A partir de l’actuació de Sant Fèlix de 1933, en què descarregà el primer 4 de 8 de la renaixença, la Colla Nova agafa una embranzida enorme tenint en compte el context de l’època.
En el transcurs dels cinc anys que passen des de la reorganització de les colles vallenques fins a final de 1934, la Colla Nova havia aconseguit elevar un pis les construccions que conformen una actuació de 7 clàssica. Sovinteja el 2 de 7 i es descarrega el 4 de 8 en quatre ocasions aquell 1934. Si a això afegim el polèmic pilar de 6 que la colla donà per carregat el dia de Sant Ramon a Vilafranca i, sobretot, el primer 3 de 8 carregat del sXX per Santa Rosalia a Torredembarra, ens trobem davant un any definitiu pel que fa a la recuperació d’uns castells que, pocs anys enrere, molta gent creia que no veuria mai.
En aquest ambient d’eufòria recuperadora podríem destacar el comentari que apareix en l’edició de Joventut del 5 de setembre de 1934 albirant la possibilitat que es pogués veure intentar el 2 de 8 en un espai curt de temps. Tenint en compte que aquesta publicació no era, precisament, el butlletí oficial de la Colla Nova, tot fa indicar que no hauria estat pas un plantejament inabastable.
En el transcurs dels cinc anys que passen des de la reorganització de les colles vallenques fins a final de 1934, la Colla Nova havia aconseguit elevar un pis les construccions que conformen una actuació de 7 clàssica. Sovinteja el 2 de 7 i es descarrega el 4 de 8 en quatre ocasions aquell 1934. Si a això afegim el polèmic pilar de 6 que la colla donà per carregat el dia de Sant Ramon a Vilafranca i, sobretot, el primer 3 de 8 carregat del sXX per Santa Rosalia a Torredembarra, ens trobem davant un any definitiu pel que fa a la recuperació d’uns castells que, pocs anys enrere, molta gent creia que no veuria mai.
En aquest ambient d’eufòria recuperadora podríem destacar el comentari que apareix en l’edició de Joventut del 5 de setembre de 1934 albirant la possibilitat que es pogués veure intentar el 2 de 8 en un espai curt de temps. Tenint en compte que aquesta publicació no era, precisament, el butlletí oficial de la Colla Nova, tot fa indicar que no hauria estat pas un plantejament inabastable.
