La Colla Nova a Vilafranca, 1891



Unes fotografies de Josep M Cañellas (Reus, 1856 – París, 1902) localitzades per Anna Capella i Jaume Santaló en una recerca per al Museu de l’Empordà de Figueres, ens mostren unes imatges sobre alguns dels elements protagonistes de la festa major de Vilafranca. 
Es tracta d’un reportatge que el fotògraf va fer per la festa major de Vilafranca i que en els darrers dies han estat publicades  a través de les xarxes socials i que apareixen datades entre el 1890 i el 1892.
Intentarem concretar l’any  analitzant les imatges i les informacions que tenim de la festa major d’aquells anys. D’aquesta manera podrem esbrinar quina colla dels Xiquets de Valls és la que apareix a les fotografies.


Imatge nº1  (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)

La imatge nº 1 ha estat publicada a la xarxa amb la llegenda “Arribada dels Xiquets de Valls a Vilafranca (1892)”. En tot cas, la instantànea sí reflecteix l’arribada dels castellers a la Plaça Jaume I. Pel que fa a l’any, més endavant veurem per què no pot ser el 1892.




Imatge nº 2 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)

La imatge nº 2 ens mostra els grallers que apareixen a la nº1 acompanyant els castellers. Aquí també podrem observar algun dels diables que tornarem a veure en una fotografia posterior (imatge nº6)



Imatge nº 3 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)



Imatge nº 4 (Foto Cañellas / Col. Jordi Busquets)


A la imatge nº 3 es veu un 3 de 7 a la Plaça de Jaume I que torna a aparèixer, ara carregat, a la imatge nº 4 i que, en el moment d’escriure aquest text no ha estat publicada a la xarxa. És, però, la fotografia més coneguda de la col·lecció, doncs ha aparegut en diverses publicacions. La que presentem  en aquest post està extreta de la pàgina 83 de “Els Castellers de Vilafranca”, d’Eloi Miralles, 2013.



Imatge nº 5 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)


La imatge nº 5 ens mostra un altre 3 de 7, aquest cop bastit on actualment és la confluència de la Rambla de Nostra Senyora amb l'Avinguda de Barcelona (inicialment localitzada al Firal, rectificat gràcies a la col·laboració del vilafranquí  Fredi Sánchez)

La resta de les imatges corresponen a alguns dels balls participants de la festa major. Entre elles, el drac, que està datada com anterior a 1893, any de la seva restauració (imatge nº 8).

La signatura (JMC) amb la numeració correlativa en moltes d'elles (2238, 2239, 2240, ...) ens demostren que es tracta d’un mateix reportatge. En qualsevol  cas, és lògic pensar que un fotògraf que l’any 1885 estav exercint la seva professió a París, no baixaria dos anys seguits a cobrir un reportatge sobre una festa major que té uns elements festius pràcticament invariables any rere any.



Imatge nº 6 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)




Imatge nº 7 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)

Ara ens cal concretar de quin any són les fotografies. I aquí esdevé fonamental la imatge nº 7.
En aquesta fotografia podem veure el ball de panderos, ball que l'any 1892 no va actuar per la festa major de Vilafranca com documenta La Renaixença, el 7 de setembre:
"(...) aquest any sols han sortit lo cèlebre drach y'ls gegants, diables y ball de bastons y xiquets de Valls (...)"

"Patrici" també ens dóna testimoni de l'absència del ball de panderos el 1892 ("Del Ball de Gitanes de Vilafranca". Vilafranca 1987, p49):
"De mantenir lo bullici y animació per la vila n'estigueren encarregats lo Drach, gegants, diables, bastoners y los sempre admirats xiquets de Valls".

Descartat l'any 1892, dos detalls descartarien també que el reportatge fos de 1890.
Per una banda, el 1890 hi van concórrer les dues colles de Xiquets de Valls. Les fotografies durant la cercavila haurien reflectit l'aixecament conjunt d'algun castell, especialment a la Plaça Jaume I.
Però un argument més rellevant el trobem en el fet que, segons Joan Cuscó ("Castells a Vilafranca 1875-1936. I") , "d'ençà del 1893 els castellers i els grallers ja van junts i no per separat com fins aleshores i, per tant, hem de suposar que els grallers cobraven directament de les colles (...) els anys 1891 i 1892 fou l'Ajuntament qui va contractar directament els castellers i els administradors només es van fer càrrec de les despeses de la colla de grallers que els van acompanyar".

A les fotografies hi ha 7 grallers (4 gralles i 3 tabals) acompanyant els Xiquets de Valls. Un nombre absolutament insostenible per a ser costejat per una colla castellera de l'època.
Per tant, aquesta circumstància ens torna a reduir el marge als anys 1891 i 1892, però la presència del ball de panderos a les fotografies faria descartar aquest darrer any, com ja hem explicat abans.



Imatge nº 8 (Hispanic Society NY. Foto Cañellas Estudi de Capella i Santaló)



 Arribats a aquest punt, podríem afirmar que la colla que apareix a les fotografies és la Colla Nova dels Xiquets de Valls, comandada per Joan Aubareda, el Querido, en la seva participació a la festa major de Vilafranca de 1891, on la colla va cobrar 550 pts ("Vilafranca, la plaça més castellera", Josep Ribes. 2005).
Entre 1890 i 1895 està documentada la presència de la Colla Nova dels Xiquets de Valls actuant en solitari per Sant Fèlix, els anys 1891, 1893 i 1894.

Per acabar, podríem afegir que la lògica ens portaria a pensar que algun dels castellers que van davant els grallers a la imatge nº 1 hauria de ser el cap de colla, l'esmentat Joan del Querido. De moment, però,  només podem dejar-ho en un interrogant a l'espera que algú pogués identificar la identitat dels castellers que podem distingir en primer terme.









  LA COLLA NOVA ALS ACTES BENÈFICS DE BARCELONA EL 1937     Diverses són les notícies que ens han arribat d’actuacions castelleres durant la...