Aquest estiu vaig llegir
un magnífic
article
de David Morlà i publicat a
Baix Gaià sobre el 3 de 9 net
que, suposadament, es va fer a la Torredembarra l'any 1852.
M'agradaria, però,
fer-hi alguna observació, amb tots els meus respectes vers tothom
que ha escrit alguna cosa sobre aquella llunyana diada del 1852, ja
que sóc del parer que contràriament al que exposa l'autor, el
castell en qüestió aquell dia només el va fer la Roser (o els
Menestrals, en terminologia vallenca de l'època) i no les dues
colles de Valls com va deduir l'admirat Lluís Solsona del text
publicat en forma de carta al director al Diario de Barcelona el
8 de setembre de 1852.
El fragment que va portar
a Solsona i a autors posteriors a deduir que el castell el van fer
les dues colles és el següent:
“... Al arrojo de
estos naturales se agregaba la competencia de dos collas de Valls que
se estimulaban mutuamente y accedían a todo lo que se les proponía
por atrevido que fueran.
No se contentaron ya
“con el castillo de nueve limpio desde los segundos” sinó
que hicieron torres de ocho empezando por la cúspide, que es lo más
asombroso que se puede ver ( ... ). Hubo también castillos de cinco
pilares y otros prodigios que jamás se habían visto ...”
Des d'un punt de vista estrictament lingüístic no es pot afirmar
que totes dues colles fessin les construccions que relata. Pot
deduir-se, però no té perquè significar que ambdues fessin
idèntica actuació. He subratllat també altres construccions que
tornaran a sortir més endavant i que ajuden a sostenir que només
una colla va fer el castell (o castells?) de 9 (net?).
En
Xavier Güell i Cendra (autor incomprensiblement poc divulgat en
comparació amb d'altres i que té un blog
excel·lent amb la que és, per a mi, la millor col·lecció de
treballs sobre els castells des dels seus inicis fins a la Guerra
d'Espanya) ja fa temps que va demostrar que el primer castell de 9 de
la història va anar a càrrec de la Roser, per les festes de Sta.
Tecla de 1851. Ho fa a partir de la troballa d'unes memòries del
vilanoví Josep Ventosa i Massana en què es pot llegir: “Agosto 5.
Este año se celebró con mucha pompa la Fiesta de Nuestra Señora de
las Nieves. Los llamados Xiquets de Valls hicieron por primera vez el
castillo de nueve, y cuyos preparativos dirigió personalmente D.
Gabriel Baldrich, guerrillero muy conocido en este país y que más
tarde gracias a su genio levantisco llegó a teniente general de los
Ejércitos nacionales”. Fa referència a la festa major de Vilanova
de 1852.
En Gabriel Baldrich, guerriller primer, militar després i polític
finalment, sempre arrenglerat en les files liberals, fou cap de colla
dels Menestrals. Per tant, la colla que va fer el castell de 9 a
Vilanova el 4 d'agost de 1852 van ser els Menestrals (o el que és el
mateix, la Roser).
Tirem enrera. En Xavier Güell torna a desvetllar un altre error, el
que Francesc Ballester situava com el primer castell de 9 de la
història per Sant Joan de 1845 a Valls, després d'haver-se intentat
prèviament sense èxit en una actuació amb motiu de la tornada de
la Verge del Lledó a la seva ermita. En Ballester es basava en fonts
orals. En Xavier Güell va localitzar les dates del retorn de la Mare
de Déu del Lledó: 17 de maig de 1852 i no 1845 com havia afirmat
erròniament Ballester.
Per
tant ja tenim que el segon 3 de 9 es va fer a Valls el 24 de juny de
1852. Això concorda amb la carta de Mañé i Flaquer quan al
setembre de 1852 escribia:
“...
el año pasado se hizo en Tarragona
lo castell de nou, considerado hasta entonces como imposible. Después
se hizo en Valls,
y en algún otro punto”.
Aquests “algun
otro punto” és, com
ja hem vist, Vilanova (4-8-1852). El Diario
de Villanueva del 6
d'agost confirmava la consecució del 3 de 9: “...
se ha verificado el castillo de nueve, y que ha sido la admiración
de cuantos lo han visto, pues no creemos que se hubiere verificado
nunca en esta villa y pocas veces en otras poblaciones donde estos
juegos les son peculiares”
Bé
doncs, arribem a la ja coneguda diada de la festa major de
Torredembarra, el 4 de setembre de 1852, la del famós “castillo
de nueve limpio desde los segundos” objecte
del present post i, sota el meu parer, demostració que només la
Roser va bastir aquell castell.
Recapitulem el ball de dates dels primers 3 de 9 documentats per a
fer-ho més fàcilment comprensible per tal d'entendre millor el text
que continuarà tot seguit.
Sta. Tecla, 24 de setembre de 1851, Tarragona
Sant Joan, 24 de juny de 1852, Valls
Les Neus, 4 d'agost de 1852, Vilanova
Sta. Rosalia, 4 de setembre de 1852, Torredembarra
En
Francesc Ballester va escriure just després de datar (erròniament
com ja hem vist) el primer castell de 9 de la història el 1845, el
següent: “per les
festes del còlera de 1854,
o per les festes de Sant Baldomer del mateix any, a la nit, al carrer
de la Carnisseria, es carregà el 3 de 9 per l'altra
colla, que va caure per
un cop de pedra tirada al turmell d'un quart, però va poder-se fer
l'endemà”.
Ha
quedat clar que si el 3 de 9 de Vilanova el va fer la Roser
(recordem, sabem que el va dirigir en Gabriel Baldrich) i l'altra
colla no
el fa fins el 1854, vol dir que els anteriors, lògicament, els va
aconseguir la Roser. Per tant, si els Pagesos (o la
Muixerra) no van fer el 3 de 9 fins l'any 1854, no podien haver-lo
fet l'any 1852 i, molt menys,
net, si donem credibilitat a la carta de Mañé.
Però
per si no n'hi havia prou, encara hi ha una dada més que sembla
haver passat desapercebuda o que simplement no s'ha tingut en compte
per la seva ambigüitat. El mateix Mañé i Flaquer, en la seva
carta al director del Diario
de Barcelona del dia 8
de setembre de 1853, sota el títol de “Fiesta
popular” va escriure
en relació a la seva descripció de “Castell”
(cuando tiene tres hombres por base”) :
“... El año pasado
se hizo una vez
el de nueve
y este año se
ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado ...”
Entenc
que parla de la festa major de Torredembarra ja que ens està dient
clarament que l'any 1852 (“el
año pasado”) només se'n va fer un, i
Mañé ens demostra en la seva carta del 1852 que sabia que s'havia
fet el primer 3 de 9 a Tarragona l'any 1851 i que durant el 1852
s'havia fet un a Valls i “en
algún otro punto” (recordem-ho,
Vilanova) que afegits al de la Torredembarra que el mateix Mañé va
contemplar en sumen tres. El que desconcerta és l'expressió “este
año se ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado”
que semblaria una referència més general, no centrada només en la
festa torrenca. A no ser que s'estigui referint al 3 de 9 net, amb la
qual cosa lligaria amb el seu propi relat i ens obriria la porta a
altres 3 de 9 nets aconseguits durant el 1853!
Si
lliguem el text de Ballester on afirma que “l'altra
colla” (Els Pagesos)
no va fer el 3 de 9 fins
l'any 1854 amb les cartes d'en Mañé i Flaquer en què ens diu que
l'any 1853 es va fer per segon cop el 4 de 9, ens dóna una altra
dada: en bona lògica, aquests
dos castells havien d'haver estat bastits pels Menestrals, ja que
és una consecució posterior al 3 de 9. Les colles es veurien més
capaces d'estrenar un castell de 9 amb una estructura de 3 que no pas
de 4. Els Pagesos no l'haurien pogut bastir, com a mínim, fins l'any
1854.
Seria
el 4 de 9 un dels “otros
prodigios que jamás se habían visto” aconseguits
durant la
festa major del 1852?
En
Mañé també cita en les seves dues cartes l'estrena del castell de
cinc pilars. En la del 1852 no n'especifica l'alçada, mentre que en
la del 1853 ens diu que s'ha fet per primer cop els “cinc
pilars de vuit”, la
qual cosa semblaria que el de l'any anterior podria ser el 5 de 7,
que malgrat la seva modesta alçada, la seva novetat seria motiu
suficient per a citar-lo de manera especial. A més hem de tenir en
compte que l'estructura dels poms de dalt eren molt diferents a tal i
com les coneixem. De ben segur, en el cas del cinc ho havia de ser
especialment, ja que el que sabem de la seva evolució ja és prou
variada i complexa.
Per
acabar, tornem precisament a l'inici del post. La competència de les
dues colles no tenia perquè haver-se limitat a fer el mateix castell
que la colla rival (el
castillo de nueve limpio desde los segundos),
sinó a fer-ne d'altres que consideressin més difícils o
constituïssin una novetat. Recordem que en Mañé parla també d'un
dos de vuit aixecat per baix sense aixecador i amb un pis més de
tronc i del pilar de 7 amb folre caminant 14 passes.
De la mateixa manera que el 3 de 9 net no té perquè adjudicar-se a
les dues colles, aquestes altres construccions tampoc, si més no, no
totes elles. Mentre els Menestrals reeixien amb els castells de 9,
els Pagesos potser excel·lien en altres estructures no tan altes,
però també de dificultat tècnica extrema.
