De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dilluns, 23 de gener de 2017

La Colla Nova al Passeig dels Caputxins, 25 de juny de 1923



Foto 1: “L’Auxeneta” (sic), Pere Català i Pic. CEDOCA

Una de les fotografies castelleres més conegudes de Pere Català i Pic és la que, amb el títol de “L’Auxeneta” (sic), forma part de la col·lecció de postals “Xiquets de Valls” editada el febrer de 1926.

Germanes d’aquesta n’hi ha dues més que també podem veure en aquest post.



Foto 2: Castellers de la Colla Nova amb els grallers Els Romees, els gegants i el gegantó Lladrefaves al Passeig dels Caputxins de Valls. Fotografia de Pere Català i Pic. Col. Juanita Fàbregas Rosell. Publicada per Joan Climent Ferré


 Foto 3: Els gegants de Valls, el gegantó Lladrefaves i els Romees, entre un grup de nens i nenes al Passeig dels Caputxins.  Al costat de la geganta podem veure un dels components de la canalla de la Colla Nova que també apareix a les fotos 1 i 2. Foto: Pere Català i Pic. AMV


Durant anys se les va datar al 1918, pensant que formaven part d’un reportatge en motiu de la inauguració de la Biblioteca Popular de Valls.

Un dels arguments per a aquesta datació la trobem en el testimoni de la senyora Juanita Fàbregas Rosell, néta de l’Anton de l’Escolà, propietària de la foto publicada per Joan Climent al seu web elcasteller.cat  (foto 2). A l’entrevista que li fa en Joan Climent, la senyora Fàbregas situa la fotografia a la data citada.

La néta del vell Escolà identifica alguns membres de la Colla Nova al Passeig dels Caputxins de Valls: el seu pare, Francesc Fàbregas Galofré, fill de l’Escolà; el seu germà, Anton Fàbregas Rosell; en Lluís Jové  Cucurull, el Quinto; els Marinetes de Vilafranca i un altre casteller que la senyora Fàbregas identifica com a Francesc Fàbregas Llaboré, Cisquet del Groc, cosí germà del seu pare i que, segons la senyora Juanita Fàbregas Rosell,  anys després va ser membre de la Colla Vella, igual que va ser-ho el Quinto. La Colla Vella, però, afirma que el Cisquet del Groc sempre va pertànyer a la seva formació i, per tant, mai va formar part de la Colla Nova.

En Francesc Fàbregas Galofré i el seu fill Anton són els que formen el segon pilar per l’esquerra, al costat del timbaler (Anton Claramunt, Ton Francàs, dels Romees, que són els grallers vendrellencs que apareixen a la imatge i habituals en les actuacions de la Colla Nova de l’època); el Quinto el podem veure dalt del primer pilar per l’esquerra; els Marinetes de Vilafranca, formant el quart pilar i el casteller identificat per la senyora Juanita com en Francesc Fàbregas Llaboré, Cisquet del Groc, dalt del pilar del costat de la geganta.

En Xavier Güell, en el seu treball “La Renaixença castellera a Valls: el temps d’una colla a plaça (1927-1929)”, apunta que les filles d’en Francesc Fàbregas Llaboré, Mònica i Josefina Fàbregas Figuerola, en una entrevista feta per separat a cada germana l’any 2013 no reconeixien el seu pare a la imatge. El testimoni directe de les filles l’hem de considerar definitiu. Això lligaria amb el fet que, des de la Colla Vella, s’afirma que en Francesc Fàbregas Llaboré sempre va formar part de la seva colla. Independentment que aquesta darrera circumstància sigui correcta o no, en Xavier Güell, en el treball citat, compara vàries fotografies que reforcen el testimoni de les germanes Fàbregas Figuerola en què el casteller prèviament identificat com el seu pare és, en realitat, una altra persona.
Per tant, tots els castellers que apareixen a les fotografies  eren membres de la Colla Nova de l’Escolà  el dia que es van obtenir les imatges. Aquest detall és important per a concretar la data en què es van fer les fotografies, com veurem més endavant.

Ara bé, per què aquestes imatges no corresponen a 1918? La resposta la tenim en els gegants.
La indumentària que presenten els gegants que acompanyen els castellers de la Colla Nova a les fotografies es va estrenar per la Candela de 1921, la qual cosa descarta la possibilitat de datar-les el 1918.

 Si la col·lecció de postals de Pere Català i Pic es va editar el febrer de 1926 i tenim en compte que per la vestimenta de la gent que surt a les imatges, els arbres amb fulles del Passeig dels Caputxins (mèlies i catalpes, de fulla caduca)  i  les ombres poc allargades que s’hi poden observar, es pot afirmar que es tracta d’una actuació d’un migdia d’estiu anterior a 1926. Tractant-se de Valls i de l’època citada  podem acotar-les a un Sant Joan d’entre 1921 i 1925.

L’any  1925 queda descartat perquè no va haver castells per Sant Joan.

El 1922 queda descartat perquè la Colla Nova no hi va actuar.

Només ens queden el  1921 (Aplec de les societats Corals i Orfeons de Clavé).
El 1923 (hi van actuar les dues colles) i el 1924 (només la Colla Nova).

Al setembre de 1923 es van instal·lar uns fanals entre els arbres que no apareixen a les fotografies, circumstància que elimina el 1924.

He de confessar que la possibilitat que les fotografies fossin de l’homenatge a Clavé del diumenge 26 de juny de 1921 era la meva aposta personal, per allò que tindrien d’excepcional.

El fet que el dia de Sant Joan de 1921 no hi hagués castells ha dut a generalitzar l’absència dels Xiquets de Valls a tots els actes de les festes quan això no va ser ben bé així. Si més no si fem cas de la referència que surt a “Món Casteller” quan parla del citat homenatge a Clavé: "...els castells i altres elements del folklore local encapçalaren la comitiva de benvinguda a les quaranta-dues agrupacions corals arribades d'arreu de Catalunya."

La presència dels Xiquets de Valls en aquest aplec de Corals i Orfeons de Clavé l’hauríem de considerar lògica, encara que només fos testimonial en forma del que probablement va passar: un modest pilar de 4 de salutació a l’arribada dels participants.
Es fa difícil pensar en l’absència de, com a mínim, una petita representació d’aquells a qui Clavé va dedicar una de les seves obres més famoses (“Els Xiquets de Valls”) en un homenatge fet a Valls i on, en el transcurs de la diada festiva, es va interpretar aquesta peça coral.
Podríem considerar l’esdeveniment prou important i “mediàtic” com per a que justifiqués un reportatge fotogràfic. I de fet, aquest reportatge es va dur a terme, però a càrrec de Francesc Balsi i Vallespinosa.

En una de les fotografies es pot observar un timbaler esquerrà. En Ton Francàs, que com hem dit anteriorment apareix a la fotografia del Passeig dels Caputxins, era esquerrà (Foto 4)


Foto 4: Els gegants de Valls en la comitiva de l’aplec de corals i orfeons de Clavé. Foto: Francesc Blasi i Vallespinosa. Fons Blasi, AFCEC.

Tots aquests elements em feien pensar en la possibilitat que les fotografies corresponguessin a l’homenatge a Clavé, tot i que em ballaven algunes dades.

Un dels arguments en contra que hi trobava era que no constés una actuació castellera prou reeixida com per a fer venir castellers vilafranquins com els Marinetes. Recordem que l’ajuntament de Valls no havia contractat cap colla per a la Festa Major. Sembla lògic pensar que si només calia fer algun castell de salutació a l’arribada de les corals (molt probablement un pilar de 4) no calia demanar reforços.
Però l’element que eliminava definitivament la possibilitat que les fotos del Passeig dels Caputxins fossin del dia de l’aplec de cors i orfeons de Clavé el tornàvem a trobar en els gegants.

Tal com succeí a l’hora de descartar la datació de 1918, la indumentària dels gegants ens acota la data. En aquest cas, el mocador que duu al coll el popular gegantó Lladrefaves.
Com es pot observar, si comparem les fotografies, en Lladrefaves llueix un mocador lleugerament diferent (Foto 5)


Foto 5: Gegantó Lladrefaves. Esquerra, 1921. Dreta, 1923


Per tant, la meva aposta per la data de 1921 era equivocada.

Tenim doncs que les fotografies pertanyen a la Festa Major de 1923, tal i com afirma en Xavier Güell  i de qui hem seguit el gruix argumental  per a aquest treball. Però no van ser fetes el dia de la Festa Major sinó l’endemà, 25 de juny.

El dia 24, les dues colles van actuar a la Plaça del Blat. Era la primera vegada que es trobaven cara a cara a Valls des del 14 d’abril de 1917.
L’ajuntament havia contractat només la Colla Nova, mentre que la Colla Vella hi va participar gràcies a unes aportacions particulars.
El resultat de l’actuació va ser molt desigual. Mentre la Colla Nova reeixia amb el 3 de 7, el 4 de 7, el 2 de 6 i el pilar de 5 després d’haver intentat el pilar de 5 aixecat per baix, la Colla Vella va caure de tots els seus intents: dos cops el 3 de 7 (en un primer intent el carregà, però encara no es “validaven” els castells carregats) i el 4 de 7, acabant amb el pilar de 4.

Ara bé, l’endemà només hi va actuar la Colla Nova, que havia estat contractada per l’ajuntament on el Govern Municipal havia aconseguit que fos dia festiu.

“A les deu del matí es dirigiren formant una comitiva precedida pels gegants i castells (...) a l’església de la Mare de Déu del Lledó (...) s’aixecaren castells per la Colla Nova (que era la contractada per l’Ajuntament)(...)  (Joventut: 30-6-1923. HCT Tarragona, AHC Valls).

La possibilitat (poc probable però no descartable en aquells anys) que a la fotografia hi apareguessin components de les dues colles, (la presència d’un suposat Francesc Fàbregas Llaboré com a membre de la Colla Vella; un cert relaxament en la intensitat de la rivalitat entre les dues colles; oportunitat de sortir en una foto, ...) queda esvaïda per dos aspectes: queda provat que el casteller qüestionat no és en Francesc Fàbregas Llaboré, per tant hem de pensar que es tracta d’un casteller no identificat de la Colla Nova (a mi personalment em recorda la fesomia dels Llorençons, però això seria objecte d’un altre treball).
L’altre aspecte seria les poques ganes que podrien tenir els suposats castellers de la Colla Vella de compartir records amb els seus rivals el dia després d’una desfeta tan important com la que havien patit el dia anterior.


Fonts:

-         CLIMENT FERRÉ, Joan:  “Conversant amb la Sra. Juanita Fàbregas Rosell” http://elcasteller.cat/conversantambluanitafabregasrosell.html
-          CLIMENT FERRÉ, Joan: “Festa Major de Sant Joan 1923”. Publicat a la revista La Planenca, núm. 30, hivern 2008-2009.
-          FERRANDO ROMEU, Pere: Correspondència personal.
-          GÜELL CENDRA, Xavier (amb col·laboració de FERRANDO ROMEU, Pere): “La Renaixença Castellera a Valls: el temps d’una Colla a plaça (1927-1929)”. Quaderns de la Brufaganya núm. 4, Vilanova i la Geltrú, 2016
-          GÜELL CENDRA, Xavier: “Les dues colles van retrobar-se per fi a Valls l’any 1923”. Publicat a El Vallenc, el 7 de maig de 2004, p.34
-          JOSA COS, Eloi: “Els arbres públics de Valls. Aproximació al seu valor econòmic”. Quaderns de Vilaniu núm. 32, 1997












































                                                                                                            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada