Les fotografies castelleres més antigues de Llorenç del Penedès

El 8 d'agost d'enguany el setmanari "El 3 de Vuit" em va publicar l'article que reprodueixo a continuació (gràcies a Pere Ferrando). No gira al voltant de la Colla Nova (tot i que, com a protagonista de l'època de què parla l'article, també hi surt citada) però l'afageixo al blog per tal de divulgar les fotografies inèdites que en ell apareixen i les pugui gaudir tothom que hi pugui estar interessat. 
Entre els motius no hi manca, com ja podreu comprovar al llegir les primeres línies, el component personal en el record i l'homenatge permanent a qui tantes vegades va recollir i guardar curosament fotografies, llibres i articles sobre els castells. Aquesta vegada, però, ell ha estat la font de l'article.



Les fotografies castelleres més antigues de Llorenç del Penedès
Són de l'actuació dels Mirons del Vendrell per la festa major de 1933
Francesc Montserrat i Retamal







(El 4 de 7, el 2 de 6 i el 5 de 7, Col·lecció Antoni Montserrat / Francesc Montserrat)





(Pilar de 5 sense mans. Única imatge coneguda fins ara i germana de les anteriors. Fons casteller Emili Miró)


Sovint la quotidianitat amaga petites sorpreses. Això és el que ha passat amb les fotografies que presento en aquest article.
El meu pare, Antoni Montserrat i Fontanals, llorencenc  i gran afeccionat als castells, guardava una petita col·lecció de fotografies, la gran majoria de les quals són prou conegudes per haver aparegut en alguna de les moltes publicacions de caràcter casteller que s’han editat al llarg dels anys. Pel fet d’haver-les vist tota la vida, mai em vaig imaginar que algunes d’elles foren inèdites.
L’estudiós del món casteller Pere Ferrando em va confirmar que les fotografies corresponents a l’actuació que els Mirons del Vendrell van fer a Llorenç del Penedès per la Festa Major de 1933 i que acompanyaven a la ja coneguda del pilar de 5 sense mans (arxiu Emili Miró) que els vendrellencs van parar aquell dia i que formaven part de la col·lecció del meu pare, no s’havien publicat mai anteriorment.
Es tracta de les fotografies de la torre de 6, el 4 de 7 i el 5 de 7 que es van enlairar prèviament al pilar de 5 sense mans. Les dues primeres són de petit format (8'5 x 6) mentre que la del 5 de 7 és una postal de format 13'5 x 8'5. De la imatge de la torre de 6 també hi ha una postal de la mateixa edició.
Aquestes imatges ens permeten ampliar una mica més quin era el context en què es trobava el món casteller en aquells moments i, en concret, la pugna per la supremacia castellera entre els Mirons i les colles vallenques.
Els vendrellencs venien d’haver actuat tres dies abans, el 7 d’agost, a Vilanova on havien descarregat el 3 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla i havien intentat sense èxit la torre de 7 i el 4 de 8, mentre la Colla Nova dels Xiquets de Valls reeixia amb el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix, el 4 de 7 amb el pilar i el 2 de 7 (el primer que descarregava la colla durant la renaixença castellera),  però el 4 de 8 quedava en intent. L’avantatge sobre el 4 de 8 seguia en mans de la Colla Vella que havia carregat el primer de la renaixença a l’Arboç l’any anterior.
Les fotografies de l’actuació de Llorenç del dia 10 d’agost no ens confirmen si els castells varen ser descarregats. Malgrat que les imatges fixes ens poden portar a conclusions equivocades, els castells fotografiats no sembla que presentin massa problemes, tret del pis de quarts del 5 de 7.
L’enxaneta de la torre de 6 està travessant;  el del 4 de 7 inicia la baixada,  però el del 5 de 7 encara es troba sobre el primer pom. Recordem que els Mirons havien caigut del 5 de 7 que havien intentat per la Festa Major del Vendrell dues setmanes abans. En el cas que a Llorenç l’haguessin descarregat estaríem davant la fotografia del segon 5 de 7 dels vendrellencs, ja que el primer l’havien descarregat, també a Llorenç, tot just un any abans. L’any 1933 encara en descarregarien tres més, a Vilafranca, a la Torredembarra i al concurs de Tarragona.
La torre de 6 és l'última de la qual tenim constància abans de tornar a enfrontar-se a la torre de 7, sense èxit a Sant Salvador (15-8) però coronant-la per primer cop a Vilafranca per Sant Fèlix.
Un cas semblant és el del 4 de 7. Després de Llorenç hi ha un altre documentat la vigília de Sant Fèlix i que podríem emmarcar en el treball previ  de cara a preparar el 4 de 8 que els Mirons intentarien el dia 30 d’agost.
El pilar de 5 sense mans formaria part dels assajos del pilar de 6 que els Mirons tenien al cap feia temps i que ho concretarien amb un intent no reeixit el dia de Sant Ramon a Vilafranca.
Paral·lelament, la Colla Nova de Valls carregaria el seu primer 4 de 8 a l’Arboç i el descarregaria dies després per Sant Fèlix, esdevenint el primer carro gros descarregat de la renaixença i que significaria l’inici de la supremacia de la colla del Blanco fins l’esclat de la guerra d’Espanya.
Aquestes fotografies ens porten el record de la gent de Llorenç i de les Masies de Sant Miquel que, de ben segur, van participar en els castells aixecats aquell dia, ja fos parant-los o donant un cop de mà a la pinya.
Sabem que el baix del pilar de 5 sense mans i potser de la resta de castells d’aquell dia era l’Emili Ràfols Raventós, "Miliu del Molinet (40 anys). A segons del pilar hi anava en Magí Miró Fonts (40 anys), vendrellenc emparentat amb Ca l'Estudiant de Llorenç. En Marçal Sonet Hilari“el Marçalet” (36 anys) havia pujat a segons al 5 de 7 del 1932 i pujaria al de Vilafranca de 1934, per tant, és més que probable que també hi pugés als del 1933. En Joan Fontanals Sicart “Fuster Carreter” (37 anys), havia parat a segons el 4 de 8, també podria haver participat a la Festa Major d’aquell any, així com el seu germà Carles (36 anys), habitual crossa i agulla. Gent com el Pau Guasch Torrents “Pau del Molinet” fill (34 anys), el Josep Guasch Viñas “Jepet del Molinet” (28 anys), el Jacint Ravella Guasch “el Cintet” (24 anys) o el Fernando Cunillera Palau “el Fernando de la pipa” (26 anys) - tiet-avi de l'actual cap de colla dels Nens del Vendrell, Maria Cunillera-, entre molts d’altres és molt probable que formessin part de la pinya d’aquells castells o s'ho miressin de molt a prop, ja que, tot i que a Llorenç hi predominaven els Mirons, també hi havia components dels Caneles, com en Francesc Inglès Camell "l'Inglès" (41 anys) que havia viscut a Llorenç abans d'instalar-se definitivament al Vendrell, que l'any 1933 s'havien incorporat als Mirons. Estava casat amb la cunyada del Pau del Molinet fill.
Com també estic segur que hi devien donar un cop de mà, com feien sovint des dels inicis dels Nens del Vendrell, el meu avi Francisco Montserrat Torrents, "Cisco de Cal Pau Romengat" (38 anys) i els seus germans Josep (43 anys) i Pau (40 anys) -cosins germans del "Pau del Molinet" fill-. No gaire lluny, l'oncle de tots tres, en Francisco Torrents Güixens de "Cal Francisco" (69 anys), el qual havia col·laborat amb la Colla Nova dels Xiquets de Valls juntament amb el seu cunyat Pau Guasch Torrents "Pau del Molinet" pare (65 anys) i el Joan Farré Guasch "Jan de la Casa Roja" (75 anys)
Per acabar només afegir que per la Festa Major de 1933 els castells no es van fer davant l’Ajuntament (no l'actual, sinó el vell, situat al carrer Sant Francesc), com era habitual, sinó davant de Cal Marçal (la casa que queda a l'esquerra dels castells en les fotografies) El rerefons polític d’aquelles dates, amb el conflicte rabassaire com a protagonista, podria haver-hi tingut alguna cosa a veure.

Bibliografia:
-          “La Renaixença Castellera al Vendrell 1926-1936”, Pere Ferrando i Salvador Arroyo, Edicions El Mèdol, 1995
-          “Història dels castellers els Nens del Vendrell”, Emili Miró, Rafael Dalmau Editor, 1961
-          “Món Casteller. Vol I”, DDAA, Rafael Dalmau Editor, 1981
-          “Una colla vendrellenca va actuar per primera vegada a Vilanova el 1933”, Xavier Güell, article publicat a L’hora del Garraf-El 3 de vuit, 23-4-1999
-          “Vendrellencs i vallencs van rivalitzar a Vilanova el 1933”, Xavier Güell, article publicat al Diari de Vilanova, 10-8-2001.
-          "Un penedesenc a segons d'un quatre de nou sense folre al segle passat", Pere Ferrando, Revista Foc Nou, nº58, setembre 1998

-          "El Jan de la Casa Roja", Joan Olivé i Joan Climent, Revista Foc Nou nº70, juny-setembre 2003

La Balbina i el seu somni frustrat


El 29 de juny de 1935 al setmanari vallenc  Treball es podia llegir aquesta crònica de la diada de Sant Joan que havia tingut lloc dies abans:

"Dilluns passat, diada de la Festa Major, les dues colles de Castells varen enfrontar-se a la Plaça del Blat (...) La colla "vella" tingué una jornada desgraciadíssima, cosa que lamentem molt, entre altres motius perquè si hagués sortit airosa amb els castells que va provar hauria obligat els de la colla "nova" a donar-nos quelcom més que el quatre de vuit, doncs hi havia justificada expectació per veure el tres de vuit i, com s'havia rumorejat, el pilar de sis.
La colla "vella" sortí amb el quatre de vuit que anà a terra i tants com en provà s'enfonsaren, a excepció del pilar de cinc. El nerviosisme i el desconcert s'apoderà dels castellers. Ho lamentem."

Els altres castells que li van caure a la Colla Vella van ser un altre intent de 4 de 8 i dues vegades el 3 de 7 per sota. La premsa atribuí la mala actuació de la colla dirigida pel Gravat de Rabassó al fet que el dia abans havien actuat a Berga. El Temps en la seva edició del dia 28 ho argumentava així:

"... el dia abans feren castells a Berga, tenint d'emprendre després el pesat viatge de Berga a Valls amb antòmnibus (sic), que com es diu vulgarment, és un viatge que "rabenta" (sic). En fi, esperem que una altra vegada tindran més sort."

Per la seva banda, la Colla Nova va descarregar el 4 de 8, el 3 de 7 per sota, el 2 de 7 i el pilar de 5.

El setmanari Treball hi afegia dues construccions més, un inexistent  3 de 7 amb el pilar i "un pilar de quatre amb una noieta a terços". Aquesta noieta era la Balbina Fabra i Español, la Llorençona.


Balbina Fabra i Español. D'una fotografia publicada a CULTURA, 25-9-2004

La Balbina va néixer l’any 1922 i era filla de Llorenç Fabra i Vidal, casteller de la Colla Nova dels Xiquets de Valls i pare de la nissaga dels Llorençons. La Balbina acompanyava el seu pare i els seus germans als assajos de la colla i li agradaven molt els castells, però com que era una nena i en aquella època els castells eren una cosa exclusiva dels homes, assumia amb resignació el seu rol d’acompanyant. De tant en tant, segurament, devia pujar en algun petit assaig més com un joc que com a altra cosa.

En acabar l'actuació de Sant Joan, la colla la va voler obsequiar amb un pilar de 4, amb el seu pare a segons, ella a terços i un germà (probablement el Pepito) d'enxaneta. L'ocasió s'ho valia. La Colla Nova havia fet una gran actuació acompanyada d'una jornada negra de la colla rival. Acabar amb un pilar "especial" era un gest simpàtic que satisfaria la nena, son pare i els aficionats. Però aquest fet no agradà a tothom.
Quan anava a pujar al pilar, son germà, en saber que hi anava ella, s’hi va negar. Hi pujà un altre xiquet (segons Maria Ester Fabra i Salvat a "Món Casteller" l'enxaneta era el Batet. També aportà el nom del baix: Terreu (a) Manyo). Aquella va ser la primera i última vegada que la Balbina va fer un castell. En assabentar-se la seva mare, li va prohibir de pujar-hi mai més. 

La Balbina a terços, sobre el seu pare Llorenç Fabra i Vidal, el vell Llorençó, St. Joan 1935
Fotografia de Francesc Blasi i Vallespinosa © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya 

És clar que la mare de la Balbina no li va ofegar l’afició perquè no volgués que un fill seu fes castells, ja que en tenia d’altres que en feien. La Balbina no podia fer castells perquè era una nena.

Aquest argument que avui en dia pot semblar indignant a molta gent era assumit amb absoluta normalitat en aquella època i fins no fa pas tant. La frase del llegendari cap de colla dels Nens del Vendrell, Jan Julivert, en què deia que “a Vilafranca fins i tot les dones parlen de castells” il·lustra clarament quin era el rol designat a la dona en el món dels castells fins, com a mínim, finals dels anys 70, quan amb la irrupció dels Minyons de Terrassa, la incorporació de la dona passaria de ser una anècdota aïllada a un element fonamental per a poder entendre el nivell que ha assolit el món casteller  en aquest primer tram del sXXI.

Gairebé 80 anys després i al mateix lloc on la Balbina va fer el que seria el seu primer i últim pilar, tres noies s'enfilaven als darrers pisos d'un pilar de 8.

Fonts:
CANELA I GRÀCIA, Joan: La dona en les colles castelleres de Valls. Reportatge publicat a la revista Cultura el 25-9-2004.
CATALÀ I ROCA, Pere: Món Casteller. Dalmau Editors, 1981.

ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: Fons Francesc de Paula Blasi i Vallespinosa

  LA COLLA NOVA ALS ACTES BENÈFICS DE BARCELONA EL 1937     Diverses són les notícies que ens han arribat d’actuacions castelleres durant la...