Sovint els principals
reconeixements que algú pot rebre provenen dels seus antagònics, ja sigui
voluntàriament o no.
Aquest podria ser el
cas dels comentaris que va escriure en Joan Vives i Surià, "Joan de la Cirera", reconegut i distingit simpatitzant i
col·laborador de la Colla Vella, a les pàgines del Mundo Deportivo del dia 8-11-1947.
Aquest diari esportiu
volia iniciar amb aquest primer article un seguiment de les principals notícies
del que consideraven "un deporte
cien por cien catalán" . Per a dur a terme aquesta tasca va comptar
amb la col·laboració d'en Joan de la Cirera,
que també treballaria per al Correo
Catalán.
L'article pròpiament
dit feia referència a Santa Úrsula d'aquell any, que va estar a punt de tenir
un format inèdit, tot i que el seu autor no en va fer esment.
La Muxerra havia llençat un repte a la
colla de Tarragona i a la del Vendrell a partir d'una polèmica entre la
publicació vallenca "Juventud"
i el "Diario de Tarragona"
sobre el 4 de 8 que els tarragonins havien fet per Sta. Tecla amb la
participació d'elements vendrellencs. Es tractava de trobar-se, cara a cara, a
la Plaça del Blat, les dues colles de Valls, els tarragonins i els vendrellencs,
per Santa Úrsula.
Al final, les dues
colles foranes no hi van comparèixer tot i haver acceptat inicialment el repte.
Joan de la Cirera
començava així el seu article:
"Tuvo lugar, en Valls, una interesante competición de 'castells',
entre la 'Colla Vella' y la otra 'Colla'
de Valls. Digo 'otra' porque, a la verdad, no sé cómo apellidarla, de no
llamarla 'la Roser', 'Colla Nova' u
otro nombre que no sea 'Muxerra', en conformidad a las leyes que rigen los usos
y costumbres de los pueblos y a la misma historia de las 'Colles de Xiquets de
Valls'. Se le viene llamando 'Muxerra', pero este nombre no le pertenece, pues
es el que tenía la 'Vella' a mediados del siglo pasado."
Hem de recordar que
la colla que seguia sota les ordres del Blanco,
després de l'aparició d'una nova colla a Valls posteriorment anomenada Colla Vella-Rabassó, havia passat a
anomenar-se Muixerra a partir del dia
19 de març d'aquell mateix any.
Molt s'ha dit i s'ha
escrit sobre el substrat casteller de la Muxerra
i sobre si recollia o no el testimoni de la branca Menestrals-Roser-Colla Nova. Doncs bé, sembla prou clar el
comentari que fa una de les veus més acreditades i més influents de l'entorn de la Colla Vella
com va ser en Joan Vives i Surià, Joan de
la Cirera.
Pel que fa a
l'actuació de les colles, la diada va anar de la següent manera:
La Muxerra va
descarregar el 4 de 8 "que más
parecía de bronce que de carne, por su robustez y consistencia", el 3
de 7 aixecat per baix i el 2 de 7 al segon intent. Va acabar amb dos pilars de
5 "en uno de los cuales subía una
niña" (l'Aurora Batet va pujar a quarts, juntament amb dos germans
seus, un d'ells, segurament, l'Àngel Batet). A l'altre pilar hi van pujar tres Llorençons, amb el Llorenç al terç.
La Colla Vella va
carregar el 5 de 7, va descarregar al segon intent el 3 de 7 aixecat per baix,
va carregar el 4 de 7 amb el pilar i va descarregar un 2 de 6 després dels
pilars de comiat de la Muxerra.
El comentari final
que fa l'autor de l'article també resulta molt aclaridor venint de qui ve:
"La 'Colla' que dirige el Sr. Barrufet hizo un
brillante papel, como era de esperar de sus veteranos 'castellers'.
La 'Colla Vella', pese a haber tenido actuaciones buenas,
este día, a pesar de estar preparada para el 'quatre de vuit', no tuvo mucha
fortuna. Entre otras razones, que no es
prudente publicar, hay una de muy importante y es que la mayoría de los elementos no llevan más de un año haciendo 'castells'
(...)"
Fonts:
- "Un
deporte cien por cien catalán", Mundo Deportivo",
8-11-1947, p4 http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1947/11/08/pagina-4/659092/pdf.html
-
"Els castells dels Xiquets de Valls", Blasi i Vallespinosa, Valls,
1948
-
"Món Casteller" Vol. I, DDAA, Dalmau Editors, 1981
