La Colla Nova, liderada per en Ramon Barrufet, el Blanco, des de 1931, aconseguia carregar el 3 de 8 per primera vegada al sXX (si més no, no es té constància de cap altre assoliment, la qual cosa no descarta alguna possible consecució els primers anys de la centúria).
La gesta va tenir lloc el dia 4 de setembre de 1934, per la Festa Major de Torredembarra. Aquell dia la Colla Nova va aconseguir la que seria la millor actuació del segle i que no seria superada fins al 1969, 35 anys més tard!.
La Colla havia descarregat el 4 de 8 a la primera ronda, un castell sobre el qual va exercir un domini absolut fins l’esclat de la Guerra Civil (del 1933 al 1936, la Colla Nova en va descarregar 16 i en va carregar 3 més, una barbaritat per a aquella època).
A la segona ronda va carregar el 3 de 8 que va caure quan ja sortien els dosos. L’actuació va continuar amb el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix i el 5 de 7.
La Colla Nova culminava una progressió extraordinària des de la reorganització de les colles vallenques el 1929. En només 4 anys, la Colla Nova havia assolit tal nivell que la situava com a dominadora absoluta del món casteller d’aquells anys. Una progressió que semblava no tenir sostre i que només la tragèdia d’una guerra podia aturar.
La gesta va tenir lloc el dia 4 de setembre de 1934, per la Festa Major de Torredembarra. Aquell dia la Colla Nova va aconseguir la que seria la millor actuació del segle i que no seria superada fins al 1969, 35 anys més tard!.
La Colla havia descarregat el 4 de 8 a la primera ronda, un castell sobre el qual va exercir un domini absolut fins l’esclat de la Guerra Civil (del 1933 al 1936, la Colla Nova en va descarregar 16 i en va carregar 3 més, una barbaritat per a aquella època).
A la segona ronda va carregar el 3 de 8 que va caure quan ja sortien els dosos. L’actuació va continuar amb el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix i el 5 de 7.
La Colla Nova culminava una progressió extraordinària des de la reorganització de les colles vallenques el 1929. En només 4 anys, la Colla Nova havia assolit tal nivell que la situava com a dominadora absoluta del món casteller d’aquells anys. Una progressió que semblava no tenir sostre i que només la tragèdia d’una guerra podia aturar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada