentar sense èxit el 4 de 8 (la Vella el va intentar dos cops). La Colla Nova va continuar l'actuació (havia sortit amb l’intent de 4 de 8) amb el 5 de 7. La Vella va sortir amb el 3 de 7 i a la segona ronda va descarregar el 2 de 7, castell que feia una trentena d'anys que no es veia a Valls. La Colla Nova va fer tot seguit el 3 de 7 aixecat per baix, la primera de les tres construccions que aquell dia faria seguint aquesta modalitat. La segona seria el 2 de 6 aixecat per baix, inserit en mig dels dos intents de 4 de 8 de la Colla Vella, i que segons La Crònica de Valls "desconcerta el públic que no ha vist mai aixecar el castell de dos o torre". La Colla Nova va concloure la seva actuació amb el pilar de 5, també aixecat per baix, al segon intent. La Colla Vella va tancar la seva actuació amb el pilar de 5 amb una mà, després d'intentar el pilar de 6.
L'endemà la Colla Nova encara va tornar a intentar el 4 de 8 "produint molt més bona impressió que la vigília; la por de l'aixecador impedí que el castell reeixís". Va completar l'actuació amb un altre 3 de 7 aixecat per baix, el 4 de 7 amb el pilar, el 2 de 6 i el pilar de 5. Per la seva banda, la Vella va fer el 4 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix, el 2 de 6, va tornar a intentar el pilar de 6 i va acabar amb el pilar de 5.

dimecres, 11 de maig de 2011

Concurs de Tarragona 1933

                                                Foto H. Vallvé (cortesia Joan Climent)

El 24 de setembre de l’any 1933 es va celebrar la segona edició del concurs de castells de Tarragona a la plaça de toros. Hi van prendre part la Colla Nova dels Xiquets de Valls, els Mirons del Vendrell, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona. La Colla Vella dels Xiquets de Valls no va participar-hi per desacord amb les bases.

Com l’any anterior, també va haver-hi polèmica. Les bases restringien inicialment la participació a un màxim de 150 persones per colla que havien d’anar degudament uniformats amb la camisa distintiva corresponent i que tenien totalment prohibit ajudar les altres colles a excepció que hi hagués evident perill de caure a terra.

Posteriorment va haver-hi algunes rectificacions: es reduïa el màxim de castellers a 100, però es permetia que el públic pogués col•laborar a les pinyes. Això va satisfer les colles, perquè no només els perjudicava la impossibilitat que els aficionats donessin un cop de mà, sinó que molts castellers no anaven uniformats ja que la camisa la portaven, gairebé només, els que pujaven i això podia dificultar la seva identificació com a membres d’una colla.

En aquesta edició els castells es van valorar en pessetes. Va ser la primera i única vegada que s’utilitzaria aquest sistema de puntuació en un concurs.



Un altre aspecte important de les bases era el referent a la divisió dels castells en dues categories, una sense especificar i una altra de “castells superiors” on hi constaven el 2 de 7, el pilar de 6, el 4 de 8 i el 3 de 8.

Les colles havien de completar 5 construccions i, per a poder optar al primer premi, s’havia de fer l’aleta obligatòriament al 4 de 8 o al pilar de 6. Els organitzadors volien assegurar-se que Tarragona veiés l’intent del castell estrella d’aquells moments, el 4 de 8 i estimular les colles a aconseguir el pilar de 6 que feia gairebé tres dècades que no es veia. La Colla Vella no va estar d’acord a que el 3 de 8 i, sobretot, el 2 de 7 (era la colla que n’havia descarregat més) quedessin exclosos d’aquesta condició per a guanyar el concurs.

No hi havia cap penalització ni diferència de puntuació entre un castell carregat i un de descarregat. En cas d’un hipotètic empat, guanyaria la colla que hagués patit menys caigudes. Si persistia la igualtat, un enxaneta hauria d’extreure un paperet on hi constaria el nom de la colla guanyadora.

Un altre argument que va esgrimir la Colla Vella per a no participar, a part del que feia referència a la valoració del 2 de 7, va ser el fet que l’organització del concurs no es faria càrrec de les despeses pel desplaçament dels castellers ni grallers si el concurs se suspengués per mal temps o qualsevol altra circumstància.

Tot i que a última hora els organitzadors van incloure el 2 de 7 com a castell obligatori si es volia optar al primer premi i es va assegurar una subvenció de garantia en cas d’impossibilitat de dur-se a terme el concurs, la Colla Vella va renunciar a participar-hi.

La Colla Nova es presentava al concurs amb l’etiqueta de favorita, que si bé ja ho era abans, amb la retirada de la colla rival les possibilitats de victòria augmentaven encara més. A l’últim assaig, la colla havia fet el 4 i el 3 de 7 nets davant el Bar Bota, lloc de trobada de la colla en aquells temps. Amb aquestes proves la Colla Nova demostrava que, en cas de necessitar-ho, es veia amb cor d’intentar el 3 de 8.

La temporada havia fet un tomb el mes d’agost. A l’Arboç, la Colla Nova havia carregat el seu primer 4 de 8 de la renaixença, tot just un any després que la Vella carregués el primer. Només tres dies més tard, per Sant Fèlix descarregava el primer “carro gros” i tornava a completar-lo a la Pobla de Montornès el dia 9 de setembre. Havia carregat el 2 de 7 en tres ocasions (Tarragona, 2-10-32; L’Arboç, 27-8-33; Vilafranca, 30-8-33) i n’havia descarregat un a Vilanova el 7 d’agost d’aquell mateix any. La colla arribava al concurs amb molta confiança de cara a aconseguir una gran actuació.

Els resultats de les tres colles punteres del moment entre la Festa Major de l’Arboç de 1932 i el concurs de Tarragona del 1933, pel que fa als tres principals objectius a assolir, els podem veure en aquest quadre:


El Blanco va començar la jornada amb un cop d’efecte. La Colla Nova va fer la seva entrada a la plaça organitzada de manera que al capdavant hi anaven els components del 4 de 8 alineats per pisos, començant per la canalla i acabant pels baixos i darrere seu la resta de la colla.

La Colla Nova va descarregar, per aquest ordre, el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota, el 4 de 7 amb el pilar i el pilar de 5 aixecat i baixat per sota, amb què va obtenir la victòria amb un total de 1475 pts. més el premi de 1250 pts per haver aconseguit el primer lloc. També va rebre la Copa de l’Ajuntament de Tarragona.

Aquesta actuació va ser la més completa de la renaixença fins aquell moment (només la superaria la mateixa colla per la festa major de la Torredembarra del 1934 i 1935) i era la primera vegada que es descarregava el 4 de 8 i el 2 de 7 en una mateixa actuació en aproximadament 30 anys. La ciutat de Tarragona va poder gaudir, també, del preuat 4 de 8.

Aquests són els noms dels components del castell:

Enxaneta: Llorençó petit

Aixecador: Agustí Vallverdú

Dosos: Ramon Figueras i Manel Odina

Quints: Llorenç Fabra, Fermí Pravia, Salvador Rius i Peret Fabra

Quarts: Josep Isern, Salvador Isern, Joan Figueras i Llorenç Fabra

Terços: Joan Fontanilles, Felip Figuerola, Jaume Pairot i Antoni Domingo

Segons: Ramon Fontanilles, Alfons Magrané, Julià Suau i Joan Segalà

Baixos: Pere Pi, Lluís Robusté, Ramon Cavallé i Lluís Batalla


La Colla Nova va desfilar cap a l’Ajuntament de Tarragona per a recollir el premi. L’escena va ser molt emotiva. En abandonar la plaça, les colles tarragonines i els Mirons vendrellencs van fer un passadís d’honor i van ovacionar, juntament amb tot el públic assistent, la colla campiona. Al capdavant hi anava el vell Escolà agafant de la mà l’enxaneta i l’aixecador del 4 de 8 seguits de tots els castellers que hi havien pujat i darrera seu la resta de la colla. La marxa va seguir pels carrers de la ciutat on continuaven les mostres d’entusiasme i simpatia, especialment per la imatge del vell i mític casteller agafat de la mà de la canalleta, caminant lentament degut a la seva avançada edat. Davant l’Ajuntament de Tarragona es van aixecar alguns castells petits que foren molt aplaudits.
En arribar a Valls, la Colla Nova va fer el 4 de 7 amb el pilar al mig.

La Colla Nova va rebre a Valls, el dia 29 d’octubre, la faixa d’honor com a colla campiona. A l’actuació que acompanyà l’acte va descarregar el 5 de 7, va carregar el 2 de 7 (a la tercera ronda) i va descarregar, en mig d’un esclat d’alegria immens, el 4 de 8, castell que no es veia a Valls des de l’any 1901. Per finalitzar l’actuació, la colla portà el pilar de 5 al balcó on se li va col•locar la banda d’honor a l’enxaneta.


Bibliografia consultada:

"La renaixença castellera a Tarragona (1926-1936)". Xavier Güell i Cendra, Edicions El Mèdol, 2001
"Història dels concursos de castells". Jordi Jaria, Edicions El Mèdol, 1996
“La Renaixença Castellera". Josep Mª Rodon, Edita J.Mª Rodon i Barrufet, 1983
"Món casteller". Dir. Pere Català i Roca, Rafael Dalmau Editor, 1981













divendres, 8 d’abril de 2011

Ara que s'acosta el 80è aniversari de la República

Diuen que no s'han de barrejar els castells i la política i crec que és un bon consell.
Però els castells, com a activitat que arrela profundament en el poble, no es poden mantenir al marge d’allò del que estan formats: el poble mateix.

Vivim sota un règim democràtic (malgrat moltes vegades mostri un perfil molt baix) i en una societat a la qual encara podem anomenar "del benestar". Gaudim d'unes “llibertats” inimaginables fa només unes poques dècades i sovint sembla que ja hagi passat prou temps com per haver perdut la memòria col•lectiva. El concepte actual de “poble”, al què feia referència abans, té molts colors i, a la vegada, molts matisos d’aquests colors. Però això no sempre ha estat així i no és fàcil entendre-ho des de la nostra perspectiva moderna.

Significar-se políticament fa 80 anys no era tan fàcil com fer-ho actualment, i fer-ho a favor de la llibertat i del que alguns anomenen progrés encara menys.
La societat catalana de principis dels 30 estava política i socialment molt polaritzada, la cultura democràtica era nul•la i la influència dels poders fàctics tradicionals era molt forta.
En la història de les colles vallenques aquesta polarització ja existia des dels inicis dels castells, per tant, quan es va produir els fets als quals faré referència, els posicionaments “oficials” de les dues colles van ser clars.

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República i l’alcalde de Valls, Josep Magriñà, va escollir el dia 19 per a que la ciutat ho celebrés. Entre els actes programats no hi podien faltar els castells i es va convidar les dues colles a participar-hi. A la cita només s’hi va presentar la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Si ens atenem a les tendències polítiques que havien marcat les dues colles al llarg de la història i que tenen el seu sostrat en l’origen mateix de cadascuna, com ja he comentat anteriorment, aquesta circumstància no hauria d’estranyar ningú. La Colla Nova es va identificar com la colla republicana i d’esquerres durant tota l’etapa compresa entre 1931 i 1939, circumstància que mai va negar i que en el transcurs dels anys pagaria molt car, sobretot a partir de la celebració del segon aniversari republicà com veurem més endavant.

La Colla Nova ja havia estat present en solitari en actes significatius lligats al que podríem anomenar (simplificant molt i conscient que l’etiquetatge sempre és, com a mínim, mancat de matís) el progressisme catalanista vuitcentista. Des dels seus inicis amb el nom de Menestrals, ja s’identificava amb les tendències liberals (terme que no té res a veure amb la tendència político-econòmica actual i que duu el mateix nom). Si el gruix dels components de la colla estaven compromesos ideològicament amb les tendències dels personatges i/o institucions que homenatjaren, ho desconec, però que varen ser els únics que hi varen participar és un fet.

Com he dit abans, el 19 d’abril de 1931 la Colla Nova va fer castells per celebrar l’adveniment de la República. Poc abans d’enlairar les seves construccions, es va rebre l’avís que una caravana amb ex-presos polítics pels fets de Jaca (intent d’aixecament republicà el desembre de 1930) que es dirigia a Reus, estava a punt d’arribar a Valls. Tothom que era a la plaça, inclosos els castellers, van anar a retre’ls homenatge. En arribar la comitiva van aixecar un pilar de 4 i un 3 de 6 que va tenir la particularitat que, en el moment de fer l’aleta, les gralles van interpretar “La Marsellesa”.

Si significar-se políticament en aquells termes ja era motiu suficient per a ser estigmatitzat després de la victòria franquista, fer castells per Setmana Santa va ser l’argument definitiu per a intentar fer desaparèixer de la memòria el nom de la colla a partir de 1939. El 14 d’abril de 1933, el dia del segon aniversari de la República, va caure en Divendres Sant. Algunes agrupacions conservadores van demanar canviar el dia de la celebració, però al final es va mantenir la data original. Al migdia hi va haver castells i a la tarda es van dur a terme les funcions religioses. L’actuació castellera va anar a càrrec de la Colla Nova. Aquest fet va provocar que alguns aficionats (i fins i tot algun casteller) acabessin canviant-se de colla, tant d'una com de l'altra. 
La reacció (i mai millor dit) dels sectors més conservadors es va canalitzar a través d’algunes publicacions vallenques, especialment Joventut per la Fe i la Pàtria (us recomano que llegiu l’última entrega del “Quadern del casteller” que acaba de penjar al seu web en Joan Climent on podreu llegir alguns d’aquests escrits publicats a la premsa de l’època, especialment el que es reprodueix a la pàgina 28 sota el títol “Els Castells contra Déu”).
Aquests fets van marcar profundament l’esdevenir de les colles vallenques en el futur i la relació de bona part de la societat vallenca vers la Colla Nova en concret.
Durant els anys següents la colla va continuar amb l’etiqueta republicana. Un cop començada la guerra, la Colla Nova es va oferir a col•laborar en festivals benèfics, tal i com podem llegir a la publicació vallenca “Treball” el dia 12 de setembre de 1936 i com es pot deduir a “Acció Sindical” el 12 d’agost de 1937 (en aquest cas per tal de captar fons per al Banc de Sang i per comprar llibres per a la Biblioteca del Soldat).

Després... la foscor, la por, la resignació, l’anulació de la identitat i l’auto-odi.

Quan es tornen a reivindicar identitats perdudes o robades, sovint s’intenta ridiculitzar aquesta actitud qualificant-la de victimista.
Per entendre el present i afrontar el futur, cal conèixer el passat.
Tots els col•lectius humans necessiten anar passant les pàgines del llibre de la seva història particular per a poder avançar. Només cal, però, que les pàgines no quedin en blanc.

dilluns, 7 de febrer de 2011

La Colla Nova no es va desfer l'any 1926


La Colla Nova durant la cercavila de la Festa Major del Vendrell, 1926. (del llibre "Presència castellera al Vendrell fins l'any 1926" de P. Ferrando)

Un dels temes polèmics de la història de les colles vallenques és el que afirma que la fusió de l’any 1927 no va ser tal fusió, sinó que la Colla Vella va absorbir les restes de la Colla Nova que, suposadament, s’havia desfet a finals de 1926.

Si bé és cert que la Colla Nova de l’Escolà (nom amb què es coneixia la colla en aquella època) havia patit una desfeta total per la Festa Major del Vendrell al juliol d’aquell any, (havia caigut dels seus intents de 3 i 4 de 7 i 2 de 6, només es va poder fer el pilar de 5) va ser qui més va sortir i millors castells va fer aquella temporada (i les dues anteriors) sent l’única que descarregà el 3 de 7, el sostre del moment. A la “Crónica de Valls” del 4 de setembre de 1926 hi consta la relació dels castells fets a Vilafranca, on es va veure la millor actuació d’aquell any.

Colla Vella: 4 de 7, 3 de 6 per sota, 2 de 6, pilar de 5 i intent del 3 de 7.

Colla Nova: 3 de 7, 4 de 7, 3 de 6 per sota i net, pilar de 5 i intent del 2 de 6.

Si bé la Colla Vella va actuar a l’Arboç (descarregant el 4 de 7), la Colla Nova ho va fer a Torredembarra els dies 4, 5 i 6 de setembre i tot seguit es desplaçà a la Pobla de Montornès on faria castells els tres dies següents, el 7, 8 i 9.

Referint-se a la Colla Vella , al “Panadés Republicano” (sic) s’hi podia llegir el 16 de setembre de 1926 : “ … des de que falta el cap de colla ‘Isidre de Rabassó’ , no han pogut vencer (sic) la colla nova una sola vegada …”.

Tot i el moment crític de les colles, no sembla pas que fos la Colla Nova qui estava pitjor i menys si tenim en compte que va ser ella qui va rebre la proposta d’anar a fer castells a Girona l’octubre d’aquell any per les fires de Sant Narcís, proposta que finalment no va reeixir per no arribar les negociacions a bon port (veure més detalls en l’article citat d’en Xavier Güell al peu d’aquest escrit on hi figura una transcripció de la correspondència entre Francesc Fàbregas i Mialet - germà de l’Anton de l’Escolà - i els organitzadors gironins on hi consta com a remitent el Bar Bota, lloc de trobada de la Colla Nova i de la posterior colla unificada).

Això ve a confirmar el que ens explicava en Joan Secall Suñé (a) “el Roig del Carrer Nou” a l’entrevista que li va fer en Joan Climent (veure fonts consultades): “... Quan tenia 18 o 20 anys les dues colles es van ajuntar, perquè no fèiem res per si soles, nosaltres actuàvem més que la Vella, ells amb prou feines feien una actuació a l’any. Van posar de cap de Colla el Gravat de Rabassó, perquè era jove (45 anys, l’autor) i el ”jaio” Escolà ja era massa gran per manar (70 anys, l’autor) ... “ “...alguns deien que eren la Vella perquè manava el Gravat de Rabassó, perquè abans que s’ajuntessin les dues colles, ell era el seu Cap de Colla...” , “... sabeu on anàvem a entrenar-nos? doncs anàvem al Bar Bota, al Portal Nou, el lloc on anàvem nosaltres la Colla Nova. És que nosaltres teníem més castellers que ells...”

També cal afegir que els grallers que acompanyaren la colla unificada del 1927 al 1929 eren els mateixos que ho feien amb la Colla Nova: els Romeas del Vendrell, els millors grallers de l’època.

Per què havia de plegar la Colla Nova si feia millors castells, tenia més sortides, més castellers, continuava en el mateix lloc de trobada i mantenia els mateixos grallers?


Fonts consultades:

- “Presència castellera al Vendrell fins l’any 1926”, Pere Ferrando i Romeu, Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell, 1991.

- “La Renaixença castellera al Vendrell 1926-1936”, Pere Ferrando i Romeu, Salvador Arroyo i Julivert, Edicions El Mèdol, 1995.

- “Actuacions castelleres frustrades a Girona abans del 1936”, Xavier Güell i Cendra, article publicat a “El Vallenc” el 7-2-2003.

- “Joan Secall Suñé (a) Roig del Carrer Nou. In memoriam” , article de Joan Climent i Ferré al seu web El casteller.cat.

dimarts, 11 de gener de 2011

LA COLLA A LES DECENNALS: Totes les etapes, tots els castells.

Colla Nova. La Candela 1931

1791: Ball de Valencians

1801: Ball de Valencians vallenc-alcoverenc amb la participació de Jaume Batet i els seus fills Salvador i Pep, de 9 i 7 anys respectivament.

1811: En plena Guerra del Francès les Decennals es van celebrar el dia 8 de desembre i no hi ha constància que hi hagués Ball de Valencians.

1821: S'està sota la prohibició del batlle de Valls de fer castells. La prohibició és vigent des del 1819 com a conseqüència de dues morts relacionades amb una disputa castellera.

1831: Encara és vigent la prohibició de fer castells a Valls (va durar uns 15 anys).

1841: No se sap del cert si hi va haver castells.

1851: Tampoc hi ha notícies, tot i que la cita del diari "El Barcelonés" del 18 de gener de 1851 fa pensar que sí: "Sabemos que en la villa de Valls, se están preparando grandes funciones para la próxima festividad de la Candelaria, cuya fiesta tiene lugar cada diez años por voto particular de la población. Se dice que habrá tres días continuos de fiestas, para cuyo objeto se están ensayando doce bailes propios del país y que tanta nombradía tienen adquirida". Entre aquests 12 "balls" és lògic pensar que els castells hi fossin inclosos.

1861: Hi va haver castells, però no sabem quins ni si hi van participar una o dues colles.

1871: Tampoc hi ha constància d'actuació castellera.

1881: Es van fer el 3 de 9, el 4 de 9, el pilar de 6 sense mans, el pilar de 6 caragirats i sembla ser que hi va haver un intent de pilar de 8. Van actuar les dues colles, però no es té constància de què va fer cada colla.

1891: Segons el "Eco de Valls" del 8 de febrer "las Collas no estuvieron a la altura de otras veces, no intentando siquiera el 'tres de nou', 'dos de vuit' i 'pilar de set' que, a no ser la decadencia en que se hallan la organización de las mismas, hubieran sido de cajón en tales fiestas".

1901: Es van fer el 4 de 8 i el 3 de 7 aixecat per baix sense especificar-ne la colla o colles que els assoliren. Se sap, però, que hi van actuar les dues colles.

1911: Les dues colles van fer el 3 i el 4 de 7.

1921: Les dues colles van fer el 3 de 7, el 4 de 7, el 2 de 6, el 2 de 6 aixecat per baix i deixant-lo net i el pilar de 5.

1931: El primer dia de les festes, i com a obsequi a l'Orfeó Català, les dues colles van fer el 4 de 7, el 2 de 6 i el pilar de 5. A la sortida de Completes es van fer el 3 i 4 de 6. La Colla Nova va intentar tres vegades el 2 de 6 sense èxit. Es va tancar l'actuació amb el pilar de 5.

A l'endemà La Colla Nova, a part del 3 i el 4 de 7, va intentar el 5 de 7 (foto), castell que feia gairebé uns 30 anys que no es veia. Va ser un castell molt comentat i discutit ja que no es va completar per un embolic (o indecisió) de la canalla. Es va bastir amb els dosos a l'antiga, és a dir amb el que seria la rengla actual portant els dos dosos eixancarrats. Només hi pujava un aixecador i un enxaneta que s'havien d'intercanviar la posició un cop passessin a l'altre pom (l'enxaneta, un cop hagués fet l'aleta als tres pilans, en passar a l'altre pom es col•locaria d'aixecador). Però l'aixecador, en comptes de passar a fer d'enxaneta a l'altre pom, va baixar. La Colla Nova va completar l'actuació amb el 2 de 6, el 3 de 6 per sota i el pilar de 5.

1941: Amb la colla unificada després de la guerra per imperatiu legal sota el nom de Xiquets de Valls i dirigida pel Blanco, es van fer el 3 de 7, el 5 de 7 i el pilar de 5 aixecat i baixat per sota. Cal destacar que aquesta actuació es va fer al Pati.

1951: A la sortida de Completes, la colla (ara amb el nom de Muxerra) va descarregar el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar i dos pilars de 5.

A la inauguració de la remodelació del Pati sota el nom franquista de “Plaza de los Mártires”, la Muxerra va fer el 3 de 7 aixecat per baix i dos pilars de 5 simultanis.

El dia 2 de febrer la Muxerra descarregava els primers 2 de 7 i 4 de 8 candelers des de 1901. Sembla ser que la colla tenia intenció de provar el 3 de 8, però el retard acumulat en l'horari dels actes la van fer desistir. La Muxerra va participar a les matinades del dia 4 i en l'actuació posterior va descarregar el 4 de 7 amb el pilar, el 3 de 7 per sota, el pilar de 5 al balcó i un altre baixat per sota. Per acabar es va fer un 2 de 6 amb l'alcalde Fàbregas i Pere Cases a segons. Durant la processó la Muxerra va fer un total de 31 castells.

1961: La Muxerra no hi va participar ja que restava inactiva (que no dissolta) des d'agost de 1958.

1971: La colla volia fer la seva presentació oficial després de la reorganització l'octubre de 1970 per les Decennals, però se li va denegar el permís per actuar a la Plaça del Blat sota el nom de Xiquets de Valls, després que l'alcalde Galimany rebés fortes pressions per part de l'altra colla de la ciutat, tot i que en un primer moment no hi va trobar cap problema. La colla va voler sortir a fer castells igualment i va actuar al Pati sense cobrar i sense rebre cap mena d'ajut ni reconeixement, però tot el món casteller se’n va assabentar. La colla va fer diversos castells de 6 i es va carregar el pilar de 5.

1981: Va ser la primera edició en què es va fer la trobada de colles. Hi participaren 16 de les 17 existents en aquells moments. Durant l'exhibició conjunta la colla va fer el 3 de 7 i va intentar el 2 de 7, a més de tres pilars de 5 i un pilar de 4. Es complien 10 anys del període de la colla sota el nom de Colla Joves Xiquets de Valls.

El dia de la Patrona, després dels pilars de salutació al President Pujol i el de l'interior de l'església de Sant Joan, la colla va descarregar el 2 de 7, el 4 de 8 i el 3 de 7 aixecat per baix i va intentar el 3 de 8. Va acabar l'actuació amb el pilar de 5 al balcó.

1991: Celebració del bicentenari de les festes. La colla va descarregar el 3 de 8, el 2 de 7, i va intentar dos cops el 4 de 8, un d’ells desmuntat. Al seu lloc va fer el 4 de 7 amb el pilar. Va acabar l’actuació amb el tradicional pilar de 5 al balcó.

També hi va haver trobada de colles en què hi van participar 20 de les 21 existents en aquells moments.

2001: A la trobada hi participen 57 colles. El dia central, la Plaça del Blat va veure el primer intent de 4 de 9 net de la història de les Decennals. La Colla Joves el va haver de desmuntar amb els dosos col•locats. La colla també va fer un intent de 3 de 9 i es va haver de conformar amb el 4 de 8, el 3 de 8 i el primer 2 de 8 del segle en unes Decennals (després d’un intent desmuntat). El pilar al balcó va quedar en carregat.

Es van iniciar els actes commemoratius del bicentenari de la colla, agafant com a referència la Candela de 1801.



Fonts:

50 Actuacions castellers del S.XX. Santi Terraza, El Mèdol, 2000

Els castells dels Xiquets de Valls. 2a edició. Francesc Blasi, Ed. Castells, 1948

Les festes de la Candela i els Xiquets de Valls. Pere Ferrando, Quaderns de Vilaniu, 39, 2001

Miscel•lània castellera. Miquel Trenchs, Ràdio Capital de l’Alt Camp, 1989

Món Casteller. VVAA. Dalmau Editors, 1980-81