De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dimecres, 11 de maig de 2011

Concurs de Tarragona 1933

                                                Foto H. Vallvé (cortesia Joan Climent)

El 24 de setembre de l’any 1933 es va celebrar la segona edició del concurs de castells de Tarragona a la plaça de toros. Hi van prendre part la Colla Nova dels Xiquets de Valls, els Mirons del Vendrell, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona. La Colla Vella dels Xiquets de Valls no va participar-hi per desacord amb les bases.

Com l’any anterior, també va haver-hi polèmica. Les bases restringien inicialment la participació a un màxim de 150 persones per colla que havien d’anar degudament uniformats amb la camisa distintiva corresponent i que tenien totalment prohibit ajudar les altres colles a excepció que hi hagués evident perill de caure a terra.

Posteriorment va haver-hi algunes rectificacions: es reduïa el màxim de castellers a 100, però es permetia que el públic pogués col•laborar a les pinyes. Això va satisfer les colles, perquè no només els perjudicava la impossibilitat que els aficionats donessin un cop de mà, sinó que molts castellers no anaven uniformats ja que la camisa la portaven, gairebé només, els que pujaven i això podia dificultar la seva identificació com a membres d’una colla.

En aquesta edició els castells es van valorar en pessetes. Va ser la primera i única vegada que s’utilitzaria aquest sistema de puntuació en un concurs.



Un altre aspecte important de les bases era el referent a la divisió dels castells en dues categories, una sense especificar i una altra de “castells superiors” on hi constaven el 2 de 7, el pilar de 6, el 4 de 8 i el 3 de 8.

Les colles havien de completar 5 construccions i, per a poder optar al primer premi, s’havia de fer l’aleta obligatòriament al 4 de 8 o al pilar de 6. Els organitzadors volien assegurar-se que Tarragona veiés l’intent del castell estrella d’aquells moments, el 4 de 8 i estimular les colles a aconseguir el pilar de 6 que feia gairebé tres dècades que no es veia. La Colla Vella no va estar d’acord a que el 3 de 8 i, sobretot, el 2 de 7 (era la colla que n’havia descarregat més) quedessin exclosos d’aquesta condició per a guanyar el concurs.

No hi havia cap penalització ni diferència de puntuació entre un castell carregat i un de descarregat. En cas d’un hipotètic empat, guanyaria la colla que hagués patit menys caigudes. Si persistia la igualtat, un enxaneta hauria d’extreure un paperet on hi constaria el nom de la colla guanyadora.

Un altre argument que va esgrimir la Colla Vella per a no participar, a part del que feia referència a la valoració del 2 de 7, va ser el fet que l’organització del concurs no es faria càrrec de les despeses pel desplaçament dels castellers ni grallers si el concurs se suspengués per mal temps o qualsevol altra circumstància.

Tot i que a última hora els organitzadors van incloure el 2 de 7 com a castell obligatori si es volia optar al primer premi i es va assegurar una subvenció de garantia en cas d’impossibilitat de dur-se a terme el concurs, la Colla Vella va renunciar a participar-hi.

La Colla Nova es presentava al concurs amb l’etiqueta de favorita, que si bé ja ho era abans, amb la retirada de la colla rival les possibilitats de victòria augmentaven encara més. A l’últim assaig, la colla havia fet el 4 i el 3 de 7 nets davant el Bar Bota, lloc de trobada de la colla en aquells temps. Amb aquestes proves la Colla Nova demostrava que, en cas de necessitar-ho, es veia amb cor d’intentar el 3 de 8.

La temporada havia fet un tomb el mes d’agost. A l’Arboç, la Colla Nova havia carregat el seu primer 4 de 8 de la renaixença, tot just un any després que la Vella carregués el primer. Només tres dies més tard, per Sant Fèlix descarregava el primer “carro gros” i tornava a completar-lo a la Pobla de Montornès el dia 9 de setembre. Havia carregat el 2 de 7 en tres ocasions (Tarragona, 2-10-32; L’Arboç, 27-8-33; Vilafranca, 30-8-33) i n’havia descarregat un a Vilanova el 7 d’agost d’aquell mateix any. La colla arribava al concurs amb molta confiança de cara a aconseguir una gran actuació.

Els resultats de les tres colles punteres del moment entre la Festa Major de l’Arboç de 1932 i el concurs de Tarragona del 1933, pel que fa als tres principals objectius a assolir, els podem veure en aquest quadre:


El Blanco va començar la jornada amb un cop d’efecte. La Colla Nova va fer la seva entrada a la plaça organitzada de manera que al capdavant hi anaven els components del 4 de 8 alineats per pisos, començant per la canalla i acabant pels baixos i darrere seu la resta de la colla.

La Colla Nova va descarregar, per aquest ordre, el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota, el 4 de 7 amb el pilar i el pilar de 5 aixecat i baixat per sota, amb què va obtenir la victòria amb un total de 1475 pts. més el premi de 1250 pts per haver aconseguit el primer lloc. També va rebre la Copa de l’Ajuntament de Tarragona.

Aquesta actuació va ser la més completa de la renaixença fins aquell moment (només la superaria la mateixa colla per la festa major de la Torredembarra del 1934 i 1935) i era la primera vegada que es descarregava el 4 de 8 i el 2 de 7 en una mateixa actuació en aproximadament 30 anys. La ciutat de Tarragona va poder gaudir, també, del preuat 4 de 8.

Aquests són els noms dels components del castell:

Enxaneta: Llorençó petit

Aixecador: Agustí Vallverdú

Dosos: Ramon Figueras i Manel Odina

Quints: Llorenç Fabra, Fermí Pravia, Salvador Rius i Peret Fabra

Quarts: Josep Isern, Salvador Isern, Joan Figueras i Llorenç Fabra

Terços: Joan Fontanilles, Felip Figuerola, Jaume Pairot i Antoni Domingo

Segons: Ramon Fontanilles, Alfons Magrané, Julià Suau i Joan Segalà

Baixos: Pere Pi, Lluís Robusté, Ramon Cavallé i Lluís Batalla


La Colla Nova va desfilar cap a l’Ajuntament de Tarragona per a recollir el premi. L’escena va ser molt emotiva. En abandonar la plaça, les colles tarragonines i els Mirons vendrellencs van fer un passadís d’honor i van ovacionar, juntament amb tot el públic assistent, la colla campiona. Al capdavant hi anava el vell Escolà agafant de la mà l’enxaneta i l’aixecador del 4 de 8 seguits de tots els castellers que hi havien pujat i darrera seu la resta de la colla. La marxa va seguir pels carrers de la ciutat on continuaven les mostres d’entusiasme i simpatia, especialment per la imatge del vell i mític casteller agafat de la mà de la canalleta, caminant lentament degut a la seva avançada edat. Davant l’Ajuntament de Tarragona es van aixecar alguns castells petits que foren molt aplaudits.
En arribar a Valls, la Colla Nova va fer el 4 de 7 amb el pilar al mig.

La Colla Nova va rebre a Valls, el dia 29 d’octubre, la faixa d’honor com a colla campiona. A l’actuació que acompanyà l’acte va descarregar el 5 de 7, va carregar el 2 de 7 (a la tercera ronda) i va descarregar, en mig d’un esclat d’alegria immens, el 4 de 8, castell que no es veia a Valls des de l’any 1901. Per finalitzar l’actuació, la colla portà el pilar de 5 al balcó on se li va col•locar la banda d’honor a l’enxaneta.


Bibliografia consultada:

"La renaixença castellera a Tarragona (1926-1936)". Xavier Güell i Cendra, Edicions El Mèdol, 2001
"Història dels concursos de castells". Jordi Jaria, Edicions El Mèdol, 1996
“La Renaixença Castellera". Josep Mª Rodon, Edita J.Mª Rodon i Barrufet, 1983
"Món casteller". Dir. Pere Català i Roca, Rafael Dalmau Editor, 1981













1 comentari:

  1. És tota una aventura llegir aquests bocins de història. Gràcies!!!

    Gaby.

    ResponElimina