“Pepito” Fabra (a)
Llorençó, durant el llevant de taula (principis anys 30)
En vigílies de l’esclat de la
guerra i envoltades d’un ambient caldejat, les dues colles de Valls van actuar
el 14 d’abril de 1936 en el marc dels actes de commemoració de la República.
El setmanari vallenc Treball informava en el seu número 148
del dia 18 d’abril dels actes que es van dur a terme, sense estar-se’n d’afegir
comentaris prou explicatius del context polític d’aquella època i, òbviament,
en la línia editorial del setmanari:
“Amb inusitada animació es celebrà a la nostra ciutat el cinquè
aniversari de la proclamació de la segona República (...)
(...) La festa fou completa en tots els estaments. Solament uns quants
botiguers –que els republicans han de tenir presents en efectuar llurs compres-
necessitaren que se’ls advertís que era festa. Solament dues entitats, el
Centre de Lectura -ens dol constatar-ho- i el centre carlí -ho trobem natural i
ens doldria que fos altrament- deixaren de col·locar la bandera a llur façana”.
Pel que fa a l’actuació
castellera, el setmanari destacà que la Colla Nova va descarregar “uns magnífics ‘quatre de vuit’, tres de set
aixecat per sota, quatre de set amb el
pilar al mig” i va carregar el pilar de cinc “que portà l’enxaneta al balcó. En despendre’s aquest, el pilar trontollà
i caigué”.
Per la seva banda, la Colla Vella
“muntà i desmuntà el 3 de 7, el 4 de 7,
el 2 de 6 i el pilar de 5”.
Com a contrapunt, la premsa
contrària, en aquest cas La Crònica de Valls
en la seva edició del mateix dia 18, ho va viure de manera diferent. La manca
d’entusiasme per la celebració va des del posicionament polític (igual
d’evident que en el cas de Treball) fins a ignorar els castells realitzats,
limitant-se a qualificar de magnífica
l’actuació d’ambdues colles, sense entrar a valorar-les per separat.
“(...) Tothom vagà aquell dia. A mig matí, per ordre de l’autoritat,
tancaren tots els establiments, a fi que la festa exteriorment fos completa
(...)
(...) Els castells, a més de les exhibicions fetes davant de societats
i cases particulars, al migdia feren una bona actuació a la plaça del Blat,
aixecant magníficament ambdues colles els millors castells que els permetia el
número de castellers (...)
(...) Molts vallencs, aprofitant el bon temps que feia, passaren el dia
al camp.
La festa va transcórrer sense pena ni glòria”
En acabar l’actuació castellera,
com era costum, la canalla anà a veure si recollia algun caleró durant el llevat de taula per comerços, cases particulars
i entitats. A alguns d’ells no se’ls va acudir una idea millor que fer una
visita a l’Agrupació Social, fundada el 1926 per en Tomàs Caylà i que després
de la dissolució del Centre Tradicionalista l’any 1932, aglutinaria el gruix
dels sectors més tradicionalistes de la ciutat, inclosos, evidentment, els
carlins. El setmanari Treball ho
recollia així:
“No podia faltar a la festa l’anècdota grotesca dels simpàtics carlins.
Ens diuen uns castellers de la ‘Nova’ que en anar la seva quitxalla a recollir
cèntims a l’Agrupació Social foren acomiadats –sense cobrar, no cal dir-ho- amb
força grolleria. És una forma ben autènticament tradicionalista de donar
expansió al despit”.
Cal reconèixer que aquella
canalla tenia nassos. O només era inconsciència?
Fonts:
- - Setmanari Treball,
nº148, 18-4-1936, p.2, Valls.
- - La Crònica
de Valls, 18-4-1936, p.3, Valls
- - “Tomàs
Caylà. Un home de la terra”, Joan Guinovart i Escarré, Ed. Cossetània, Valls, 1997