De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dilluns, 6 de maig de 2013

"El Pelegrí" de Llorenç

Llorenç 1976, l'homenatge.
Foto: Antoni Montserrat. Col·lecció personal


Sobre la tradició castellera del poble de Llorenç del Penedès se n’ha parlat abastament en diferents publicacions. Una tradició que es veu reflectida, encara actualment, per les actuacions que duen a terme els aficionats d’aquest poble del Baix Penedès la vigília de la seva Festa Major.
Tanmateix la vinculació amb els Nens del Vendrell ha estat present des del mateix dia del naixement de la colla en aquell llunyà 1926, portant un bon nombre de vilatans a ser protagonistes de les principals fites dels vendrellencs.
Tot i que va estar poc temps, un d’aquests homes que va engruixir la colla, en aquells moments dirigida pel mític Jan Julivert, va ser Joan Rossell i Guasch (a) el Pelegrí, que va entrar a formar part dels Nens del Vendrell l’any 1942 on hi va romandre fins el 1944, any en què va passar a la Muxerra on s’hi va quedar fins el 1965.
El programa de la Festa Major de Llorenç de l’any 1976 anunciava la participació de la Colla Joves Xiquets de Valls. També s’hi podia llegir un escrit de Pau Mitjans que glosava la trajectòria de qui havia de ser destinatari d’un emotiu homenatge, al qual vaig tenir la sort de ser-hi present.
El text al què faig referència el podeu llegir íntegrament a continuació:


JOAN ROSSELL I GUASCH ‘El Pelegrí’. Vint-i-quatre anys de castells.

Amb motiu de la seva actuació a Llorenç, la Colla Jove Xiquets de Valls vol tributar un significatiu homenatge a l’ex-casteller Joan Rossell. Aquest gest és una mostra d’agraïment a la dedicació que “El Pelegrí”  tingué a la Colla quan era casteller actiu. També és un testimoni dels lligams d’amistat que arrelen en el món casteller.
‘El Pelegrí’ s’inicià en els castells l’any 1942 amb els Nens del Vendrell. El 1944 va passar a la Colla la Muxerra, de Valls, a la qual va pertànyer fins l’any 1965. La Colla va dissoldre’s i més tard es va reorganitzar. En aquest interval de temps ‘El Pelegrí’ sofrí un accident que el separà per sempre de la vida activa dels castellers. Se celebrava un concurs a Can Jorba i els Minyons de l’Arboç li van demanar la col·laboració. Va parar un quatre de set amb el pilar, que es va descarregar bé. L’altre castell que van intentar els Minyons va ser el fatal: ‘El Pelegrí’ feia pinya quan el castell va fer llenya i un casteller li va caure sobre el cap, amb tan mala sort que li produí la ruptura d’una vèrtebra. Malgrat que es va recuperar totalment mai més no ha tornat a fer castells.
L’historial casteller del ‘Pelegrí’ no és gaire llarg, però sí que és brillantíssim. Podem dir que és l’home del Pilar de Cinc. Ell el començà a lluir girant-lo majestuosament a la dreta i a l’esquerra. Era per la Festa Major de Salomó del 1944, actuant amb la Colla de la Muxerra.
La Muxerra, Madrid 1947. A segons, el Pelegrí i a terços, el Llorençó.
Foto: col·lecció personal
L’any 1948 realitzà les millors exhibicions. En la Festa Major de Vilafranca, a l’entrada de Sant Fèlix a la Basílica, va parar durant tretze minuts el Pilar de Cinc. També havien parat els respectius pilars els Nens del Vendrell, la Vella de Valls i els de Tarragona; ara l’un, ara l’altre, tots van anar caient menys el del nostre pilaner.
A Valls descarregà el Pilar de Cinc deixant lliures les cames del terç i extenent els braços en posició horitzontal.
A Barcelona, per la Mercè, va portar el Pilar de Cinc des de la Pl. de Sant Jaume fins a les Rambles. Un bon trajecte.
Ens atreviríem a dir que és l’home que ha carregat més pilars de cinc amb un temps rècord: va ser a Madrid: en tres dies d’actuacions va fer 105 (cent-cinc) Pilars de Cinc.
Com veieu, un bon historial.
Sabem que espera molt retrobar-se amb la Colla i que ha rebut molt bé la notícia de l’homenatge. El té ben guanyat.

Arribat el moment de l'homenatge, el Pelegrí va parar a segons un pilar de 5 i el va girar com tantes vegades havia fet anys enrere. Sobre seu hi pujava el seu inseparable terç, Llorençó, que aleshores tenia 63 anys. L’homenatjat en tenia 58.
No ens ha de passar per alt la identificació que fa el programa dels noms Jove(s)/Muxerra. A Llorenç, al menys en aquella època (que és de quan en puc donar fe), tothom ho tenia molt clar.

Detall del programa de la Festa Major de Llorenç de 1976

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada