Unes
fotografies de Josep M Cañellas (Reus, 1856 – París, 1902) localitzades per
Anna Capella i Jaume Santaló en una recerca per al Museu de l’Empordà de
Figueres, ens mostren unes imatges sobre alguns dels elements protagonistes de
la festa major de Vilafranca.
Intentarem concretar
l’any analitzant les imatges i les
informacions que tenim de la festa major d’aquells anys. D’aquesta manera
podrem esbrinar quina colla dels Xiquets de Valls és la que apareix a les
fotografies.
Imatge nº1 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)
La imatge
nº 1 ha estat publicada a la xarxa amb la llegenda “Arribada dels Xiquets de
Valls a Vilafranca (1892)”. En tot cas, la instantànea sí reflecteix l’arribada
dels castellers a la Plaça Jaume I. Pel que fa a l’any, més endavant veurem per
què no pot ser el 1892.
Imatge nº 2 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de
Capella i Santaló)
La imatge
nº 2 ens mostra els grallers que apareixen a la nº1 acompanyant els castellers.
Aquí també podrem observar algun dels diables que tornarem a veure en una
fotografia posterior (imatge nº6)
Imatge nº 3 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)
Imatge nº 4
(Foto Cañellas / Col. Jordi Busquets)
A la imatge
nº 3 es veu un 3 de 7 a la Plaça de Jaume I que torna a aparèixer, ara
carregat, a la imatge nº 4 i que, en el moment d’escriure aquest text no ha
estat publicada a la xarxa. És, però, la fotografia més coneguda de la
col·lecció, doncs ha aparegut en diverses publicacions. La que presentem en aquest post està extreta de la pàgina 83 de
“Els Castellers de Vilafranca”, d’Eloi Miralles, 2013.
Imatge nº 5
(Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi
de Capella i Santaló)
La imatge
nº 5 ens mostra un altre 3 de 7, aquest cop bastit on actualment és la confluència de la Rambla de Nostra Senyora amb l'Avinguda de Barcelona (inicialment localitzada al Firal, rectificat gràcies a la col·laboració del vilafranquí Fredi Sánchez)
La resta de
les imatges corresponen a alguns dels balls participants de la festa major. Entre
elles, el drac, que està datada com anterior a 1893, any de la seva restauració
(imatge nº 8).
La
signatura (JMC) amb la numeració correlativa en moltes d'elles (2238, 2239,
2240, ...) ens demostren que es tracta d’un mateix reportatge. En qualsevol cas, és lògic pensar que un fotògraf que l’any
1885 estav exercint la seva professió a París, no baixaria dos anys seguits a
cobrir un reportatge sobre una festa major que té uns elements festius
pràcticament invariables any rere any.
Imatge nº 6
(Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi
de Capella i Santaló)
Imatge nº 7
(Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi
de Capella i Santaló)
Ara ens cal
concretar de quin any són les fotografies. I aquí esdevé fonamental la imatge
nº 7.
En aquesta
fotografia podem veure el ball de panderos, ball que l'any 1892 no va actuar
per la festa major de Vilafranca com documenta La Renaixença, el 7 de setembre:
"(...)
aquest any sols han sortit lo cèlebre drach y'ls gegants, diables y ball de
bastons y xiquets de Valls (...)"
"Patrici"
també ens dóna testimoni de l'absència del ball de panderos el 1892 ("Del
Ball de Gitanes de Vilafranca". Vilafranca 1987, p49):
"De
mantenir lo bullici y animació per la vila n'estigueren encarregats lo Drach,
gegants, diables, bastoners y los sempre admirats xiquets de Valls".
Descartat
l'any 1892, dos detalls descartarien també que el reportatge fos de 1890.
Per una
banda, el 1890 hi van concórrer les dues colles de Xiquets de Valls. Les
fotografies durant la cercavila haurien reflectit l'aixecament conjunt d'algun
castell, especialment a la Plaça Jaume I.
Però un
argument més rellevant el trobem en el fet que, segons Joan Cuscó ("Castells
a Vilafranca 1875-1936. I") , "d'ençà del 1893 els castellers i els
grallers ja van junts i no per separat com fins aleshores i, per tant, hem de
suposar que els grallers cobraven directament de les colles (...) els anys 1891
i 1892 fou l'Ajuntament qui va contractar directament els castellers i els
administradors només es van fer càrrec de les despeses de la colla de grallers
que els van acompanyar".
A les
fotografies hi ha 7 grallers (4 gralles i 3 tabals) acompanyant els Xiquets de
Valls. Un nombre absolutament insostenible per a ser costejat per una colla
castellera de l'època.
Per tant,
aquesta circumstància ens torna a reduir el marge als anys 1891 i 1892, però la
presència del ball de panderos a les fotografies faria descartar aquest darrer
any, com ja hem explicat abans.
Imatge nº 8
(Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi
de Capella i Santaló)
Arribats a
aquest punt, podríem afirmar que la colla que apareix a les fotografies és la
Colla Nova dels Xiquets de Valls, comandada per Joan Aubareda, el Querido, en la seva participació a la
festa major de Vilafranca de 1891, on la colla va cobrar 550 pts
("Vilafranca, la plaça més castellera", Josep Ribes. 2005).
Entre 1890
i 1895 està documentada la presència de la Colla Nova dels Xiquets de Valls
actuant en solitari per Sant Fèlix, els anys 1891, 1893 i 1894.
Per acabar,
podríem afegir que la lògica ens portaria a pensar que algun dels castellers
que van davant els grallers a la imatge nº 1 hauria de ser el cap de colla,
l'esmentat Joan del Querido. De
moment, però, només podem dejar-ho en un
interrogant a l'espera que algú pogués identificar la identitat dels castellers
que podem distingir en primer terme.
