De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dijous, 24 de gener de 2013

La premsa, la canalla de la Colla Nova i els carlins l’abril de 1936




“Pepito” Fabra (a) Llorençó, durant el llevant de taula (principis anys 30)


En vigílies de l’esclat de la guerra i envoltades d’un ambient caldejat, les dues colles de Valls van actuar el 14 d’abril de 1936 en el marc dels actes de commemoració de la República.
El setmanari vallenc Treball informava en el seu número 148 del dia 18 d’abril dels actes que es van dur a terme, sense estar-se’n d’afegir comentaris prou explicatius del context polític d’aquella època i, òbviament, en la línia editorial del setmanari:
“Amb inusitada animació es celebrà a la nostra ciutat el cinquè aniversari de la proclamació de la segona República (...)
(...) La festa fou completa en tots els estaments. Solament uns quants botiguers –que els republicans han de tenir presents en efectuar llurs compres- necessitaren que se’ls advertís que era festa. Solament dues entitats, el Centre de Lectura -ens dol constatar-ho- i el centre carlí -ho trobem natural i ens doldria que fos altrament- deixaren de col·locar la bandera a llur façana”.
Pel que fa a l’actuació castellera, el setmanari destacà que la Colla Nova va descarregar “uns magnífics ‘quatre de vuit’, tres de set aixecat per sota, quatre de set  amb el pilar al mig” i va carregar el pilar de cinc “que portà l’enxaneta al balcó. En despendre’s aquest, el pilar trontollà i caigué”.
Per la seva banda, la Colla Vella “muntà i desmuntà el 3 de 7, el 4 de 7, el 2 de 6 i el pilar de 5”.
Com a contrapunt, la premsa contrària, en aquest cas La Crònica de Valls en la seva edició del mateix dia 18, ho va viure de manera diferent. La manca d’entusiasme per la celebració va des del posicionament polític (igual d’evident que en el cas de Treball) fins a ignorar els castells realitzats, limitant-se a qualificar de magnífica l’actuació d’ambdues colles, sense entrar a valorar-les per separat.
“(...) Tothom vagà aquell dia. A mig matí, per ordre de l’autoritat, tancaren tots els establiments, a fi que la festa exteriorment fos completa (...)
(...) Els castells, a més de les exhibicions fetes davant de societats i cases particulars, al migdia feren una bona actuació a la plaça del Blat, aixecant magníficament ambdues colles els millors castells que els permetia el número de castellers (...)
(...) Molts vallencs, aprofitant el bon temps que feia, passaren el dia al camp.
La festa va transcórrer sense pena ni glòria”
 En acabar l’actuació castellera, com era costum, la canalla anà a veure si recollia algun caleró durant  el llevat de taula per comerços, cases particulars i entitats. A alguns d’ells no se’ls va acudir una idea millor que fer una visita a l’Agrupació Social, fundada el 1926 per en Tomàs Caylà i que després de la dissolució del Centre Tradicionalista l’any 1932, aglutinaria el gruix dels sectors més tradicionalistes de la ciutat, inclosos, evidentment, els carlins. El setmanari Treball ho recollia així:
“No podia faltar a la festa l’anècdota grotesca dels simpàtics carlins. Ens diuen uns castellers de la ‘Nova’ que en anar la seva quitxalla a recollir cèntims a l’Agrupació Social foren acomiadats –sense cobrar, no cal dir-ho- amb força grolleria. És una forma ben autènticament tradicionalista de donar expansió al despit”.
Cal reconèixer que aquella canalla tenia nassos. O només era inconsciència?


Fonts:
-          - Setmanari Treball, nº148, 18-4-1936, p.2, Valls.
-          - La Crònica de Valls, 18-4-1936, p.3, Valls
-          - “Tomàs Caylà. Un home de la terra”, Joan Guinovart i Escarré, Ed. Cossetània, Valls, 1997

dimarts, 15 de gener de 2013

La Roser a Lleida, 1863



Tot i que es tenen notícies de la presència de balls de valencians el 1759, la notícia més reculada que tenim d’una actuació estrictament castellera a Lleida data de la Festa Major de 1863.
En el programa de les festes està anunciada “una de las compañías de Nois de Valls” que venia amb el compromís d’intentar “las sorprendentes y celebradas torres de 7 ú 8 pisos durante la mañana y tarde, al son de la dulzaina y tamboriles”. Lleida no era considerada un plaça castellera, per tant, l’actuació, sens dubte modesta per a l’època (emmarcada en plena primera època d’or dels castells), s’ajustaria a la lògica.
La presència a Lleida de balls de valencians locals va tenir vigència entre 1759 i 1880. No és descartable la participació d’alguns components del ball en les construccions que van realitzar aquells anomenats Nois de Valls el 1863, que no eren uns altres que els membres de la Roser, tal i com ho demostra el rebut del pagament a la colla:

“Hemos recibido del Exmo Ayuntamiento de esta Ciudad por mano de D. Ramon Gose la cantidad de dos mil Reales por la contrata de pasar a esta la comparsa dels noys de Valls, vulgo las Torres para las fiestas de S. Anastasio.
Lérida 12 Mayo 1863
Por mi y por Ramon Ribe mi compañero que no sabe escribir Anton Pallisé”

Aquest rebut consta com a despesa pagada al “capataz de la comparsa dels Nois de Valls”. El capataz, o sigui, el cap de colla, era en Ramon Ribé i Targa, conegut popularment com Xón.
Gràcies a aquest document també hem pogut saber el nom d’un altre component de la Roser, l’Anton Pallisé (probablement, Pellicer) que, en saber llegir i escriure, devia ser l’encarregat dels assumptes de lletres de la colla en aquelles dates. En aquest cas sembla que es tracta d’un membre actiu de la colla i no pas d’un representant local. Per una banda qualifica en Ramon Ribé com a compañero y, per una altra, Lleida no era una plaça castellera, per tant no és probable que hi hagués seguidors de les colles com passava a les poblacions on sí hi havia afició i on les colles hi tenien els seus col·laboradors locals.


Font:
“Els Xiquets de Valls a Lleida. Actuacions i notícies fins a la primera meitat del s. XX”. Ramon Fontova Carles. Article publicat a Arts. Revista del Cercle de Belles Arts. Núm. 30-31, Lleida, abril 2009.