Per què el nom de Colla Nova?

En acabar la tercera guerra carlina (1872-1876) és quan apareix escrita, per primer cop, la nomenclatura Colla Nova dels Xiquets de Valls i Colla Vella de Xiquets de Valls (conegudes fins aquell moment com La Roser i la Muixerra, respectivament) al Diario de Tarragona del 8 i 14 de setembre de 1876. Ara bé, per què hi ha aquest canvi a l'hora d'anomenar les colles vallenques?
No es tenen notícies d'actuacions de la Roser durant la guerra. Enumerar possibles causes seria especular. El fet és que l'activitat castellera de la colla es va aturar temporalment fins que l'any 1876, amb motiu de les festes organitzades a Reus per a celebrar la fi de la guerra, retorna a les places: “... las dos cuadrillas, de las cuales una no había querido tomar parte, hoy finalmente ha querido competir con la otra ...” (Diario de Reus, 29 de març de 1876).
Les colles vallenques no van participar a les festes de la Pau que s'havien celebrat a Tarragona els dies 11, 12 i 13 de març perquè no es van posar d'acord amb els organitzadors, però ja n'hi havia dues disposades a fer-ho, encara que no en les mateixes condicions, ja que una d'elles estava en ple procés de reorganització.
El mateix diari reusenc, el 7 de juny de 1876, publicava “Ya empieza a correr la voz de que la cuadrilla del Navarro, recién arreglada y aumentada, proyecta hacer los “castells” o torres por el dia de San Juan Bautista, que es la fiesta mayor”. Aquest fet és corroborat una setmana més tard pel Diario de Tarragona del dia 14, quan parlant de la festa major de Valls diu que aquesta “... promete celebrarse con mucha solemnidad y regocijo, (...) la cuadrilla antigua del Rosé (sic), ahora del Navarro, que ha renacido de sus cenizas, intenta lucir sus habilidades en la formación de las Torres o Castells”.
En Josep Batalla i Miquel (a) el Navarro va reorganitzar la colla , però ell no li va canviar el nom. És el poble qui l'anomena, de forma natural, la nova colla del Navarro o la colla nova del Navarro perquè inicia una nova etapa, no perquè sigui una colla de nova creació. Però la colla segueix sent la “cuadrilla antigua del Rosé”. De fet, força anys més tard, el 1895, encara se la citava en el programa de la festa major del Vendrell com “la 'nova' del Roser” i, molt més endavant encara, l'any 1933 amb motiu de la salutació a la Colla Nova publicada a Treball hi figura la frase “... el nom de la Rosé (sic) que primitivament portava la vostra colla...”
El nom de Colla Nova esdevé popular i genèric a les diferents etapes de la colla per bona part dels afeccionats, convivint, per a molts, amb el nom de Muxerra a l'etapa 1947-1964. Fins i tot després de la reorganització sota el nom de Colla Joves Xiquets de Valls, la revista vilafranquina Tothom, en la seva edició del 5 de febrer de 1972, encara anunciava castells a Moja a càrrec de la Colla Nova de Valls.
Hi ha una dada interessant a remarcar al voltant de la represa de l'any 1876: per Santa Tecla d'aquell any, tan sols 6 mesos després de la seva reorganització, la Colla Nova va fer el 3 de 9. Déu n'hi do!, per a una colla que porta 4 anys aturada i només 6 mesos d'activitat regular!
Realment, va estar totalment inactiva durant la guerra?

El nom de La Roser

Basílica de Sta. Maria, Vilafranca, el s.XIX

A Vilafranca hi havia dues confraries religioses molt importants el s.XIX, la del Bon Jesús, anomenada Muixerra i la de la Mare de Déu del Roser, més coneguda com la Roser.
La confraria de la Mare de Déu del Roser data del 15 d’abril de 1572. Les dues principals celebracions tenien lloc el primer diumenge de maig i el primer d’octubre. L’origen social dels confrares del Roser eren, principalment, menestrals d’origen vilafranquí i de tendències liberals.
La confraria del Bon Jesús -la Muixerra- celebrava la seva festa principal per l’Ascensió del Senyor, el mes de maig. Aquesta confraria estava formada per “fadrins forasters fills d’Espanya” (segons Mas i Perera a “Episodis Setcentistes”) que pertanyien, majoritàriament, a la pagesia i de tendències absolutistes.
Segons Ballester “la colla del Salvador fou llogada a Vilafranca per les festes de la Muxerra i l’any següent fou llogada la del Pep per les festes del Roser, i des de llavors les dues colles són conegudes amb els noms de Muxerra la dels Pagesos i Roser la dels Menestrals, fins pocs anys després de la darrera guerra carlina”.
Al llarg de bona part del s.XIX (des de la dècada dels 30 fins a mitjans dels 80) cada confraria llogava la “seva” colla per les seves festes.
Amb la desaparició de la confraria de la Muixerra i de les seves celebracions a mitjans dels anys 80 del s.XIX, la rivalitat entre les dues confraries, com és lògic, desapareix, però no la rivalitat entre les colles ni entre els seus seguidors.
A partir d’aquest moment, les actuacions a Vilafranca queden reduïdes, gairebé de forma exclusiva, a la Festa Major de Sant Fèlix.
En acabar la tercera guerra carlina, el 1876, apareixerà el nom de Colla Nova, nom que, com veurem més endavant, no fa referència a temporalitat en sentit de l’antagonisme antic-recent, sinó a un sentit conjuntural, referit a una novetat circumstancial: renovació de quelcom que ja existia amb anterioritat.
Com a anècdota direm que la talla de la Mare de Déu del Roser (d’estil barroc) encara es venera a Vilafranca, ja que va ser l’única que es va salvar de la crema de la Basílica de Sta. Maria l’octubre de 1934.

(Per aprofundir-hi, consulteu el web de Joan Climent www.elcasteller.cat i l’article de Jaume Grau Enfruns “Roseristes i Muixerristes” publicat a “El 3 de vuit” el 14 de febrer de 1997).



El primer 4 de 8 descarregat de la Renaixença

























El 30 d'agost de 1933, la Colla Nova descarregava el primer 4 de 8 de la Renaixença. De la gesta se'n va fer ressò la premsa, que en continuava parlant mesos després com en el cas de l'article del setmanari "El Baluard" de Sitges en la seva edició del 15 d'octubre. Cal situar la notícia en el context de l'època. L'any anterior, la Colla Vella l'havia carregat per primer cop; l'any 1926 (només 7 anys abans), els castells vallencs havien tocat fons i, com a conseqüència, a Tarragona i al Vendrell havien decidit prendre el relleu tot i creant les colles respectives: si els vallencs no podien fer castells, els farien ells mateixos. L'any 1927 les dues colles de Xiquets de Valls s'unificarien per intentar reconduir la situació i recuperar l'hegemonia. La unió va durar fins el 1929. Per tant, estem parlant de només 4 anys des de la reorganització de les colles vallenques fins el primer 4 de 8 descarregat. S'entén, doncs, el to de l'articulista que va des de l'enyorança de l'època dels castells de nou, que encara recordava, fins l'esperança del naixement d'una nova etapa de grans castells.

LA COLLA NOVA, JOAN AMADES I EL CASTELLER MISTERIÓS. VILAFRANCA 1934

De vegades passa que tens al cap escriure sobre un tema i al final acabes trobant alguna cosa amb la qual no hi comptaves inicialment. La Fo...