Les fotografies castelleres més antigues de Llorenç del Penedès

El 8 d'agost d'enguany el setmanari "El 3 de Vuit" em va publicar l'article que reprodueixo a continuació (gràcies a Pere Ferrando). No gira al voltant de la Colla Nova (tot i que, com a protagonista de l'època de què parla l'article, també hi surt citada) però l'afageixo al blog per tal de divulgar les fotografies inèdites que en ell apareixen i les pugui gaudir tothom que hi pugui estar interessat. 

Entre els motius no hi manca, com ja podreu comprovar al llegir les primeres línies, el component personal en el record i l'homenatge permanent a qui tantes vegades va recollir i guardar curosament fotografies, llibres i articles sobre els castells. Aquesta vegada, però, ell ha estat la font de l'article.

Les fotografies castelleres més antigues de Llorenç del Penedès

Són de l'actuació dels Mirons del Vendrell per la festa major de 1933

Francesc Montserrat i Retamal

(El 4 de 7, el 2 de 6 i el 5 de 7, Col·lecció Antoni Montserrat / Francesc Montserrat)

(Pilar de 5 sense mans. Única imatge coneguda fins ara i germana de les anteriors. Fons casteller Emili Miró)

Sovint la quotidianitat amaga petites sorpreses. Això és el que ha passat amb les fotografies que presento en aquest article.

El meu pare, Antoni Montserrat i Fontanals, llorencenc  i gran afeccionat als castells, guardava una petita col·lecció de fotografies, la gran majoria de les quals són prou conegudes per haver aparegut en alguna de les moltes publicacions de caràcter casteller que s’han editat al llarg dels anys. Pel fet d’haver-les vist tota la vida, mai em vaig imaginar que algunes d’elles foren inèdites.

L’estudiós del món casteller Pere Ferrando em va confirmar que les fotografies corresponents a l’actuació que els Mirons del Vendrell van fer a Llorenç del Penedès per la Festa Major de 1933 i que acompanyaven a la ja coneguda del pilar de 5 sense mans (arxiu Emili Miró) que els vendrellencs van parar aquell dia i que formaven part de la col·lecció del meu pare, no s’havien publicat mai anteriorment.

Es tracta de les fotografies de la torre de 6, el 4 de 7 i el 5 de 7 que es van enlairar prèviament al pilar de 5 sense mans. Les dues primeres són de petit format (8'5 x 6) mentre que la del 5 de 7 és una postal de format 13'5 x 8'5. De la imatge de la torre de 6 també hi ha una postal de la mateixa edició.

Aquestes imatges ens permeten ampliar una mica més quin era el context en què es trobava el món casteller en aquells moments i, en concret, la pugna per la supremacia castellera entre els Mirons i les colles vallenques.

Els vendrellencs venien d’haver actuat tres dies abans, el 7 d’agost, a Vilanova on havien descarregat el 3 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla i havien intentat sense èxit la torre de 7 i el 4 de 8, mentre la Colla Nova dels Xiquets de Valls reeixia amb el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix, el 4 de 7 amb el pilar i el 2 de 7 (el primer que descarregava la colla durant la renaixença castellera),  però el 4 de 8 quedava en intent. L’avantatge sobre el 4 de 8 seguia en mans de la Colla Vella que havia carregat el primer de la renaixença a l’Arboç l’any anterior.

Les fotografies de l’actuació de Llorenç del dia 10 d’agost no ens confirmen si els castells varen ser descarregats. Malgrat que les imatges fixes ens poden portar a conclusions equivocades, els castells fotografiats no sembla que presentin massa problemes, tret del pis de quarts del 5 de 7.

L’enxaneta de la torre de 6 està travessant;  el del 4 de 7 inicia la baixada,  però el del 5 de 7 encara es troba sobre el primer pom. Recordem que els Mirons havien caigut del 5 de 7 que havien intentat per la Festa Major del Vendrell dues setmanes abans. En el cas que a Llorenç l’haguessin descarregat estaríem davant la fotografia del segon 5 de 7 dels vendrellencs, ja que el primer l’havien descarregat, també a Llorenç, tot just un any abans. L’any 1933 encara en descarregarien tres més, a Vilafranca, a la Torredembarra i al concurs de Tarragona.

La torre de 6 és l'última de la qual tenim constància abans de tornar a enfrontar-se a la torre de 7, sense èxit a Sant Salvador (15-8) però coronant-la per primer cop a Vilafranca per Sant Fèlix.

Un cas semblant és el del 4 de 7. Després de Llorenç hi ha un altre documentat la vigília de Sant Fèlix i que podríem emmarcar en el treball previ  de cara a preparar el 4 de 8 que els Mirons intentarien el dia 30 d’agost.

El pilar de 5 sense mans formaria part dels assajos del pilar de 6 que els Mirons tenien al cap feia temps i que ho concretarien amb un intent no reeixit el dia de Sant Ramon a Vilafranca.

Paral·lelament, la Colla Nova de Valls carregaria el seu primer 4 de 8 a l’Arboç i el descarregaria dies després per Sant Fèlix, esdevenint el primer carro gros descarregat de la renaixença i que significaria l’inici de la supremacia de la colla del Blanco fins l’esclat de la guerra d’Espanya.

Aquestes fotografies ens porten el record de la gent de Llorenç i de les Masies de Sant Miquel que, de ben segur, van participar en els castells aixecats aquell dia, ja fos parant-los o donant un cop de mà a la pinya.

Sabem que el baix del pilar de 5 sense mans i potser de la resta de castells d’aquell dia era l’Emili Ràfols Raventós, "Miliu del Molinet (40 anys). A segons del pilar hi anava en Magí Miró Fonts (40 anys), vendrellenc emparentat amb Ca l'Estudiant de Llorenç. En Marçal Sonet Hilari“el Marçalet” (36 anys) havia pujat a segons al 5 de 7 del 1932 i pujaria al de Vilafranca de 1934, per tant, és més que probable que també hi pugés als del 1933. En Joan Fontanals Sicart “Fuster Carreter” (37 anys), havia parat a segons el 4 de 8, també podria haver participat a la Festa Major d’aquell any, així com el seu germà Carles (36 anys), habitual crossa i agulla. Gent com el Pau Guasch Torrents “Pau del Molinet” fill (34 anys), el Josep Guasch Viñas “Jepet del Molinet” (28 anys), el Jacint Ravella Guasch “el Cintet” (24 anys) o el Fernando Cunillera Palau “el Fernando de la pipa” (26 anys) - tiet-avi de l'actual cap de colla dels Nens del Vendrell, Maria Cunillera-, entre molts d’altres és molt probable que formessin part de la pinya d’aquells castells o s'ho miressin de molt a prop, ja que, tot i que a Llorenç hi predominaven els Mirons, també hi havia components dels Caneles, com en Francesc Inglès Camell "l'Inglès" (41 anys) que havia viscut a Llorenç abans d'instalar-se definitivament al Vendrell, que l'any 1933 s'havien incorporat als Mirons. Estava casat amb la cunyada del Pau del Molinet fill.

Com també estic segur que hi devien donar un cop de mà, com feien sovint des dels inicis dels Nens del Vendrell, el meu avi Francisco Montserrat Torrents, "Cisco de Cal Pau Romengat" (38 anys) i els seus germans Josep (43 anys) i Pau (40 anys) -cosins germans del "Pau del Molinet" fill-. No gaire lluny, l'oncle de tots tres, en Francisco Torrents Güixens de "Cal Francisco" (69 anys), el qual havia col·laborat amb la Colla Nova dels Xiquets de Valls juntament amb el seu cunyat Pau Guasch Torrents "Pau del Molinet" pare (65 anys) i el Joan Farré Guasch "Jan de la Casa Roja" (75 anys)

Per acabar només afegir que per la Festa Major de 1933 els castells no es van fer davant l’Ajuntament (no l'actual, sinó el vell, situat al carrer Sant Francesc), com era habitual, sinó davant de Cal Marçal (la casa que queda a l'esquerra dels castells en les fotografies) El rerefons polític d’aquelles dates, amb el conflicte rabassaire com a protagonista, podria haver-hi tingut alguna cosa a veure.

Bibliografia:

-          “La Renaixença Castellera al Vendrell 1926-1936”, Pere Ferrando i Salvador Arroyo, Edicions El Mèdol, 1995

-          “Història dels castellers els Nens del Vendrell”, Emili Miró, Rafael Dalmau Editor, 1961

-          “Món Casteller. Vol I”, DDAA, Rafael Dalmau Editor, 1981

-          “Una colla vendrellenca va actuar per primera vegada a Vilanova el 1933”, Xavier Güell, article publicat a L’hora del Garraf-El 3 de vuit, 23-4-1999

-          “Vendrellencs i vallencs van rivalitzar a Vilanova el 1933”, Xavier Güell, article publicat al Diari de Vilanova, 10-8-2001.

-          "Un penedesenc a segons d'un quatre de nou sense folre al segle passat", Pere Ferrando, Revista Foc Nou, nº58, setembre 1998

-          "El Jan de la Casa Roja", Joan Olivé i Joan Climent, Revista Foc Nou nº70, juny-setembre 2003