La Colla Nova durant la cercavila de la Festa Major del Vendrell, 1926. (del llibre "Presència castellera al Vendrell fins l'any 1926" de P. Ferrando)
Un dels temes polèmics de la història de les colles vallenques és el que afirma que la fusió de l’any 1927 no va ser tal fusió, sinó que la Colla Vella va absorbir les restes de la Colla Nova que, suposadament, s’havia desfet a finals de 1926.
Si bé és cert que la Colla Nova de l’Escolà (nom amb què es coneixia la colla en aquella època) havia patit una desfeta total per la Festa Major del Vendrell al juliol d’aquell any, (havia caigut dels seus intents de 3 i 4 de 7 i 2 de 6, només es va poder fer el pilar de 5) va ser qui més va sortir i millors castells va fer aquella temporada (i les dues anteriors) sent l’única que descarregà el 3 de 7, el sostre del moment. A la “Crónica de Valls” del 4 de setembre de 1926 hi consta la relació dels castells fets a Vilafranca, on es va veure la millor actuació d’aquell any.
Colla Vella: 4 de 7, 3 de 6 per sota, 2 de 6, pilar de 5 i intent del 3 de 7.
Colla Nova: 3 de 7, 4 de 7, 3 de 6 per sota i net, pilar de 5 i intent del 2 de 6.
Si bé la Colla Vella va actuar a l’Arboç (descarregant el 4 de 7), la Colla Nova ho va fer a Torredembarra els dies 4, 5 i 6 de setembre i tot seguit es desplaçà a la Pobla de Montornès on faria castells els tres dies següents, el 7, 8 i 9.
Referint-se a la Colla Vella , al “Panadés Republicano” (sic) s’hi podia llegir el 16 de setembre de 1926 : “ … des de que falta el cap de colla ‘Isidre de Rabassó’ , no han pogut vencer (sic) la colla nova una sola vegada …”.
Tot i el moment crític de les colles, no sembla pas que fos la Colla Nova qui estava pitjor i menys si tenim en compte que va ser ella qui va rebre la proposta d’anar a fer castells a Girona l’octubre d’aquell any per les fires de Sant Narcís, proposta que finalment no va reeixir per no arribar les negociacions a bon port (veure més detalls en l’article citat d’en Xavier Güell al peu d’aquest escrit on hi figura una transcripció de la correspondència entre Francesc Fàbregas i Mialet - germà de l’Anton de l’Escolà - i els organitzadors gironins on hi consta com a remitent el Bar Bota, lloc de trobada de la Colla Nova i de la posterior colla unificada).
Això ve a confirmar el que ens explicava en Joan Secall Suñé (a) “el Roig del Carrer Nou” a l’entrevista que li va fer en Joan Climent (veure fonts consultades): “... Quan tenia 18 o 20 anys les dues colles es van ajuntar, perquè no fèiem res per si soles, nosaltres actuàvem més que la Vella, ells amb prou feines feien una actuació a l’any. Van posar de cap de Colla el Gravat de Rabassó, perquè era jove (45 anys, l’autor) i el ”jaio” Escolà ja era massa gran per manar (70 anys, l’autor) ... “ “...alguns deien que eren la Vella perquè manava el Gravat de Rabassó, perquè abans que s’ajuntessin les dues colles, ell era el seu Cap de Colla...” , “... sabeu on anàvem a entrenar-nos? doncs anàvem al Bar Bota, al Portal Nou, el lloc on anàvem nosaltres la Colla Nova. És que nosaltres teníem més castellers que ells...”
També cal afegir que els grallers que acompanyaren la colla unificada del 1927 al 1929 eren els mateixos que ho feien amb la Colla Nova: els Romeas del Vendrell, els millors grallers de l’època.
Per què havia de plegar la Colla Nova si feia millors castells, tenia més sortides, més castellers, continuava en el mateix lloc de trobada i mantenia els mateixos grallers?
Fonts consultades:
- “Presència castellera al Vendrell fins l’any 1926”, Pere Ferrando i Romeu, Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell, 1991.
- “La Renaixença castellera al Vendrell 1926-1936”, Pere Ferrando i Romeu, Salvador Arroyo i Julivert, Edicions El Mèdol, 1995.
- “Actuacions castelleres frustrades a Girona abans del 1936”, Xavier Güell i Cendra, article publicat a “El Vallenc” el 7-2-2003.
- “Joan Secall Suñé (a) Roig del Carrer Nou. In memoriam” , article de Joan Climent i Ferré al seu web El casteller.cat.