Esperances de veure provar el 2 de 8 l’any 1934


A partir de l’actuació de Sant Fèlix de 1933, en què  descarregà el primer 4 de 8 de la renaixença, la Colla Nova agafa una embranzida enorme tenint en compte el context de l’època.
En el transcurs dels cinc anys que passen des de la reorganització de les colles vallenques fins a final de 1934, la Colla Nova havia aconseguit elevar un pis  les construccions que conformen una actuació de 7 clàssica. Sovinteja el 2 de 7 i  es descarrega  el 4 de 8 en quatre ocasions aquell 1934. Si a això afegim el polèmic pilar de 6 que la colla donà per carregat el dia de Sant Ramon a Vilafranca i, sobretot, el primer 3 de 8 carregat del sXX per Santa Rosalia a Torredembarra, ens trobem davant un any definitiu pel que fa a la recuperació d’uns castells que, pocs anys enrere, molta gent  creia que no veuria mai.
En aquest ambient d’eufòria recuperadora podríem destacar el comentari que apareix en l’edició de Joventut  del 5 de setembre de 1934 albirant la possibilitat que es pogués veure intentar el 2 de 8 en  un espai curt de temps. Tenint en compte que aquesta publicació no era, precisament, el butlletí oficial de la Colla Nova, tot fa indicar que no hauria estat pas un plantejament inabastable.

La Roser va fer el primer castell de 9 de la història

A l’extraordinari llibre “Els castells: entre la passió i la història” de Xavier Güell es defensa la tesi que el primer castell de 9 de la història (molt probablement, el 3 de 9), fet a Tarragona per la Festa Major de l’any 1851, va anar a càrrec de la Colla La Roser.

Està documentat que a Vilanova, l’any 1852, es va fer un tres de nou que era el primer que s’havia aconseguit en aquella població. Aquell castell va estar dirigit per Gabriel Baldric, famós guerriller, que més endavant arribaria a ser general de l’exèrcit liberal i home de confiança del general Prim. Sabem que en Gabriel Baldric i Palau, natural de Cabra del Camp, va ser cap de colla de la Roser. Per tant, podem afirmar que el 3 de 9 de Vilanova va ser bastit per aquesta colla.

Però, com arriba Güell a la conclusió que el primer castell de nou de la història el va fer la Roser? Segons Francesc Ballester, en el seu treball "Els Xiquets de Valls" el primer intent de 3 de 9 fet a Valls datava del 1845 (sense especificar-ne la colla) amb motiu de la tornada de la Verge del Lledó després d’unes pregàries i que no s’havia pogut completar fins Sant Joan d’aquell any. Ballester afirmava també que, per les festes celebrades després del còlera de 1854 a Valls, l’altra colla va carregar el 3 de 9 (tampoc especifica la colla, però la diferencia de la de l’anterior consecució en dir “l’altra colla”), castell que va caure per un cop de pedra que va rebre un casteller del tronc.

La datació de’n Ballester és errònia ja que, segons les cròniques aparegudes al Diario de Barcelona i a El Barcelonés (extractes de les quals apareixen al llibre citat de Xavier Güell), les festes a llaor de la Mare de Déu del Lledó es van fer el 17 de maig de 1852 (primer intent del 3 de 9 a Valls). S’havia demanat l’ajuda a la Verge del Lledó a causa de la forta sequera que havia patit aquell any la comarca. Si això ho lliguem amb el que diu Ballester, veurem que el primer 3 de 9 descarregat a Valls va ser per Sant Joan d’aquell mateix 1852.

Ballester no s’equivoca, però, en la data en que “l’altra colla” (tal i com surt al text) aconsegueix el seu primer castell de nou, ja que està ben documentada l’epidèmia de còlera l’estiu de 1854.

Per tant, es pot afirmar que el primer 3 de 9 de la història (Tarragona, 24 de setembre de 1851), el segon (Valls, 24 de juny de 1852) i el tercer (Vilanova, 5 d’agost de 1852) van anar a càrrec de la Colla de la Roser. Segons Lluís Solsona, en el seu treball “El meravellós trienni casteller 1851-1853”, també hi hauria un quart 3 de 9 abans que el “carregat” per l’altra colla el 1854: a Torredembarra, el 4 de setembre de 1852 i també amb en Gabriel Baldric (a) el Bieló dirigint el castell.

L’inici dels grans castells, els castells de nou, van arribar de la mà de la Colla de la Roser. Tal com diu Güell al seu llibre “ o sigui, l’antiga colla dels menestrals i que va esdevenir la Colla Nova dels Xiquets de Valls més endavant. Tot plegat el substrat que la Colla Joves Xiquets de Valls reivindica encertadament avui en dia”.


Fonts:

GÜELL I CENDRA, Xavier: “Els castells: entre la passió i la història. Articles de la primera època d’or (1851-1889)”, Cossetània Edicions, 2002

SOLSONA I LLORENS, Lluís: " El meravellós trienni casteller 1851-1853", publicat a la Revista Foc Nou núm. 41, del 1993

Una fita no superada en 35 anys

La Colla Nova, liderada per en Ramon Barrufet, el Blanco, des de 1931, aconseguia carregar el 3 de 8 per primera vegada al sXX  (si més no, no es té constància de cap altre assoliment, la qual cosa no descarta alguna possible consecució els primers anys de la centúria).
La gesta va tenir lloc el dia 4 de setembre de 1934, per la Festa Major de Torredembarra. Aquell dia la Colla Nova va aconseguir la que seria la millor actuació del segle i que no seria superada fins al 1969, 35 anys més tard!.
La Colla havia descarregat el 4 de 8 a la primera ronda, un castell sobre el qual  va exercir un domini absolut fins l’esclat de la Guerra Civil (del 1933 al 1936, la Colla Nova en va descarregar 16 i en va carregar 3 més, una barbaritat per a aquella època).
A la segona ronda va carregar el 3 de 8 que va caure quan ja sortien els dosos. L’actuació va continuar amb el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix i el 5 de 7.
La Colla Nova culminava una progressió extraordinària des de la reorganització de les colles vallenques el 1929. En només 4 anys, la Colla Nova havia assolit tal nivell que la situava com a dominadora absoluta del món casteller d’aquells anys. Una progressió que semblava no tenir sostre i que només la tragèdia d’una guerra podia aturar.

Per què el nom de Colla Nova?

En acabar la tercera guerra carlina (1872-1876) és quan apareix escrita, per primer cop, la nomenclatura Colla Nova dels Xiquets de Valls i Colla Vella de Xiquets de Valls (conegudes fins aquell moment com La Roser i la Muixerra, respectivament) al Diario de Tarragona del 8 i 14 de setembre de 1876. Ara bé, per què hi ha aquest canvi a l'hora d'anomenar les colles vallenques?
No es tenen notícies d'actuacions de la Roser durant la guerra. Enumerar possibles causes seria especular. El fet és que l'activitat castellera de la colla es va aturar temporalment fins que l'any 1876, amb motiu de les festes organitzades a Reus per a celebrar la fi de la guerra, retorna a les places: “... las dos cuadrillas, de las cuales una no había querido tomar parte, hoy finalmente ha querido competir con la otra ...” (Diario de Reus, 29 de març de 1876).
Les colles vallenques no van participar a les festes de la Pau que s'havien celebrat a Tarragona els dies 11, 12 i 13 de març perquè no es van posar d'acord amb els organitzadors, però ja n'hi havia dues disposades a fer-ho, encara que no en les mateixes condicions, ja que una d'elles estava en ple procés de reorganització.
El mateix diari reusenc, el 7 de juny de 1876, publicava “Ya empieza a correr la voz de que la cuadrilla del Navarro, recién arreglada y aumentada, proyecta hacer los “castells” o torres por el dia de San Juan Bautista, que es la fiesta mayor”. Aquest fet és corroborat una setmana més tard pel Diario de Tarragona del dia 14, quan parlant de la festa major de Valls diu que aquesta “... promete celebrarse con mucha solemnidad y regocijo, (...) la cuadrilla antigua del Rosé (sic), ahora del Navarro, que ha renacido de sus cenizas, intenta lucir sus habilidades en la formación de las Torres o Castells”.
En Josep Batalla i Miquel (a) el Navarro va reorganitzar la colla , però ell no li va canviar el nom. És el poble qui l'anomena, de forma natural, la nova colla del Navarro o la colla nova del Navarro perquè inicia una nova etapa, no perquè sigui una colla de nova creació. Però la colla segueix sent la “cuadrilla antigua del Rosé”. De fet, força anys més tard, el 1895, encara se la citava en el programa de la festa major del Vendrell com “la 'nova' del Roser” i, molt més endavant encara, l'any 1933 amb motiu de la salutació a la Colla Nova publicada a Treball hi figura la frase “... el nom de la Rosé (sic) que primitivament portava la vostra colla...”
El nom de Colla Nova esdevé popular i genèric a les diferents etapes de la colla per bona part dels afeccionats, convivint, per a molts, amb el nom de Muxerra a l'etapa 1947-1964. Fins i tot després de la reorganització sota el nom de Colla Joves Xiquets de Valls, la revista vilafranquina Tothom, en la seva edició del 5 de febrer de 1972, encara anunciava castells a Moja a càrrec de la Colla Nova de Valls.
Hi ha una dada interessant a remarcar al voltant de la represa de l'any 1876: per Santa Tecla d'aquell any, tan sols 6 mesos després de la seva reorganització, la Colla Nova va fer el 3 de 9. Déu n'hi do!, per a una colla que porta 4 anys aturada i només 6 mesos d'activitat regular!
Realment, va estar totalment inactiva durant la guerra?

El nom de La Roser

Basílica de Sta. Maria, Vilafranca, el s.XIX

A Vilafranca hi havia dues confraries religioses molt importants el s.XIX, la del Bon Jesús, anomenada Muixerra i la de la Mare de Déu del Roser, més coneguda com la Roser.
La confraria de la Mare de Déu del Roser data del 15 d’abril de 1572. Les dues principals celebracions tenien lloc el primer diumenge de maig i el primer d’octubre. L’origen social dels confrares del Roser eren, principalment, menestrals d’origen vilafranquí i de tendències liberals.
La confraria del Bon Jesús -la Muixerra- celebrava la seva festa principal per l’Ascensió del Senyor, el mes de maig. Aquesta confraria estava formada per “fadrins forasters fills d’Espanya” (segons Mas i Perera a “Episodis Setcentistes”) que pertanyien, majoritàriament, a la pagesia i de tendències absolutistes.
Segons Ballester “la colla del Salvador fou llogada a Vilafranca per les festes de la Muxerra i l’any següent fou llogada la del Pep per les festes del Roser, i des de llavors les dues colles són conegudes amb els noms de Muxerra la dels Pagesos i Roser la dels Menestrals, fins pocs anys després de la darrera guerra carlina”.
Al llarg de bona part del s.XIX (des de la dècada dels 30 fins a mitjans dels 80) cada confraria llogava la “seva” colla per les seves festes.
Amb la desaparició de la confraria de la Muixerra i de les seves celebracions a mitjans dels anys 80 del s.XIX, la rivalitat entre les dues confraries, com és lògic, desapareix, però no la rivalitat entre les colles ni entre els seus seguidors.
A partir d’aquest moment, les actuacions a Vilafranca queden reduïdes, gairebé de forma exclusiva, a la Festa Major de Sant Fèlix.
En acabar la tercera guerra carlina, el 1876, apareixerà el nom de Colla Nova, nom que, com veurem més endavant, no fa referència a temporalitat en sentit de l’antagonisme antic-recent, sinó a un sentit conjuntural, referit a una novetat circumstancial: renovació de quelcom que ja existia amb anterioritat.
Com a anècdota direm que la talla de la Mare de Déu del Roser (d’estil barroc) encara es venera a Vilafranca, ja que va ser l’única que es va salvar de la crema de la Basílica de Sta. Maria l’octubre de 1934.

(Per aprofundir-hi, consulteu el web de Joan Climent www.elcasteller.cat i l’article de Jaume Grau Enfruns “Roseristes i Muixerristes” publicat a “El 3 de vuit” el 14 de febrer de 1997).



El primer 4 de 8 descarregat de la Renaixença

























El 30 d'agost de 1933, la Colla Nova descarregava el primer 4 de 8 de la Renaixença. De la gesta se'n va fer ressò la premsa, que en continuava parlant mesos després com en el cas de l'article del setmanari "El Baluard" de Sitges en la seva edició del 15 d'octubre. Cal situar la notícia en el context de l'època. L'any anterior, la Colla Vella l'havia carregat per primer cop; l'any 1926 (només 7 anys abans), els castells vallencs havien tocat fons i, com a conseqüència, a Tarragona i al Vendrell havien decidit prendre el relleu tot i creant les colles respectives: si els vallencs no podien fer castells, els farien ells mateixos. L'any 1927 les dues colles de Xiquets de Valls s'unificarien per intentar reconduir la situació i recuperar l'hegemonia. La unió va durar fins el 1929. Per tant, estem parlant de només 4 anys des de la reorganització de les colles vallenques fins el primer 4 de 8 descarregat. S'entén, doncs, el to de l'articulista que va des de l'enyorança de l'època dels castells de nou, que encara recordava, fins l'esperança del naixement d'una nova etapa de grans castells.

  LA COLLA NOVA ALS ACTES BENÈFICS DE BARCELONA EL 1937     Diverses són les notícies que ens han arribat d’actuacions castelleres durant la...