Foto 1: “L’Auxeneta”
(sic), Pere Català i Pic. CEDOCA
Una de les fotografies castelleres més conegudes de Pere
Català i Pic és la que, amb el títol de “L’Auxeneta” (sic), forma part de la
col·lecció de postals “Xiquets de Valls” editada el febrer de 1926.
Germanes d’aquesta n’hi ha dues més que també podem veure en
aquest post.
Foto 2: Castellers de la Colla Nova amb els grallers Els
Romees, els gegants i el gegantó Lladrefaves al Passeig dels Caputxins de
Valls. Fotografia de Pere Català i Pic. Col. Juanita Fàbregas Rosell. Publicada
per Joan Climent Ferré
Durant anys se les va datar al 1918, pensant que formaven
part d’un reportatge en motiu de la inauguració de la Biblioteca Popular de
Valls.
Un dels arguments per a aquesta datació la trobem en el
testimoni de la senyora Juanita Fàbregas Rosell, néta de l’Anton de l’Escolà,
propietària de la foto publicada per Joan Climent al seu web elcasteller.cat (foto 2). A l’entrevista que li fa en Joan
Climent, la senyora Fàbregas situa la fotografia a la data citada.
La néta del vell Escolà
identifica alguns membres de la Colla Nova al Passeig dels Caputxins de Valls: el
seu pare, Francesc Fàbregas Galofré, fill
de l’Escolà; el seu germà, Anton Fàbregas Rosell; en Lluís Jové Cucurull, el
Quinto; els Marinetes de
Vilafranca i un altre casteller que la senyora Fàbregas identifica com a
Francesc Fàbregas Llaboré, Cisquet del
Groc, cosí germà del seu pare i que, segons la senyora Juanita Fàbregas
Rosell, anys després va ser membre de la
Colla Vella, igual que va ser-ho el Quinto.
La Colla Vella, però, afirma que el
Cisquet del Groc sempre va pertànyer a la seva formació i, per tant, mai va
formar part de la Colla Nova.
En Francesc Fàbregas Galofré i el seu fill Anton són els que
formen el segon pilar per l’esquerra, al costat del timbaler (Anton Claramunt, Ton Francàs, dels Romees, que són els grallers vendrellencs que apareixen a la imatge
i habituals en les actuacions de la Colla Nova de l’època); el Quinto el podem veure dalt del primer
pilar per l’esquerra; els Marinetes
de Vilafranca, formant el quart pilar i el casteller identificat per la senyora
Juanita com en Francesc Fàbregas Llaboré, Cisquet
del Groc, dalt del pilar del costat de la geganta.
En Xavier Güell, en el seu treball “La Renaixença castellera a Valls: el temps d’una colla a plaça
(1927-1929)”, apunta que les filles d’en Francesc Fàbregas Llaboré, Mònica
i Josefina Fàbregas Figuerola, en una entrevista feta per separat a cada
germana l’any 2013 no reconeixien el seu pare a la imatge. El testimoni directe
de les filles l’hem de considerar definitiu. Això lligaria amb el fet que, des
de la Colla Vella, s’afirma que en Francesc Fàbregas Llaboré sempre va formar
part de la seva colla. Independentment que aquesta darrera circumstància sigui
correcta o no, en Xavier Güell, en el treball citat, compara vàries fotografies
que reforcen el testimoni de les germanes Fàbregas Figuerola en què el
casteller prèviament identificat com el seu pare és, en realitat, una altra
persona.
Per tant, tots els castellers que apareixen a les
fotografies eren membres de la Colla
Nova de l’Escolà el dia que es van obtenir
les imatges. Aquest detall és important per a concretar la data en què es van
fer les fotografies, com veurem més endavant.
Ara bé, per què aquestes imatges no corresponen a 1918? La
resposta la tenim en els gegants.
La indumentària que presenten els gegants que acompanyen els
castellers de la Colla Nova a les fotografies es va estrenar per la Candela de
1921, la qual cosa descarta la possibilitat de datar-les el 1918.
Si la col·lecció de
postals de Pere Català i Pic es va editar el febrer de 1926 i tenim en compte
que per la vestimenta de la gent que surt a les imatges, els arbres amb fulles del
Passeig dels Caputxins (mèlies i catalpes, de fulla caduca) i les
ombres poc allargades que s’hi poden observar, es pot afirmar que es tracta
d’una actuació d’un migdia d’estiu anterior a 1926. Tractant-se de Valls i de
l’època citada podem acotar-les a un
Sant Joan d’entre 1921 i 1925.
L’any 1925 queda
descartat perquè no va haver castells per Sant Joan.
El 1922 queda descartat perquè la Colla Nova no hi va
actuar.
Només ens queden el 1921 (Aplec de les societats Corals i Orfeons de Clavé).
El 1923 (hi van actuar les dues colles)
i el 1924 (només la Colla Nova).
Al setembre de 1923 es van instal·lar uns fanals entre els
arbres que no apareixen a les fotografies, circumstància que elimina el 1924.
He de confessar que la possibilitat que les fotografies
fossin de l’homenatge a Clavé del diumenge 26 de juny de 1921 era la meva
aposta personal, per allò que tindrien d’excepcional.
El fet que el dia de Sant Joan de
1921 no hi hagués castells ha dut a generalitzar l’absència dels Xiquets de
Valls a tots els actes de les festes quan això no va ser ben bé així. Si més no
si fem cas de la referència que surt a “Món Casteller” quan parla del citat
homenatge a Clavé: "...els
castells i altres elements del
folklore local encapçalaren la comitiva de benvinguda a les quaranta-dues
agrupacions corals arribades d'arreu de Catalunya."
La presència dels Xiquets de Valls en
aquest aplec de Corals i Orfeons de Clavé l’hauríem de considerar lògica,
encara que només fos testimonial en forma del que probablement va passar: un
modest pilar de 4 de salutació a l’arribada dels participants.
Es fa difícil pensar en l’absència de, com
a mínim, una petita representació d’aquells a qui Clavé va dedicar una de les
seves obres més famoses (“Els Xiquets de Valls”) en un homenatge fet a Valls i
on, en el transcurs de la diada festiva, es va interpretar aquesta peça coral.
Podríem considerar l’esdeveniment prou
important i “mediàtic” com per a que justifiqués un reportatge fotogràfic. I de
fet, aquest reportatge es va dur a terme, però a càrrec de Francesc Balsi i
Vallespinosa.
En una de les fotografies es pot observar
un timbaler esquerrà. En Ton Francàs,
que com hem dit anteriorment apareix a la fotografia del Passeig dels
Caputxins, era esquerrà (Foto 4)
Foto 4: Els gegants de Valls en la
comitiva de l’aplec de corals i orfeons de Clavé. Foto: Francesc Blasi i
Vallespinosa. Fons Blasi, AFCEC.
Tots aquests elements em feien pensar en
la possibilitat que les fotografies corresponguessin a l’homenatge a Clavé, tot
i que em ballaven algunes dades.
Un dels arguments en contra que hi trobava
era que no constés una actuació castellera prou reeixida com per a fer venir
castellers vilafranquins com els Marinetes.
Recordem que l’ajuntament de Valls no havia contractat cap colla per a la Festa
Major. Sembla lògic pensar que si només calia fer algun castell de salutació a
l’arribada de les corals (molt probablement un pilar de 4) no calia demanar
reforços.
Però l’element que eliminava
definitivament la possibilitat que les fotos del Passeig dels Caputxins fossin
del dia de l’aplec de cors i orfeons de Clavé el tornàvem a trobar en els
gegants.
Tal com succeí a l’hora de descartar la
datació de 1918, la indumentària dels gegants ens acota la data. En aquest cas,
el mocador que duu al coll el popular gegantó Lladrefaves.
Com es pot observar, si comparem les
fotografies, en Lladrefaves llueix un mocador lleugerament diferent (Foto 5)
Foto 5: Gegantó Lladrefaves. Esquerra,
1921. Dreta, 1923
Per tant, la meva aposta per la data de
1921 era equivocada.
Tenim doncs que les fotografies pertanyen a la
Festa Major de 1923, tal i com afirma en Xavier Güell i de qui hem seguit el gruix argumental per a aquest treball. Però no van ser fetes el
dia de la Festa Major sinó l’endemà, 25 de juny.
El dia 24, les dues colles van actuar a la Plaça
del Blat. Era la primera vegada que es trobaven cara a cara a Valls des del 14
d’abril de 1917.
L’ajuntament havia contractat només la Colla Nova,
mentre que la Colla Vella hi va participar gràcies a unes aportacions
particulars.
El resultat de l’actuació va ser molt desigual.
Mentre la Colla Nova reeixia amb el 3 de 7, el 4 de 7, el 2 de 6 i el pilar de
5 després d’haver intentat el pilar de 5 aixecat per baix, la Colla Vella va
caure de tots els seus intents: dos cops el 3 de 7 (en un primer intent el
carregà, però encara no es “validaven” els castells carregats) i el 4 de 7,
acabant amb el pilar de 4.
Ara bé, l’endemà només hi va actuar la Colla Nova,
que havia estat contractada per l’ajuntament on el Govern Municipal havia
aconseguit que fos dia festiu.
“A les deu
del matí es dirigiren formant una
comitiva precedida pels gegants i castells (...) a l’església de la Mare de
Déu del Lledó (...) s’aixecaren castells
per la Colla Nova (que era la contractada per l’Ajuntament)(...) (Joventut:
30-6-1923. HCT Tarragona, AHC Valls).
La possibilitat (poc probable però no descartable
en aquells anys) que a la fotografia hi apareguessin components de les dues
colles, (la presència d’un suposat Francesc Fàbregas Llaboré com a membre de la
Colla Vella; un cert relaxament en la intensitat de la rivalitat entre les dues
colles; oportunitat de sortir en una foto, ...) queda esvaïda per dos aspectes:
queda provat que el casteller qüestionat no és en Francesc Fàbregas Llaboré,
per tant hem de pensar que es tracta d’un casteller no identificat de la Colla
Nova (a mi personalment em recorda la fesomia dels Llorençons, però això seria
objecte d’un altre treball).
L’altre aspecte seria les poques ganes que podrien
tenir els suposats castellers de la Colla Vella de compartir records amb els
seus rivals el dia després d’una desfeta tan important com la que havien patit
el dia anterior.
Fonts:
- CLIMENT FERRÉ, Joan: “Conversant
amb la Sra. Juanita Fàbregas Rosell” http://elcasteller.cat/conversantambluanitafabregasrosell.html
-
CLIMENT FERRÉ, Joan: “Festa Major de Sant Joan 1923”. Publicat a la revista La Planenca, núm. 30, hivern 2008-2009.
-
FERRANDO ROMEU, Pere: Correspondència personal.
-
GÜELL CENDRA, Xavier (amb col·laboració de
FERRANDO ROMEU, Pere): “La Renaixença
Castellera a Valls: el temps d’una Colla a plaça (1927-1929)”. Quaderns de
la Brufaganya núm. 4, Vilanova i la Geltrú, 2016
-
GÜELL CENDRA, Xavier: “Les dues colles van retrobar-se per fi a Valls l’any 1923”.
Publicat a El Vallenc, el 7 de maig
de 2004, p.34
-
JOSA COS, Eloi: “Els arbres públics de Valls. Aproximació al seu valor econòmic”. Quaderns
de Vilaniu núm. 32, 1997
