La Muxerra a la Bisbal, 1948


L'any 1948, la Muxerra va ser contractada per a fer castells a la Festa Major de la Bisbal. El programa d'aquell any així ho anunciava “los 'Xiquets de Valls' (la Muxerra) empezarán a recorrer las calles de la vila (...) levantarán los más arriesgados castillos, torres y pilares, siendo condición contratada probar el Dos de set y el Quatre de vuit”.

Del compromís d'intentar aquests castells en dóna fe el contingut de la carta que l'alcalde de la Bisbal, J. Solé Caralt, va enviar als veïns per a demanar-els-hi un donatiu per ajudar a sufragar les despeses que suposaven els castells.
L'alcalde va tirar de tòpic emocional per tal d'animar els bisbalencs a col·laborar en la contractació dels “Xiquets de Valls de significación tan tradicional y típica en nuestra villa y comarca que bien puede decirse que sin su actuación nuestra Fiesta Mayor queda oscurecida y chata.
El sonido melodioso de la gralla, mezclado con el repicar de nuestras campanas y el colorido de las camisas 'dels castellers' es algo tan connatural con nuestra Fiesta Mayor que sin ello pierde su fisonomía tradicional”.
Tampoc va estar-se de recordar que “a todas horas soy molestado por vecino tras vecino, que si bien es cierto no hago más que cumplir con mi deber de Alcalde también lo es que no he regateado esfuerzos para defender los intereses de los vecinos. Ahora me toca el turno de pedir en vez de servir y no dudo que ud. sabrá corresponder a mi súplica”.
Com alternativa a l'ajuda econòmica, l'alcalde proposava l'opció de convidar a dinar algun casteller a casa

L'alcalde va contractar la Muxerra amb el compromís de provar el 4 de 7 amb el pilar, el 2 de 7, el 3 de 7 per sota i el 4 de 8 si volien cobrar el mateix que venien cobrant els últims anys (s'està referint a la colla unificada): 3500 pessetes, despeses de desplaçament incloses. Per cada castell caigut la colla deixaria de cobrar 800 ptes.
Sabem que els Xiquets de Valls van actuar el 1946 descarregant el 3 de 7 aixecat per baix, el 5 de 7, el 4 de 7 net i carregant el 4 de 8. L'any 1947 no va haver castells per la Festa Major bisbalenca.

El dia 15 d'agost de 1948, la Muxerra va descarregar el 2 de 7 i va carregar el 4 de 8, que va caure quan l'enxaneta ja havia baixat. També va intentar el 3 de 8, però sense poder-lo carregar.


Fonts:
  • Carta de l'alcalde J. Solé Caralt, 8-8-1948 (còpia): Col. Personal
  • El fet casteller a la Bisbal del Penedès (1877-1991)” M.A. López i Serra / S. Ferré i Miró,
    editat per l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès, 1992

A voltes amb el 3 de 9 net de 1852 a Torredembarra



Aquest estiu vaig llegir un magnífic article de David Morlà i publicat a Baix Gaià sobre el 3 de 9 net que, suposadament, es va fer a la Torredembarra l'any 1852.
M'agradaria, però, fer-hi alguna observació, amb tots els meus respectes vers tothom que ha escrit alguna cosa sobre aquella llunyana diada del 1852, ja que sóc del parer que contràriament al que exposa l'autor, el castell en qüestió aquell dia només el va fer la Roser (o els Menestrals, en terminologia vallenca de l'època) i no les dues colles de Valls com va deduir l'admirat Lluís Solsona del text publicat en forma de carta al director al Diario de Barcelona el 8 de setembre de 1852.
El fragment que va portar a Solsona i a autors posteriors a deduir que el castell el van fer les dues colles és el següent:
... Al arrojo de estos naturales se agregaba la competencia de dos collas de Valls que se estimulaban mutuamente y accedían a todo lo que se les proponía por atrevido que fueran.
No se contentaron ya “con el castillo de nueve limpio desde los segundos” sinó que hicieron torres de ocho empezando por la cúspide, que es lo más asombroso que se puede ver ( ... ). Hubo también castillos de cinco pilares y otros prodigios que jamás se habían visto ...”
Des d'un punt de vista estrictament lingüístic no es pot afirmar que totes dues colles fessin les construccions que relata. Pot deduir-se, però no té perquè significar que ambdues fessin idèntica actuació. He subratllat també altres construccions que tornaran a sortir més endavant i que ajuden a sostenir que només una colla va fer el castell (o castells?) de 9 (net?).
En Xavier Güell i Cendra (autor incomprensiblement poc divulgat en comparació amb d'altres i que té un blog excel·lent amb la que és, per a mi, la millor col·lecció de treballs sobre els castells des dels seus inicis fins a la Guerra d'Espanya) ja fa temps que va demostrar que el primer castell de 9 de la història va anar a càrrec de la Roser, per les festes de Sta. Tecla de 1851. Ho fa a partir de la troballa d'unes memòries del vilanoví Josep Ventosa i Massana en què es pot llegir: “Agosto 5. Este año se celebró con mucha pompa la Fiesta de Nuestra Señora de las Nieves. Los llamados Xiquets de Valls hicieron por primera vez el castillo de nueve, y cuyos preparativos dirigió personalmente D. Gabriel Baldrich, guerrillero muy conocido en este país y que más tarde gracias a su genio levantisco llegó a teniente general de los Ejércitos nacionales”. Fa referència a la festa major de Vilanova de 1852.
En Gabriel Baldrich, guerriller primer, militar després i polític finalment, sempre arrenglerat en les files liberals, fou cap de colla dels Menestrals. Per tant, la colla que va fer el castell de 9 a Vilanova el 4 d'agost de 1852 van ser els Menestrals (o el que és el mateix, la Roser).

Tirem enrera. En Xavier Güell torna a desvetllar un altre error, el que Francesc Ballester situava com el primer castell de 9 de la història per Sant Joan de 1845 a Valls, després d'haver-se intentat prèviament sense èxit en una actuació amb motiu de la tornada de la Verge del Lledó a la seva ermita. En Ballester es basava en fonts orals. En Xavier Güell va localitzar les dates del retorn de la Mare de Déu del Lledó: 17 de maig de 1852 i no 1845 com havia afirmat erròniament Ballester.
Per tant ja tenim que el segon 3 de 9 es va fer a Valls el 24 de juny de 1852. Això concorda amb la carta de Mañé i Flaquer quan al setembre de 1852 escribia:
“... el año pasado se hizo en Tarragona lo castell de nou, considerado hasta entonces como imposible. Después se hizo en Valls, y en algún otro punto”. Aquests “algun otro punto” és, com ja hem vist, Vilanova (4-8-1852). El Diario de Villanueva del 6 d'agost confirmava la consecució del 3 de 9: “... se ha verificado el castillo de nueve, y que ha sido la admiración de cuantos lo han visto, pues no creemos que se hubiere verificado nunca en esta villa y pocas veces en otras poblaciones donde estos juegos les son peculiares”
Bé doncs, arribem a la ja coneguda diada de la festa major de Torredembarra, el 4 de setembre de 1852, la del famós “castillo de nueve limpio desde los segundos” objecte del present post i, sota el meu parer, demostració que només la Roser va bastir aquell castell.

Recapitulem el ball de dates dels primers 3 de 9 documentats per a fer-ho més fàcilment comprensible per tal d'entendre millor el text que continuarà tot seguit.
  • Sta. Tecla, 24 de setembre de 1851, Tarragona
  • Sant Joan, 24 de juny de 1852, Valls
  • Les Neus, 4 d'agost de 1852, Vilanova
  • Sta. Rosalia, 4 de setembre de 1852, Torredembarra
En Francesc Ballester va escriure just després de datar (erròniament com ja hem vist) el primer castell de 9 de la història el 1845, el següent: “per les festes del còlera de 1854, o per les festes de Sant Baldomer del mateix any, a la nit, al carrer de la Carnisseria, es carregà el 3 de 9 per l'altra colla, que va caure per un cop de pedra tirada al turmell d'un quart, però va poder-se fer l'endemà”.
Ha quedat clar que si el 3 de 9 de Vilanova el va fer la Roser (recordem, sabem que el va dirigir en Gabriel Baldrich) i l'altra colla no el fa fins el 1854, vol dir que els anteriors, lògicament, els va aconseguir la Roser. Per tant, si els Pagesos (o la Muixerra) no van fer el 3 de 9 fins l'any 1854, no podien haver-lo fet l'any 1852 i, molt menys, net, si donem credibilitat a la carta de Mañé.
Però per si no n'hi havia prou, encara hi ha una dada més que sembla haver passat desapercebuda o que simplement no s'ha tingut en compte per la seva ambigüitat. El mateix Mañé i Flaquer, en la seva carta al director del Diario de Barcelona del dia 8 de setembre de 1853, sota el títol de “Fiesta popular” va escriure en relació a la seva descripció de “Castell” (cuando tiene tres hombres por base”) :
“... El año pasado se hizo una vez el de nueve y este año se ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado ...
Entenc que parla de la festa major de Torredembarra ja que ens està dient clarament que l'any 1852 (“el año pasado”) només se'n va fer un, i Mañé ens demostra en la seva carta del 1852 que sabia que s'havia fet el primer 3 de 9 a Tarragona l'any 1851 i que durant el 1852 s'havia fet un a Valls i “en algún otro punto” (recordem-ho, Vilanova) que afegits al de la Torredembarra que el mateix Mañé va contemplar en sumen tres. El que desconcerta és l'expressió “este año se ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado” que semblaria una referència més general, no centrada només en la festa torrenca. A no ser que s'estigui referint al 3 de 9 net, amb la qual cosa lligaria amb el seu propi relat i ens obriria la porta a altres 3 de 9 nets aconseguits durant el 1853!
Si lliguem el text de Ballester on afirma que “l'altra colla” (Els Pagesos) no va fer el 3 de 9 fins l'any 1854 amb les cartes d'en Mañé i Flaquer en què ens diu que l'any 1853 es va fer per segon cop el 4 de 9, ens dóna una altra dada: en bona lògica, aquests dos castells havien d'haver estat bastits pels Menestrals, ja que és una consecució posterior al 3 de 9. Les colles es veurien més capaces d'estrenar un castell de 9 amb una estructura de 3 que no pas de 4. Els Pagesos no l'haurien pogut bastir, com a mínim, fins l'any 1854.
Seria el 4 de 9 un dels “otros prodigios que jamás se habían visto” aconseguits durant la festa major del 1852?
En Mañé també cita en les seves dues cartes l'estrena del castell de cinc pilars. En la del 1852 no n'especifica l'alçada, mentre que en la del 1853 ens diu que s'ha fet per primer cop els “cinc pilars de vuit”, la qual cosa semblaria que el de l'any anterior podria ser el 5 de 7, que malgrat la seva modesta alçada, la seva novetat seria motiu suficient per a citar-lo de manera especial. A més hem de tenir en compte que l'estructura dels poms de dalt eren molt diferents a tal i com les coneixem. De ben segur, en el cas del cinc ho havia de ser especialment, ja que el que sabem de la seva evolució ja és prou variada i complexa.
Per acabar, tornem precisament a l'inici del post. La competència de les dues colles no tenia perquè haver-se limitat a fer el mateix castell que la colla rival (el castillo de nueve limpio desde los segundos), sinó a fer-ne d'altres que consideressin més difícils o constituïssin una novetat. Recordem que en Mañé parla també d'un dos de vuit aixecat per baix sense aixecador i amb un pis més de tronc i del pilar de 7 amb folre caminant 14 passes.
De la mateixa manera que el 3 de 9 net no té perquè adjudicar-se a les dues colles, aquestes altres construccions tampoc, si més no, no totes elles. Mentre els Menestrals reeixien amb els castells de 9, els Pagesos potser excel·lien en altres estructures no tan altes, però també de dificultat tècnica extrema.































  LA COLLA NOVA ALS ACTES BENÈFICS DE BARCELONA EL 1937     Diverses són les notícies que ens han arribat d’actuacions castelleres durant la...