De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dimecres, 26 de febrer de 2014

La Colla Nova va actuar a Manresa el 1931

La Colla Nova a la Plaça Francesc Macià (actual Plaça d'Espanya), Manresa.
Fotografia publicada a la revista "Estampa" el 5-9-1931


A les principals bases de dades i reculls d’actuacions castelleres dels anys 30 s’adjudica a uns genèrics Xiquets de Valls l’actuació que va tenir lloc a Manresa durant la Festa Major de 1931.
Al primer volum de “Món casteller”, a la pàgina 410, hi tenim la següent relació dels castells fets per les festes majors de Vilafranca i de Manresa que coincidien en dates:

“Els castells aixecats pels vallencs a Vilafranca foren: els ‘quatre de set’, ‘dos de sis’, ‘tres de sis aixecat per sota’, ‘pilar de cinc’, l’una colla; i els ‘cinc de set’, ‘quatre de set amb el pilar’, ‘tres de set’, ‘dos de sis’, ‘tres de sis aixecat per sota’ i ‘pilar de cinc al balcó’, l’altra colla. L’actuació dels Mirons, del Vendrell, fou fluixa. Els vallencs, a Manresa feren: els ‘tres de set’, ‘quatre de set’, ‘dos de sis’ i ‘pilar de cinc’.”

Josep Ma Rodon i Barrufet , a “La Renaixença Castellera. Els Xiquets de Valls del 1927 al 1936”, escrivia a la pàgina 7:

“Per Sant Fèlix hi anaren tots tres dies la Vella i el dia trenta els Mirons del Vendrell (que assoliren el quatre de set, dos de sis, i tres de sis per baix, castells els quals són atribuïts per Món Casteller a “l’altra colla vallenca”, o sigui la Nova, quan el cert és que no hi anà); la Colla Vella feu el tres de set, cinc de set, quatre de set amb el pilar, dos de sis i pilar de cinc.
Finalment a Manresa una Colla de Valls feu el tres i quatre de set, dos de sis i pilar de cinc.”

Aquesta “Colla de Valls” que va actuar a la capital del Bages va ser la Colla Nova, tal i com es podria deduir de la nota de Rodon, però que podem certificar si consultem  la premsa de l’època.

El 15 d’agost el setmanari vallenc “Lluita” publicava que la Colla Nova havia estat contractada per actuar a les festes majors de l’Arboç (dies 23 i 24 d’agost), Manresa (30 i 31 d’agost) i Olot (6 i 7 de setembre).
Per la seva banda, la premsa manresana publicava el programa de la Festa Major. A “El Dia. Diari d’Esquerra Republicana” del dia 26 d’agost s’hi anunciava:

“Dia 30
(...) A les cinc, grandiós festival infantil a la Plaça d’En Macià, aixecament de 12 globos (...), un zepelí de sis metres (...), aixecaments de castells pels Xiquets de Valls i amb cooperació dels Gegants i Nans.
(...)De sis a vuit, concert per les entitats d’aquesta ciutat i Xiquets de Valls (...)”

“Dia 31
A les onze, exhibicions de castells a la Plaça de la República pels Xiquets de Valls.
(...)Exhibicions en diferents places de castells pels Xiquets de Valls (...)”

La publicació republicana dedica una columna que sota el títol de “Xiquets de Valls” fa una breu explicació als seus lectors sobre els castells, el seu origen i la identificació ideològica de les dues colles vallenques.  És en aquest espai on s’especifica quina colla és la que va actuar.

“(...) Les guerres civils feren que aquestes colles es dissolguessin, tornant a renéixer amb el nom de Colla Nova i Colla Vella. Aquesta servava idees carlines. La Colla Nova estava integrada per castellers liberals. Els últims són els que venen a Manresa a aixecar els castells famosos durant la Festa Major (...)

L’autor considera un encert incloure els castells en el programa de la Festa Major i recorda que fa més de vint anys que no s’havien vist castells a Manresa.

En una nota a peu de columna adverteix que aquells veïns que desitgin que els castellers actuïn davant de casa seva hauran d’avisar la Comissió de Festes i tenir en compte que hauran de pagar un mínim de 7 pessetes.

Per la seva banda, la premsa vallenca va fer una descripció més detallada de l'actuació, com podem veure a l'article de Xavier Güell "Primeres actuacions a Manresa" publicat a "L'Aleta dels Bordegassos" el novembre de 2001. De fet, s'hi afegeix un altre castell no comptabilitzat en la relació que en fan Món Casteller i Josep Ma Rodón: el 3 de 6 aixecat per baix.

 Güell ens transcriu el que es podia llegir a Joventut el 2 de setembre de 1931:

Diumenge i dilluns la colla nova de nostra ciutat, actuà a la ciutat de Manresa, on feia 20 anys que no hi havia anat cap colla de castells. / Es feu molt bé el tres de set en el qual pujaren força elements nous en el lloc que ocupaven. Després es feu el quatre de set també amb molta seguretat. Seguiren el tres de sis aixecat per baix que es consta que és la vegada que més bé s’ha aixecat; també es feu el dos de sis amb maestria i pulcritud, i es tancà l’actuació amb el pilar de cinc, castell que tant prodiguen avui les colles vallenques i que tant difícil es feia uns anys enrera".

 En el mateix article de "L'Aleta dels Bordegassos" podem llegir el següent text de La Crónica de Valls del 5 de setembre:

el dos de sis quedà també molt bé i el tres de sis aixecat per baix complasqué molt al poble que no contava que el castell pogués ésser aixecat en aquella forma estrafalària. En resum fou una conquesta d’una altra ciutat als castells coneguts arreu pel nom dels Xiquets de Valls” i que la “altura” del tres i el quatre de set “complasqueren molt els manresans que feia vint anys que no havíen sentit per sos carrers el só de les nostres tonades castelleres”.

En Xavier Güell també ens aporta el contingut del rebut de Ramon Barrufet (a) el Blanco i que es guarda a l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa i que està signat el 31 d'agost de 1931:

He rebut de l’Excm. Ajuntament de Manresa la quantitat de mil cinc-centes pessetes per l’actuació dels Xiquets de Valls durant els dies 30 i 31 del corrent mes, amb motiu de la Festa Major, donant-me per completament pagat amb dita quantitat i per liquidat i complert el contracte convingut”.

Cal fer esment de la important participació de castellers vendrellencs en aquella actuació, com era habitual en aquells temps tot i que ja feia cinc anys que el Vendrell tenia colles pròpies. En Pere Ferrando fa referència a una entrevista concedida a Miquel Rossell pel casteller vendrellenc Joan Güell Vallvè "Joanet Titus", en la qual fa una relació dels segons que van parar el 3 de 7 de Manresa: en Francesc Inglès Camell "l'Inglès", Gil Solé Lleó "Gilet" i el mateix "Joanet Titus", tots tres traspassats aquell mateix any dels Caneles a la Colla Nova. "L'Inglès" també va parar el pilar de 5 i un altre portat al balcó. Aquest darrer cal afegir-lo a la relació dels castells fets a Manresa que ens aporten Josep Ma Rodon i "Món Casteller".


Fonts:
- "Lluita", Valls, 15-8-1931
- "El Dia. Diari d'Esquerra Republicana", Manresa, 26-8-1931
- "Estampa", Madrid, 5-9-1931
- "La Renaixença Castellera (Els Xiquets de Valls del 1927 al 1936)", Josep M. Rodon i Barrufet. Ed.    Josep M. Rodon amb la col·laboració de la Diputació Provincial de Tarragona.
- "Món Casteller", vol. 1. Dirigit per Pere Català i Roca, Dalmau Editors, 1981
- "La Renaixença castellera al Vendrell. 1926-1936", Pere Ferrando i Romeu / Salvador Arroyo i     Julivert, Edicions El Mèdol, 1995
- "Primeres actuacions a Manresa", Xavier Güell i Cendra, publicat a "L'Aleta dels Bordegassos", Vilanova i la Geltrú, Dia de la Colla, novembre de 2001, p. 4-7

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada