De vegades passa que tens al cap escriure sobre un tema i al final acabes trobant alguna cosa amb la qual no hi comptaves inicialment.
La Fonoteca de la Generalitat de Catalunya té penjades una sèrie de fotografies on s’hi veu un pilar de 5 de la Colla Nova dels Xiquets de Valls en diferents moments de la seva execució i un parell de fotografies de grup.
Les imatges estan datades el 31 d’agost de 1934 i localitzades a Vilafranca del Penedès segons consta apuntat al revers de cada fotografia.
Qui subscriu aquest treball només coneixia dues d’aquestes fotografies, les corresponents a les imatges número 1 i a la número 2.
Imatge 1
Imatge 2
A la imatge núm. 1 a l'esquerra de l'home uniformat hi ha un espectador d'excepció, el folklorista i etnòleg català Joan Amades. Aquesta fotografia ha estat publicada a diversos llocs, entre d'altres a "Amades" (Lluís Calvo, col·lecció Gent Nostra núm. 83, ed. Nou Art, Bcn 1990) i al diari "Avui" de l'11-11-1990 a l'article "Cent anys d'Amades".
Els exemplars que coneixia pertanyen a la col·lecció particular del veterà casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls, Lluís Lirón.
L'amic Lluís les té datades entre 1930 i 1932. Això em va fer pensar que, possiblement, la presència d'Amades podria correspondre a una de les seves missions per a recollir dades i informació per al Cançoner Popular de Catalunya.
Amades va visitar Valls durant la missió número 49, el maig de 1932. Això feia possible que fos quan tregué informació, o part d'ella, per a la seva monografia "Els Xiquets de Valls", impressa l'abril de 1934.
Però aquesta suposició quedava descartada per la confirmació de la data i la localització que apareixen a l'envers de les fotografies de la Fonoteca: 31 d'agost de 1934, Vilafranca del Penedès. I la prova que confirma la data de les fotografies la tenim en la identificació dels castellers i, en concret, d'un d'ells.
Lluís Lirón té identificats bona part dels components de la Colla Nova que apareixen a la foto de grup
1- Ciril·lo Bigorra Benaiges
2- Ramon Fontanillas Serra
3- Enric Vilanova Mateu, "Pebroter gran"
4- Joan Monné Alarcón, "Móra"
5- Lluís Robusté Santacana, "Cap Blanc"
6- Marc Esteve Saperas, "Marquet" o "Coni"
7- Pere Fabra Español, "Peret de Llorençó"
8- Rovira
9- Salvador Isern Agustench, "Muntanyès petit"
10- Jaume Pairot Fabra
11- Alfons Magrané Cavallé, "Xato de Reus"
12- Llorenç Fabra Español, "Llorençó"
13- Salvador Rius Vallverdú
14- Manel Odina Casanovas, "Pigadet"
15- Joan Rius Vallverdú
16- Agustí Vallverdú Roig, "Correuet"
17- Roc Cartanyà Andreu
18- Josep Rius Vallverdú, "Pepito Rius"
D'entre els castellers no identificats hi destaca un en especial ja que es tracta del terç del pilar de 5.
Sobtava una mica que no el tinguéssim identificat ja que deuria ser algun casteller destacat si tenim en compte que el pilar es va fer davant d'una personalitat i que el terç habitual pel pilar de 5 en aquells anys era en Llorenç Fabra, "Llorençó", i que està identificat a la fotografia de grup, per tant hi era present.
Mirant l'alineació del pilar identifiquem l'Alfons Magrané a segons, Manel Odina, "Pigadet", d'aixecador i Josep Fabra Español, "Pepito de Llorençó" d'enxaneta.
Si a tot això hi afegim la data, 31 d'agost de 1934, tindrem el nom del misteriós terç.
El 31 d'agost de 1934, la Colla Nova va carregar a Vilafranca un, encara avui, polèmic pilar de 6. Del pilar de 5 de la imatge número 1 només hi falta el quart que va pujar al pilar de 6, Ramon Figueras Molas, "Ramonet de les Mules" (el podem veure a la imatge 3 just darrere del "Pigadet"), la resta són els mateixos.
El terç no podia ser cap altre que Salvador Pons Ivern, "Xerrambec", el terç vendrellenc dels Mirons que, com a mínim aquell any, va fer castells amb la Colla Nova. Podríem especular sense massa risc a equivocar-nos que aquest pilar va ser una prova de cara al pilar de 6 que una estona després aixecarien a la Plaça de la Vila.
Ramon Barrufet, "Blanco", cap de colla de la Nova, necessitava un terç pel pilar de 6, peça desitjada durant aquells anys per a afegir als ja recuperats 4d8 i 2d7 que, juntament amb el 3d8 que la Colla Nova aconseguiria carregar pocs dies després a Torredembarra, formaven el póker del sostre casteller de la Renaixença. I, per la seva banda, el Xerrambec estava desitjós de descarregar el 4d8, castell que els Mirons encara no havien pogut carregar i que la Colla Nova dominava de forma absoluta.
Després d'haver ensenyat la fotografia a alguns vells castellers i aficionats que l'havien conegut de gran i confirmaven la seva fesomia, així com la comparança amb una fotografia del Xerrambec ja adult (imatge 4), la identificació quedava completa.
Al reportatge de la Fonoteca hi ha una altra foto de grup on també s'hi pot veure el Xerrambec, assegut al davant (imatge 3).
Imatge 3
Imatge 4
A la imatge núm. 5 encara podem identificar algun nom més. En aquesta fotografia podem observar Llorenç Fabra Vidal, "el vell Llorençó" (imatge 6) i una figura que ens recorda molt la del cap de colla Ramon Barrufet, "Blanco" (imatge 7). El possible "Blanco" també se'l pot observar a la imatge número 1 mirant cap a la càmera.
Mentre el pilar va pujant la canalla xerra amb en Joan Amades i una dona indeterminada que podria tractar-se de la seva esposa, Enriqueta Mallofré (o de la poetessa i folklorista Palmira Jaquetti, natural de Santa Margarida i els Monjos, també col·laboradora en l'obra del Cançoner Popular i persona que consta als crèdits de les fotografies de les imatges 1, 2, 3 i 5) amb qui es va casar el 1931 i que també apareix a la imatge número 1 indicant alguna cosa a la canalla. En tot cas no podem confirmar cap de les dues identitats.
Imatge 5
Imatge 6
Imatge 7
Ara bé, què hi feia en Joan Amades a Vilafranca? De fet és un pilar en un carrer indeterminat (Des de Valls es contempla la possibilitat que correspongui a la Plaça de la Creu, però pels arguments que hem explicat, no ho considerem així). No l'està mirant des del balcó de l'ajuntament, cosa que no seria extranya tenint en compte la importància del personatge.
La presència de Joan Amades a Vilafranca no ens ha de resultar inusual. Estava casat amb Enriqueta Mallofré i Coca, de Sant Quintí de Mediona, on hi va viure moltes temporades. Sant Quintí és a 16 km de distància de Vilafranca, dins el radi d'influència de la capital penedesenca, especialment quan arriba la seva festa major. Per la seva condició d'estudiós de la cultura popular, Vilafranca hauria de ser de visita obligada tenint-hi una residència a tant poca distància.
Sabem que Amades va estar recopilant dades per al Cançoner Popular a Vilafranca a la missió número 28, l'any 1927. Aquest reportatge fotogràfic no pot correspondre a aquella missió, a part de totes les identificacions exposades, per la senzilla raó que l'any 1927 les colles encara no anaven uniformades.
Però ens resta el dubte de per què, com tot sembla indicar, rep l'honor d'un pilar de 5? I per què en aquell indret? Aquestes qüestions, ara per ara, queden per resoldre.
Crèdits de les imatges:
JAQUETTI, Palmira; PORTA, Mercè (Centre de Documentació de Cultura Popular, 1934-08-31)
Excepte la imatge de Salvador Pons Ivern, "Xerrambec", d'adult, publicada a:
FERRANDO ROMEU, Pere i ARROYO JULIVERT, Salvador (1995): La Renaixença Castellera al Vendrell, 1926-1936. Tarragona, Edicions El Mèdol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada