Fa uns dies en Pere Ferrando em feia arribar molt amablement una sèrie de fotografies arran d’una conversa sobre el concurs de castells de Barcelona de 1902 celebrat al Parc de la Ciutadella durant les festes de la Mercè i del qual ell ha publicat diversos treballs (1). Les còpies que jo tenia dels castells fets per la Colla Nova no eren de massa bona qualitat. D’entre elles hi destacava una que un servidor no havia vist mai (imatge A) i que està citada per l’estudiós Xavier Güell al seu treball “El primer concurs de castells el 1902 a Barcelona” (2).
Després de mirar-la durant una estona i comparant-la amb la resta de fotografies que s’han localitzat d’aquell concurs, hi havia algun detall que no quadrava.
En un primer moment semblava que podria tractar-se del 3 de 6 per baix que la Colla Nova va aixecar al concurs però des d’un altre angle (imatge B). El lloc també correspon al Parc de la Ciutadella, però alguns detalls feien pensar que no es tractava del mateix castell, especialment un detall del pom de dalt.
En el 3 de 6 per baix del concurs (imatge B) l’aixecador mira cap a la dreta de la rengla, digue’m-ne que de la manera correcta. En canvi l’aixecador de la imatge A està col·locat mirant a l’esquerra de la rengla. També podem observar diferències en els tons d’algunes faixes i camises, tot i que això, sovint, es fa difícil d’apreciar per la incidència de la llum en fotos tan antigues.
(Imatge A: Fons Mercadé, Museu de Valls)
(Imatge B: Col·lecció Escarré, El Vendrell)
La possibilitat que es tractés d’un castell de la Colla Vella quedava descartada perquè els del Rabassó van fer el 3 de 7 aixecat per baix i, malgrat que la imatge podria correspondre al mateix castell quan encara no s’han aixecat els segons, la fotografia que ens ha arribat d’un 3 de 7 de la Colla Vella d’aquell dia demostra que no es tracta dels mateixos castellers i l’aixecador està ben col·locat (imatge C)
(Imatge C: Col·lecció Escarré, El Vendrell)
En un primer moment vaig pensar que la fotografia de la imatge A podria estar invertida, però al fer-li veure a Pere Ferrando el detall de l’aixecador va observar un parell de detalls més que confirmaven que no es tractava del mateix castell.
Durant el concurs de 1902 el públic assistent contemplava l’actuació de les dues colles vallenques a molta distància (imatges B i C). En canvi a la foto de la imatge A sembla que hi ha gent més a prop del castell. D’entre aquestes persones podem observar uns nens a l’esquerra de la imatge i un membre d’algun ball amb una camisa de quadres, camalls i el que sembla un mocador creuat al cos, al centre. Aleshores, a quina actuació i a quina colla correspon la fotografia?
La postal està datada el gener de 1909. El 1905, 1907 i el 1908 va haver castells a Barcelona però enlloc consta que actuessin al Parc de la Ciutadella.
En Pere Ferrando em va posar sobre la pista: el 29 de setembre de 1904 es va celebrar al Parc de la Ciutadella de Barcelona un Festival Infantil per als nens de les escoles municipals, Casa de la Caritat i col·legis privats, com sembla ser que era costum a les Festes de la Mercè d’aquella època. El 1902 també es va celebrar aquest festival però a la relació d'elements participants hi manca un que resultarà determinant per a la datació.
A la festa de 1904 hi van prendre part, a banda d’uns genèrics Xiquets de Valls, els gegants de la Casa de la Caritat, nans i els diables i el ball de bastons de l’Arboç (3).
Ja tenim, doncs, localitzats els dos elements clau per a la datació del castell: la presència de nens i el personatge de la camisa de quadres: un component del ball de bastons de l’Arboç. El 1902 hi ha citats uns diables però no es fa cap referència al ball de bastons. A la imatge D podem veure un 3 de 7 d’aquell dia on podem observar la presència de canalla i nans entre d’altres participants que aquí no ve al cas comentar. També veiem que la distància entre el públic i el castell no és tan gran com la del concurs de 1902.
(Imatge D: Foto Marletti, La Hormiga de Oro, 8-10-1904)
Així doncs hem de situar la fotografia del 3 de 6 (aixecat per baix?) de la imatge A a la tarda del 29 de setembre de 1904 al Parc de la Ciutadella. Ara bé, de quina colla es tracta? Repassem primer quina informació tenim de les actuacions de les colles durant aquells dies de setembre de 1904.
Les festes de Santa Tecla, a Tarragona i la Mercè, a Barcelona, tenen dates coincidents. La Colla Vella no va ser contractada a Tarragona aquell any. La colla llogada va ser la Colla Nova de l’Escolà. Sabem que a Barcelona va haver actuacions castelleres els dies 23, 24, 25, 26 i 27 de setembre i el dia 29, al Festival Infantil.
Les cròniques parlen de “las collas de Xiquets de Valls”, en plural, entre el 23 i 27. La identitat del representant de la Colla Vella a Barcelona aquells anys, Andreu Vicens Rovira, apareix als comptes. Va rebre la quantitat de 1000 pessetes per als “Xiquets de Valls (colla vella)” (sic). Un tal J. Fabregas, 625 per uns “Xiquets de Valls” sense especificar. En Xavier Güell ja va descartar que aquest personatge tingués cap relació de parentiu amb la família de l’Escolà, Anton Fàbregas Mialet. La diferència entre les dues gratificacions portarien a pensar que aquests Xiquets de Valls genèrics fossin els Xiquets de Gràcia, força actius al pla de Barcelona durant aquells anys. La perspectiva de castells més modestos i, especialment, el fet de no haver de pagar el transport, donarien més arguments a la presència dels castellers graciencs (4).
Sabem que la Colla Nova de l’Escolà va ser llogada a Tarragona per a actuar els dies 22, 23 i 24, però també es documenta l’aixecament de l’últim pilar de sis al balcó a càrrec de la Colla Nova de l’Escolà. Aquest espadat es va dur al balcó de l’Ajuntament de Barcelona (5 i 6).
Com s’explicaria la presència simultània dels homes de l’Escolà a Tarragona i Barcelona? La resposta la podrìem tenir en la possible repetició de la col·laboració d’elements dels Xiquets de Gràcia en els castells de la Colla Nova en el concurs celebrat dos anys enrere, el 1902 (recordem també que la Colla Vella va rebre el suport d’una trentena de Torraires de Montblanc) (7). Mentre quedava el gruix de la Colla Nova a Tarragona amb el suport dels seus col·laboradors tarragonins habituals (o a l’inrevés, que els tarragonins es veiessin amb cor de fer castells de 7 amb alguns castellers clau de la Colla Nova), la resta viatgés a Barcelona. Al cap i a la fi un pilar de 6 no necessita d’un nombre important de castellers i més si tenim en compte la més que probable col·laboració de la colla de Gràcia (8). O potser aquest pilar de 6 al balcó no es va fer per la Mercè sinó un altre dia?
Aquí entra en escena la identitat de la colla que va actuar al Parc de la Ciutadella el dia 29.
Observant el que varen cobrar les colles tot indica que només es va haver de gratificar el desplaçament d’una colla vallenca (i potser un reduït grup de l’altra perquè la resta dels elements necessaris ja els tindria a Gràcia?). En tot cas aquests comptes corresponen als dies compresos entre el 23 i 27 de setembre. El dia 29 queda a part de la contractació de la que tenim constància. La lògica fa pensar que qui va actuar o era del pla de Barcelona o havia vingut de Valls, però no portava a la ciutat una setmana que és el temps que va entre el dia 23 i el 29. Això és totalment inviable a nivell de despeses, tant per a l’ajuntament com per a la colla contractada. La resposta a aquest petit misteri la tindríem en la postal datada el 24 de gener de 1909 d’on hem tret la imatge A:
Si ampliem la imatge veurem escrit al costat del castell “La colla vella del Escolà”. Cal recordar que després de l'escissió de la Colla Vella el 1895, l’Anton de l’Escolà va reivindicar que la seva facció era la Colla Vella. Tant és així que en el rebut de les colles de Sant Joan d’aquell mateix 1895 es documenta el lliurament de “150 pts a Isidre Tondo Ballart, Rabassó, por las torres de ‘Castells’ de la colla ‘vella’ el día de San Juan; 150 ptas a Anton Fábregas Mialet, Escolà, por las torres de la ‘colla vella’ del ‘Escolà’ el día de San Juan Bautista; i 125 ptas a Josep Aubareda Rodon, de Cal Querido, por las torres de castells de la ‘colla nova’ del día de San Juan Bautista” (9).
També recordem la conversa que en Xaconet, casteller de la colla del Rabassó, va mantenir amb l’Emili Miró on explicava que “(...) l’any 1895 van anar al Vendrell tres colles, la Colla Vella s’havia dividit i estava contractada junt amb la Colla Nova, i la nostra es quedava a terra (...)” (10). Si “la nostra” era la del Rabassó, la “Colla Vella” a què fa referència Xaconet havia de ser la de l’Escolà.
Més específic va ser el periodista Pere Mialet Rabadà que va recollir les paraules del vell casteller en el seu treball “Una jornada amb els Xiquets de Valls” de 1963 i que en Francesc Piñas va publicar el 2006:
“(...) amb motiu de la Festa Major del Vendrell van ser contractades la Roser i la Muxerra (es refereix a la Colla de l’Escolà, constituïda per elements provinents de la Colla Vella, hereva de la Muixerra). La Vella va sol·licitar autorització per a actuar gratuïtament (...)”. (11)
El 1904 a la gent de l’Escolà se la coneixia ja com a Colla Nova de l’Escolà d'ençà que la Colla Nova dels Querido (comandada en aquells moments per Isidre Mateu, Perelló) i la Colla de l’Escolà van unir-se a cavall de 1901 i 1902. Però, com ja hem vist, l’Anton de l’Escolà va mantenir durant un temps la reivindicació de Colla Vella per a la seva agrupació. És lògic pensar que només nou anys més tard encara hi hagués gent que identifiqués la seva colla amb aquesta denominació. Fos com fos, el que sembla clar és que qui va escriure l’anotació a la postal era coneixedor de la identitat de qui anava al davant de la colla que va actuar el dia 29.
Així doncs, estaríem en condicions d’afirmar que l’actuació del 29 de setembre de 1904 al Parc de la Ciutadella de Barcelona va anar a càrrec de la Colla Nova de l’Escolà, amb castells de 6 i de 7, documentats. I potser un pilar de 6 “rebentabalcons” a la plaça de Sant Jaume com a deferència a l’Ajuntament per la contractació?
NOTES:
(1)- FERRANDO I ROMEU, Pere i ARROYO I JULIVERT, Salvador:
• ”Al cap de noranta anys del primer concurs casteller”, Cultura, n. 518, Juny de 1992
• “Els tres concursos castellers més desconeguts de la història”, El 3 de Vuit, 27-3-1997 i 4-4-1997
(2)- GÜELL I CENDRA, Xavier: “El primer concurs de castells el 1902 a Barcelona”, 8-12-2021: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2021/12/08/el-primer-concurs-de-castells-el-1902-a-barcelona/
(3) i (4)- GÜELL I CENDRA, Xavier: “Dues colles el 1904 a les Fires i Festes de la Mercè de Barcelona”,8-12-2021: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2021/12/08/dues-colles-el-1904-a-les-fires-i-festes-de-la-merce-de-barcelona/
(5)- GÜELL I CENDRA, Xavier: “Els Xiquets de Valls encara van alçar el pilar de sis el 1904”,9-12-2021: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2021/12/09/els-xiquets-de-valls-encara-van-alcar-el-pilar-de-sis-el-1904/
(6)- MONTSERRAT I RETAMAL, Francesc: “Els últims pilars de 6 al balcó”, https://www.racodelacollanova.com/2011/12/els-ultims-pilars-de-6-al-balco.html
(7) i (8)- GÜELL I CENDRA, Xavier: “El primer concurs de castells el 1902 a Barcelona”, 8-12-2021: https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2021/12/08/el-primer-concurs-de-castells-el-1902-a-barcelona/
(9)- GÜELL I CENDRA, Xavier: “Recuperació dels castells de vuit pisos”, Cultura, n.640, 1-9-2003
(10)- FERRANDO I ROMEU, Pere: “Presència castellera al Vendrell fins l’any 1926”, Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell, 1991
(11)- GÜELL I CENDRA, Xavier - FERRANDO I ROMEU, Pere: “Els antics Torraires de Montblanc. Molt més que unes colles castelleres locals”, Cossetània Ed., 2019
