De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dimarts, 2 de setembre de 2014

La Balbina i el seu somni frustrat


El 29 de juny de 1935 al setmanari vallenc  Treball es podia llegir aquesta crònica de la diada de Sant Joan que havia tingut lloc dies abans:

"Dilluns passat, diada de la Festa Major, les dues colles de Castells varen enfrontar-se a la Plaça del Blat (...) La colla "vella" tingué una jornada desgraciadíssima, cosa que lamentem molt, entre altres motius perquè si hagués sortit airosa amb els castells que va provar hauria obligat els de la colla "nova" a donar-nos quelcom més que el quatre de vuit, doncs hi havia justificada expectació per veure el tres de vuit i, com s'havia rumorejat, el pilar de sis.
La colla "vella" sortí amb el quatre de vuit que anà a terra i tants com en provà s'enfonsaren, a excepció del pilar de cinc. El nerviosisme i el desconcert s'apoderà dels castellers. Ho lamentem."

Els altres castells que li van caure a la Colla Vella van ser un altre intent de 4 de 8 i dues vegades el 3 de 7 per sota. La premsa atribuí la mala actuació de la colla dirigida pel Gravat de Rabassó al fet que el dia abans havien actuat a Berga. El Temps en la seva edició del dia 28 ho argumentava així:

"... el dia abans feren castells a Berga, tenint d'emprendre després el pesat viatge de Berga a Valls amb antòmnibus (sic), que com es diu vulgarment, és un viatge que "rabenta" (sic). En fi, esperem que una altra vegada tindran més sort."

Per la seva banda, la Colla Nova va descarregar el 4 de 8, el 3 de 7 per sota, el 2 de 7 i el pilar de 5.

El setmanari Treball hi afegia dues construccions més, un inexistent  3 de 7 amb el pilar i "un pilar de quatre amb una noieta a terços". Aquesta noieta era la Balbina Fabra i Español, la Llorençona.


Balbina Fabra i Español. D'una fotografia publicada a CULTURA, 25-9-2004

La Balbina va néixer l’any 1922 i era filla de Llorenç Fabra i Vidal, casteller de la Colla Nova dels Xiquets de Valls i pare de la nissaga dels Llorençons. La Balbina acompanyava el seu pare i els seus germans als assajos de la colla i li agradaven molt els castells, però com que era una nena i en aquella època els castells eren una cosa exclusiva dels homes, assumia amb resignació el seu rol d’acompanyant. De tant en tant, segurament, devia pujar en algun petit assaig més com un joc que com a altra cosa.

En acabar l'actuació de Sant Joan, la colla la va voler obsequiar amb un pilar de 4, amb el seu pare a segons, ella a terços i un germà (probablement el Pepito) d'enxaneta. L'ocasió s'ho valia. La Colla Nova havia fet una gran actuació acompanyada d'una jornada negra de la colla rival. Acabar amb un pilar "especial" era un gest simpàtic que satisfaria la nena, son pare i els aficionats. Però aquest fet no agradà a tothom.
Quan anava a pujar al pilar, son germà, en saber que hi anava ella, s’hi va negar. Hi pujà un altre xiquet (segons Maria Ester Fabra i Salvat a "Món Casteller" l'enxaneta era el Batet. També aportà el nom del baix: Terreu (a) Manyo). Aquella va ser la primera i última vegada que la Balbina va fer un castell. En assabentar-se la seva mare, li va prohibir de pujar-hi mai més. 

La Balbina a terços, sobre el seu pare Llorenç Fabra i Vidal, el vell Llorençó, St. Joan 1935
Fotografia de Francesc Blasi i Vallespinosa © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya 

És clar que la mare de la Balbina no li va ofegar l’afició perquè no volgués que un fill seu fes castells, ja que en tenia d’altres que en feien. La Balbina no podia fer castells perquè era una nena.

Aquest argument que avui en dia pot semblar indignant a molta gent era assumit amb absoluta normalitat en aquella època i fins no fa pas tant. La frase del llegendari cap de colla dels Nens del Vendrell, Jan Julivert, en què deia que “a Vilafranca fins i tot les dones parlen de castells” il·lustra clarament quin era el rol designat a la dona en el món dels castells fins, com a mínim, finals dels anys 70, quan amb la irrupció dels Minyons de Terrassa, la incorporació de la dona passaria de ser una anècdota aïllada a un element fonamental per a poder entendre el nivell que ha assolit el món casteller  en aquest primer tram del sXXI.

Gairebé 80 anys després i al mateix lloc on la Balbina va fer el que seria el seu primer i últim pilar, tres noies s'enfilaven als darrers pisos d'un pilar de 8.

Fonts:
CANELA I GRÀCIA, Joan: La dona en les colles castelleres de Valls. Reportatge publicat a la revista Cultura el 25-9-2004.
CATALÀ I ROCA, Pere: Món Casteller. Dalmau Editors, 1981.

ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: Fons Francesc de Paula Blasi i Vallespinosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada