Ara que s'acosta el 80è aniversari de la República

Diuen que no s'han de barrejar els castells i la política i crec que és un bon consell.
Però els castells, com a activitat que arrela profundament en el poble, no es poden mantenir al marge d’allò del que estan formats: el poble mateix.

Vivim sota un règim democràtic (malgrat moltes vegades mostri un perfil molt baix) i en una societat a la qual encara podem anomenar "del benestar". Gaudim d'unes “llibertats” inimaginables fa només unes poques dècades i sovint sembla que ja hagi passat prou temps com per haver perdut la memòria col•lectiva. El concepte actual de “poble”, al què feia referència abans, té molts colors i, a la vegada, molts matisos d’aquests colors. Però això no sempre ha estat així i no és fàcil entendre-ho des de la nostra perspectiva moderna.

Significar-se políticament fa 80 anys no era tan fàcil com fer-ho actualment, i fer-ho a favor de la llibertat i del que alguns anomenen progrés encara menys.
La societat catalana de principis dels 30 estava política i socialment molt polaritzada, la cultura democràtica era nul•la i la influència dels poders fàctics tradicionals era molt forta.
En la història de les colles vallenques aquesta polarització ja existia des dels inicis dels castells, per tant, quan es va produir els fets als quals faré referència, els posicionaments “oficials” de les dues colles van ser clars.

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República i l’alcalde de Valls, Josep Magriñà, va escollir el dia 19 per a que la ciutat ho celebrés. Entre els actes programats no hi podien faltar els castells i es va convidar les dues colles a participar-hi. A la cita només s’hi va presentar la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Si ens atenem a les tendències polítiques que havien marcat les dues colles al llarg de la història i que tenen el seu sostrat en l’origen mateix de cadascuna, com ja he comentat anteriorment, aquesta circumstància no hauria d’estranyar ningú. La Colla Nova es va identificar com la colla republicana i d’esquerres durant tota l’etapa compresa entre 1931 i 1939, circumstància que mai va negar i que en el transcurs dels anys pagaria molt car, sobretot a partir de la celebració del segon aniversari republicà com veurem més endavant.

La Colla Nova ja havia estat present en solitari en actes significatius lligats al que podríem anomenar (simplificant molt i conscient que l’etiquetatge sempre és, com a mínim, mancat de matís) el progressisme catalanista vuitcentista. Des dels seus inicis amb el nom de Menestrals, ja s’identificava amb les tendències liberals (terme que no té res a veure amb la tendència político-econòmica actual i que duu el mateix nom). Si el gruix dels components de la colla estaven compromesos ideològicament amb les tendències dels personatges i/o institucions que homenatjaren, ho desconec, però que varen ser els únics que hi varen participar és un fet.

Com he dit abans, el 19 d’abril de 1931 la Colla Nova va fer castells per celebrar l’adveniment de la República. Poc abans d’enlairar les seves construccions, es va rebre l’avís que una caravana amb ex-presos polítics pels fets de Jaca (intent d’aixecament republicà el desembre de 1930) que es dirigia a Reus, estava a punt d’arribar a Valls. Tothom que era a la plaça, inclosos els castellers, van anar a retre’ls homenatge. En arribar la comitiva van aixecar un pilar de 4 i un 3 de 6 que va tenir la particularitat que, en el moment de fer l’aleta, les gralles van interpretar “La Marsellesa”.

Si significar-se políticament en aquells termes ja era motiu suficient per a ser estigmatitzat després de la victòria franquista, fer castells per Setmana Santa va ser l’argument definitiu per a intentar fer desaparèixer de la memòria el nom de la colla a partir de 1939. El 14 d’abril de 1933, el dia del segon aniversari de la República, va caure en Divendres Sant. Algunes agrupacions conservadores van demanar canviar el dia de la celebració, però al final es va mantenir la data original. Al migdia hi va haver castells i a la tarda es van dur a terme les funcions religioses. L’actuació castellera va anar a càrrec de la Colla Nova. Aquest fet va provocar que alguns aficionats (i fins i tot algun casteller) acabessin canviant-se de colla, tant d'una com de l'altra. 
La reacció (i mai millor dit) dels sectors més conservadors es va canalitzar a través d’algunes publicacions vallenques, especialment Joventut per la Fe i la Pàtria (us recomano que llegiu l’última entrega del “Quadern del casteller” que acaba de penjar al seu web en Joan Climent on podreu llegir alguns d’aquests escrits publicats a la premsa de l’època, especialment el que es reprodueix a la pàgina 28 sota el títol “Els Castells contra Déu”).
Aquests fets van marcar profundament l’esdevenir de les colles vallenques en el futur i la relació de bona part de la societat vallenca vers la Colla Nova en concret.
Durant els anys següents la colla va continuar amb l’etiqueta republicana. Un cop començada la guerra, la Colla Nova es va oferir a col•laborar en festivals benèfics, tal i com podem llegir a la publicació vallenca “Treball” el dia 12 de setembre de 1936 i com es pot deduir a “Acció Sindical” el 12 d’agost de 1937 (en aquest cas per tal de captar fons per al Banc de Sang i per comprar llibres per a la Biblioteca del Soldat).

Després... la foscor, la por, la resignació, l’anulació de la identitat i l’auto-odi.

Quan es tornen a reivindicar identitats perdudes o robades, sovint s’intenta ridiculitzar aquesta actitud qualificant-la de victimista.
Per entendre el present i afrontar el futur, cal conèixer el passat.
Tots els col•lectius humans necessiten anar passant les pàgines del llibre de la seva història particular per a poder avançar. Només cal, però, que les pàgines no quedin en blanc.

  LA COLLA NOVA ALS ACTES BENÈFICS DE BARCELONA EL 1937     Diverses són les notícies que ens han arribat d’actuacions castelleres durant la...