De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dijous, 25 d’abril de 2013

Pilar de sis. Vilafranca, 1934




La Colla Nova va enlairar el pilar de 6 el dia 31 d’agost de 1934 a Vilafranca, l’endemà de la diada de Sant Fèlix. La controvèrsia sobre la seva validesa va protagonitzar bona part de les converses castelleres de l’època.  Alguns autors han qualificat aquest pilar com el primer castell polèmic.
La cursa per a recuperar el preuat espadat que feia 30 anys que s’havia perdut ja feia temps que havia arrencat.
Malgrat l’aparició dels Nens del Vendrell l’any 1926, la col·laboració ancestral amb les colles vallenques per part dels vendrellencs no es va trencar. La participació de castellers del Vendrell en les construccions importants de la Colla Nova del període 1930-1936 està ben documentada. Poc a poc, amb la pujança de les colles vendrellenques i la seva competència per a intentar superar les vallenques, aquesta col·laboració va anar minvant.
Durant l’estiu de 1934, l’excel·lent terç i reputat pilaner vendrellenc Salvador Pons i Ivern (a) Xarrembec o Xeroviu  es va traspassar a la Colla Nova. Des del Vendrell es deia que el Blanco es delia per incorporar-lo a les seves files i que per a convèncer-lo li va prometre una bicicleta (en aquella època no era un obsequi gens menyspreable). Amb aquesta jugada el Blanco aconseguiria dos objectius: per una banda debilitar els seus rivals vendrellencs i, per l’altra, poder afrontar el desitjat pilar de 6.
Des de Valls la versió era que va ser el mateix  Xarrembec  qui es va oferir a la Colla Nova aquell estiu per poder tenir més possibilitats de pujar a un 4 de 8 descarregat.
La Colla Nova va fer una molt bona actuació per Sant Fèlix, descarregant el 4 de 8, el 2 de 7, 5 de 7 i pilar de 5. L’endemà, després de fer el 3 de 7, el 3 de 7 per sota i el 4 de 7, va encarar el cobejat pilar.
D’aquell pilar existeixen vàries fotografies que m’agradaria comentar.
La fotografia del pilar no va aparèixer fins al maig de 1936 a Cultura, i és la que correspon a la foto de la fig. 1 d’aquest treball. Aquesta imatge la va captar Agustí Gurí. Primer va aparèixer una còpia on semblava que l’enxaneta tenia els dos peus sobre les espatlles del quint, tot i que no s’havia deixat anar de mans. Un temps més tard, va aparèixer la mateixa imatge,  procedent de l’arxiu d’Emili Miró, on es veia que l’enxaneta encara tenia un peu a l’alçada de l’esquena del quint (Fig. 2). D’aquí hom va deduir que s’havia manipulat el negatiu original i s’havia fet “desaparèixer” la cama de l’enxaneta de l’esquena del quint. En alguns sectors vendrellencs se’l va conèixer com “el pilar de la cama tallada”.
Una instantània presa gairebé al mateix moment, però des del costat oposat del carrer, també mostrava el peu de l’enxaneta sense col·locar (Fig. 3).
En relació a aquesta observació, val a dir que un servidor també ha sentit a dir que, en realitat,  la fotografia manipulada és la de la Fig. 2.
Josep Ma Rodon (veure bibliografia), per a il·lustrar que a la plaça ningú semblava dubtar de la validesa del pilar, afirmava que “l’Ajuntament de Vilafranca (que boicotejava la Colla fins el 1932) felicità públicament la Nova amb una carta entusiasmada que va inserir la premsa vallenca”
Si ens hi fixem bé, veurem que la primera imatge (Fig. 1) és la que està més a prop del moment de la caiguda, ja que podem veure com el segon ja s’ha abocat tant que el terç està al límit de la verticalitat i a punt de saltar enrere tal i com es veu a la Fig. 4.
La revista Castells, en el seu número 21 de juliol/agost de 2008, va publicar una fotografia (Fig. 4) signada per Josep Mestres Hero on es veu el pilar de 6 quan la caiguda ja és un fet. Es pot veure com el terç ja ha arribat gairebé a la pinya mentre encara sosté la resta del pilar sobre seu. Si observem atentament la posició de l’enxaneta veurem com té els dos peus sobre les espatlles del quint (Fig. 5). Si l’enxaneta no hagués col·locat els peus sobre el seu company instants abans de la caiguda, li hagués estat físicament impossible fer-ho quan algun pis inferior s’hagués trencat. En el moment en què es troba la caiguda, de no haver estat col·locat, l’enxaneta tindria les cames estirades. En la foto es pot veure com encara les té lleugerament flexionades, suposadament perquè no s’arriba a posar dret.
Les fotografies del pilar encara dret amb el peu de l’enxaneta a l’esquena del quint no demostren que mai no s’arribés a col·locar. Només mostren que en aquell moment el pilar encara no està carregat, però encara no ha caigut, cosa que podia passar immediatament després de la instantània o passats pocs segons.
Analitzant totes les imatges, crec que es pot afirmar que l’enxaneta va arribar a posar els dos peus sobre les espatlles del quint. Sobre si es va arribar a deixar anar de mans abans de caure, tot i que a la Fig. 5 es veu clarament que no està agafat al quint, no em sembla que aquesta circumstància sigui una prova prou clara per a afirmar-ho.
Sigui com sigui, ningú més va arribar tan amunt fins 34 anys més tard.
Com a anècdota afegiré que, segons explica el cosí-germà del meu pare, en Josep Agustí Montserrat que va conèixer personalment el Xarrembec, aquest considerava que el pilar de 6 era impossible de descarregar.  Afortunadament estava equivocat.


Crèdits de les imatges:
Foto de la Fig. 1: Autor Agustí Gurí. Col·lecció personal
Foto de la Fig. 2: Mateix autor que Fig. 1. Extreta de “Món Casteller”, Vol I, pàg. 449
Foto de la Fig. 3: Autor desconegut. Extreta de “Vilafranca, la plaça més castellera”, pàg. 47
Foto de la Fig. 4: Autor Josep Mestres Hero. Extreta de la revista “Castells” nº 21

Fonts:
-    FERRANDO, Pere/ARROYO, Salvador: La renaixença castellera al Vendrell, Ed. El Mèdol, Tarragona, 1995
-          VVAA: Món Casteller. Vol I, Dalmau Editors, Barcelona, 1981
-          RIBES, Josep: Vilafranca, la plaça més castellera. Ed. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2005
-          RODON, Josep Ma: “La Renaixença Castellera”, Ed. Josep Ma. Rodon i Barrufet, Tarragona


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada