El desaparegut Lluís Solsona publicava un article sobre els pilars de sis al setmanari vilafranquí Panadés el 29 d'agost de 1968 en el qual feia referència a una conversa que havia mantingut el dia de Sant Joan de 1962 amb en Pau de l'Angeló, antic component de la Colla Nova, que en aquells moments tenia 76 anys. El vell casteller li exposà que els últims pilars de 6 s'havien fet el 1904 i que ambdós s'havien dut al balcó. En concret se'n van fer dos aquell any, un a Vilafranca i l'altre a Barcelona i ambdós van ser fets per la Colla Nova.
En Pau de l'Angeló donà a Solsona les alineacions d'aquells dos espadats. En el de Vilafranca hi anaven el seu pare Agustí de l'Angeló a segons, el Jaume del Querido a terços, ell a quarts, Llorençó a quints (que Solsona refereix com a pare dels Llorençons dels anys 60) i el fill de l'Isidre de Granots d'enxaneta. Del pis de quints, però, manifesta no estar-ne segur.
Del pilar de Barcelona diu que hi pujaren els mateixos amb l'excepció del terç, ja que el Jaume del Querido va ser substituït per en Trenca-avellanes.
D'aquest relat hi ha alguns punts a comentar.
Aquest article surt citat i comentat a les pàgines 304 i 305 al volum I de Món casteller. El llibre, però, posa en dubte que aquells fossin els últims pilars de 6 al balcó i ho argumenta basant-se en una fotografia facilitada per en Joan Vallès i publicada a la pàgina 222 de l'obra esmentada on es veu un pilar de sis en el moment de la motxilla davant el balcó de l'Ajuntament de l'Arboç. Món Casteller la data el 1906 i, per tant, posterior als dos pilars al balcó fets per la Colla Nova el 1904. La datació la fa basant-se en detalls que apareixen a la fotografia però que anys més tard es va comprovar que eren equivocats, tal i com ho demostra en Pere Ferrando al seu llibre Castells a l'Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935 . Aquí l'autor vendrellenc torna a publicar la fotografia del pilar al qual fèiem referència més amunt i el data, de forma definitiva, l'any 1902 i ho argumenta amb tot detall a la pàgina 59 del llibre esmentat. Es tracta d'un pilar de sis de la Colla Vella que sembla difícil, per l'alçada a què queda el balcó, que pugui ser dels anomenats "rebenta balcons", tot i que hi està gairebé amorrat a la paret de l'Ajuntament.
Aquest argument, però, també seria vàlid per a un pilar de sis dut al balcó a Vilafranca (si es tracta de l'Ajuntament), ja que la balconada de la Casa de la Vila també queda molt per sota de l'enxaneta d'un pilar d'aquesta alçada. Això no passa, però, a l'Ajuntament de Barcelona on sí que el balcó és prou alt com per a que l'enxaneta d'un pilar de sis pugui ser recollit.
Sigui com sigui, el que queda demostrat és que els dos darrers pilars de sis al balcó dels quals es té referència van ser fets per la Colla Nova.
Un altre punt a comentar a partir de l'article d'en Lluís Solsona ens l'aporta l'alineació del pilar de sis de Vilafranca on hi cita, a terços, en Jaume del Querido. Aquesta dada és important pel fet que corrobora que l'any 1904 la fusió entre la Colla del Perelló (Colla Nova) i la de l'Escolà és ja una realitat, així com ho és la participació d'elements importants de la línia descendent dels Menestrals, com són la família Aubareda, més coneguda en el món casteller com els Querido.
Per acabar, cal fer esment també que al llibre Vilafranca, la plaça més castellera de Josep Ribes hi apareix una cronologia molt interessant on hi ha reflectides totes les actuacions conegudes a Vilafranca des de l'any 1713. En arribar al 1904 hi diu: "Festa Major: Xiquets de Valls. P/6 (rebentabalcons). El darrer de la decadència".
Com veiem, tot i que no esmenta la colla que el va aconseguir, corrobora l'execució d'aquest pilar el mateix dia i any que recordava en Pau de l'Angeló.
Ens quedaria el dubte del pilar de Barcelona. Si hagués estat aixecat per la Mercè, seria aquest l'últim i no el fet a Vilafranca. Però tenim un problema. Segons un article publicat per en Xavier Güell al número 633 de la revista Cultura sota el títol Castells a Tarragona el 1903 i el 1904, la Colla Nova va ser contractada per a actuar per Santa Tecla el 1904 mentre que la Colla Vella era a Barcelona, tot i que la premsa tarragonina va anunciar a principis de setembre la presència de la colla del Rabassó per Santa Tecla.
Qui va actuar a Barcelona per la Festa Major? Si la Colla Nova no hi era per la Mercè, quan hi va actuar? Es va equivocar Pau de l'Angeló en la data del pilar barceloní?
Fonts:
Josep Ribas: Vilafranca, la plaça més castellera. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2005
Pere Ferrando: Castells a l'Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935. Minyons de l'Arboç, 2008
Xavier Güell: Castells a Tarragona el 1903 i el 1904. Revista Cultura, nº 633, 1-1-2003