De la Colla dels Menestrals a la Colla Joves Xiquets de Valls

Espai dedicat a la Colla Nova dels Xiquets de Valls, des dels inicis dels castells (amb el nom de Colla dels Menestrals) fins a la reorganització de 1970 (amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls)





dilluns, 29 de desembre de 2014

Un petit aclariment

L'amic i company de colla Josep Ma Rodon i Barrufet ha publicat a principis d'aquesta tardor un llibre molt interessant que, sota el títol "Orígens castellers i crisi social al segle XIX" (Ed. La Torratxa, 2014, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona), aporta noves dades i aprofundeix en la relació entre els castells i el seu context social i polític al llarg d'un segle especialment convuls a casa nostra.





D'entre les fotografies que surten al llibre n'hi ha una que em va demanar que li cedís per a la seva publicació. Es tracta d'una imatge on hi apareix en Francesc Torrents (veure en aquest mateix blog "La gent de Les Masies i la Colla Nova. Noves aportacions") i una de les seves germanes, la Pepeta. A peu de foto, en Josep M Rodon la identifica com esposa del Pau del Molinet (pare). Es tracta d'un error. La velleta venerable  que surt a la foto és la meva besàvia. 

La dona d'en Pau del Molinet (pare) era una altra germana dels fotografiats ( i també velleta venerable), la Rosa Torrens i que també va posar per a  la foto de família que es completava amb la tercera de les germanes d'en Francesc Torrents, la Maria.


La dada no té més importància que la que té (o sigui, cap), però cadascú és qui és.

Rosa Torrents Güixens, esposa de Pau Guasch Torrents (a) Pau del Molinet (pare)

diumenge, 28 de setembre de 2014

Les fotografies castelleres més antigues de Llorenç del Penedès

El 8 d'agost d'enguany el setmanari "El 3 de Vuit" em va publicar l'article que reprodueixo a continuació (gràcies a Pere Ferrando). No gira al voltant de la Colla Nova (tot i que, com a protagonista de l'època de què parla l'article, també hi surt citada) però l'afageixo al blog per tal de divulgar les fotografies inèdites que en ell apareixen i les pugui gaudir tothom que hi pugui estar interessat. 
Entre els motius no hi manca, com ja podreu comprovar al llegir les primeres línies, el component personal en el record i l'homenatge permanent a qui tantes vegades va recollir i guardar curosament fotografies, llibres i articles sobre els castells. Aquesta vegada, però, ell ha estat la font de l'article.



Les fotografies castelleres més antigues de Llorenç del Penedès
Són de l'actuació dels Mirons del Vendrell per la festa major de 1933
Francesc Montserrat i Retamal







(El 4 de 7, el 2 de 6 i el 5 de 7, Col·lecció Antoni Montserrat / Francesc Montserrat)





(Pilar de 5 sense mans. Única imatge coneguda fins ara i germana de les anteriors. Fons casteller Emili Miró)


Sovint la quotidianitat amaga petites sorpreses. Això és el que ha passat amb les fotografies que presento en aquest article.
El meu pare, Antoni Montserrat i Fontanals, llorencenc  i gran afeccionat als castells, guardava una petita col·lecció de fotografies, la gran majoria de les quals són prou conegudes per haver aparegut en alguna de les moltes publicacions de caràcter casteller que s’han editat al llarg dels anys. Pel fet d’haver-les vist tota la vida, mai em vaig imaginar que algunes d’elles foren inèdites.
L’estudiós del món casteller Pere Ferrando em va confirmar que les fotografies corresponents a l’actuació que els Mirons del Vendrell van fer a Llorenç del Penedès per la Festa Major de 1933 i que acompanyaven a la ja coneguda del pilar de 5 sense mans (arxiu Emili Miró) que els vendrellencs van parar aquell dia i que formaven part de la col·lecció del meu pare, no s’havien publicat mai anteriorment.
Es tracta de les fotografies de la torre de 6, el 4 de 7 i el 5 de 7 que es van enlairar prèviament al pilar de 5 sense mans. Les dues primeres són de petit format (8'5 x 6) mentre que la del 5 de 7 és una postal de format 13'5 x 8'5. De la imatge de la torre de 6 també hi ha una postal de la mateixa edició.
Aquestes imatges ens permeten ampliar una mica més quin era el context en què es trobava el món casteller en aquells moments i, en concret, la pugna per la supremacia castellera entre els Mirons i les colles vallenques.
Els vendrellencs venien d’haver actuat tres dies abans, el 7 d’agost, a Vilanova on havien descarregat el 3 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla i havien intentat sense èxit la torre de 7 i el 4 de 8, mentre la Colla Nova dels Xiquets de Valls reeixia amb el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix, el 4 de 7 amb el pilar i el 2 de 7 (el primer que descarregava la colla durant la renaixença castellera),  però el 4 de 8 quedava en intent. L’avantatge sobre el 4 de 8 seguia en mans de la Colla Vella que havia carregat el primer de la renaixença a l’Arboç l’any anterior.
Les fotografies de l’actuació de Llorenç del dia 10 d’agost no ens confirmen si els castells varen ser descarregats. Malgrat que les imatges fixes ens poden portar a conclusions equivocades, els castells fotografiats no sembla que presentin massa problemes, tret del pis de quarts del 5 de 7.
L’enxaneta de la torre de 6 està travessant;  el del 4 de 7 inicia la baixada,  però el del 5 de 7 encara es troba sobre el primer pom. Recordem que els Mirons havien caigut del 5 de 7 que havien intentat per la Festa Major del Vendrell dues setmanes abans. En el cas que a Llorenç l’haguessin descarregat estaríem davant la fotografia del segon 5 de 7 dels vendrellencs, ja que el primer l’havien descarregat, també a Llorenç, tot just un any abans. L’any 1933 encara en descarregarien tres més, a Vilafranca, a la Torredembarra i al concurs de Tarragona.
La torre de 6 és l'última de la qual tenim constància abans de tornar a enfrontar-se a la torre de 7, sense èxit a Sant Salvador (15-8) però coronant-la per primer cop a Vilafranca per Sant Fèlix.
Un cas semblant és el del 4 de 7. Després de Llorenç hi ha un altre documentat la vigília de Sant Fèlix i que podríem emmarcar en el treball previ  de cara a preparar el 4 de 8 que els Mirons intentarien el dia 30 d’agost.
El pilar de 5 sense mans formaria part dels assajos del pilar de 6 que els Mirons tenien al cap feia temps i que ho concretarien amb un intent no reeixit el dia de Sant Ramon a Vilafranca.
Paral·lelament, la Colla Nova de Valls carregaria el seu primer 4 de 8 a l’Arboç i el descarregaria dies després per Sant Fèlix, esdevenint el primer carro gros descarregat de la renaixença i que significaria l’inici de la supremacia de la colla del Blanco fins l’esclat de la guerra d’Espanya.
Aquestes fotografies ens porten el record de la gent de Llorenç i de les Masies de Sant Miquel que, de ben segur, van participar en els castells aixecats aquell dia, ja fos parant-los o donant un cop de mà a la pinya.
Sabem que el baix del pilar de 5 sense mans i potser de la resta de castells d’aquell dia era l’Emili Ràfols Raventós, "Miliu del Molinet (40 anys). A segons del pilar hi anava en Magí Miró Fonts (40 anys), vendrellenc emparentat amb Ca l'Estudiant de Llorenç. En Marçal Sonet Hilari“el Marçalet” (36 anys) havia pujat a segons al 5 de 7 del 1932 i pujaria al de Vilafranca de 1934, per tant, és més que probable que també hi pugés als del 1933. En Joan Fontanals Sicart “Fuster Carreter” (37 anys), havia parat a segons el 4 de 8, també podria haver participat a la Festa Major d’aquell any, així com el seu germà Carles (36 anys), habitual crossa i agulla. Gent com el Pau Guasch Torrents “Pau del Molinet” fill (34 anys), el Josep Guasch Viñas “Jepet del Molinet” (28 anys), el Jacint Ravella Guasch “el Cintet” (24 anys) o el Fernando Cunillera Palau “el Fernando de la pipa” (26 anys) - tiet-avi de l'actual cap de colla dels Nens del Vendrell, Maria Cunillera-, entre molts d’altres és molt probable que formessin part de la pinya d’aquells castells o s'ho miressin de molt a prop, ja que, tot i que a Llorenç hi predominaven els Mirons, també hi havia components dels Caneles, com en Francesc Inglès Camell "l'Inglès" (41 anys) que havia viscut a Llorenç abans d'instalar-se definitivament al Vendrell, que l'any 1933 s'havien incorporat als Mirons. Estava casat amb la cunyada del Pau del Molinet fill.
Com també estic segur que hi devien donar un cop de mà, com feien sovint des dels inicis dels Nens del Vendrell, el meu avi Francisco Montserrat Torrents, "Cisco de Cal Pau Romengat" (38 anys) i els seus germans Josep (43 anys) i Pau (40 anys) -cosins germans del "Pau del Molinet" fill-. No gaire lluny, l'oncle de tots tres, en Francisco Torrents Güixens de "Cal Francisco" (69 anys), el qual havia col·laborat amb la Colla Nova dels Xiquets de Valls juntament amb el seu cunyat Pau Guasch Torrents "Pau del Molinet" pare (65 anys) i el Joan Farré Guasch "Jan de la Casa Roja" (75 anys)
Per acabar només afegir que per la Festa Major de 1933 els castells no es van fer davant l’Ajuntament (no l'actual, sinó el vell, situat al carrer Sant Francesc), com era habitual, sinó davant de Cal Marçal (la casa que queda a l'esquerra dels castells en les fotografies) El rerefons polític d’aquelles dates, amb el conflicte rabassaire com a protagonista, podria haver-hi tingut alguna cosa a veure.

Bibliografia:
-          “La Renaixença Castellera al Vendrell 1926-1936”, Pere Ferrando i Salvador Arroyo, Edicions El Mèdol, 1995
-          “Història dels castellers els Nens del Vendrell”, Emili Miró, Rafael Dalmau Editor, 1961
-          “Món Casteller. Vol I”, DDAA, Rafael Dalmau Editor, 1981
-          “Una colla vendrellenca va actuar per primera vegada a Vilanova el 1933”, Xavier Güell, article publicat a L’hora del Garraf-El 3 de vuit, 23-4-1999
-          “Vendrellencs i vallencs van rivalitzar a Vilanova el 1933”, Xavier Güell, article publicat al Diari de Vilanova, 10-8-2001.
-          "Un penedesenc a segons d'un quatre de nou sense folre al segle passat", Pere Ferrando, Revista Foc Nou, nº58, setembre 1998

-          "El Jan de la Casa Roja", Joan Olivé i Joan Climent, Revista Foc Nou nº70, juny-setembre 2003

dimarts, 2 de setembre de 2014

La Balbina i el seu somni frustrat


El 29 de juny de 1935 al setmanari vallenc  Treball es podia llegir aquesta crònica de la diada de Sant Joan que havia tingut lloc dies abans:

"Dilluns passat, diada de la Festa Major, les dues colles de Castells varen enfrontar-se a la Plaça del Blat (...) La colla "vella" tingué una jornada desgraciadíssima, cosa que lamentem molt, entre altres motius perquè si hagués sortit airosa amb els castells que va provar hauria obligat els de la colla "nova" a donar-nos quelcom més que el quatre de vuit, doncs hi havia justificada expectació per veure el tres de vuit i, com s'havia rumorejat, el pilar de sis.
La colla "vella" sortí amb el quatre de vuit que anà a terra i tants com en provà s'enfonsaren, a excepció del pilar de cinc. El nerviosisme i el desconcert s'apoderà dels castellers. Ho lamentem."

Els altres castells que li van caure a la Colla Vella van ser un altre intent de 4 de 8 i dues vegades el 3 de 7 per sota. La premsa atribuí la mala actuació de la colla dirigida pel Gravat de Rabassó al fet que el dia abans havien actuat a Berga. El Temps en la seva edició del dia 28 ho argumentava així:

"... el dia abans feren castells a Berga, tenint d'emprendre després el pesat viatge de Berga a Valls amb antòmnibus (sic), que com es diu vulgarment, és un viatge que "rabenta" (sic). En fi, esperem que una altra vegada tindran més sort."

Per la seva banda, la Colla Nova va descarregar el 4 de 8, el 3 de 7 per sota, el 2 de 7 i el pilar de 5.

El setmanari Treball hi afegia dues construccions més, un inexistent  3 de 7 amb el pilar i "un pilar de quatre amb una noieta a terços". Aquesta noieta era la Balbina Fabra i Español, la Llorençona.


Balbina Fabra i Español. D'una fotografia publicada a CULTURA, 25-9-2004

La Balbina va néixer l’any 1922 i era filla de Llorenç Fabra i Vidal, casteller de la Colla Nova dels Xiquets de Valls i pare de la nissaga dels Llorençons. La Balbina acompanyava el seu pare i els seus germans als assajos de la colla i li agradaven molt els castells, però com que era una nena i en aquella època els castells eren una cosa exclusiva dels homes, assumia amb resignació el seu rol d’acompanyant. De tant en tant, segurament, devia pujar en algun petit assaig més com un joc que com a altra cosa.

En acabar l'actuació de Sant Joan, la colla la va voler obsequiar amb un pilar de 4, amb el seu pare a segons, ella a terços i un germà (probablement el Pepito) d'enxaneta. L'ocasió s'ho valia. La Colla Nova havia fet una gran actuació acompanyada d'una jornada negra de la colla rival. Acabar amb un pilar "especial" era un gest simpàtic que satisfaria la nena, son pare i els aficionats. Però aquest fet no agradà a tothom.
Quan anava a pujar al pilar, son germà, en saber que hi anava ella, s’hi va negar. Hi pujà un altre xiquet (segons Maria Ester Fabra i Salvat a "Món Casteller" l'enxaneta era el Batet. També aportà el nom del baix: Terreu (a) Manyo). Aquella va ser la primera i última vegada que la Balbina va fer un castell. En assabentar-se la seva mare, li va prohibir de pujar-hi mai més. 

La Balbina a terços, sobre el seu pare Llorenç Fabra i Vidal, el vell Llorençó, St. Joan 1935
Fotografia de Francesc Blasi i Vallespinosa © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya 

És clar que la mare de la Balbina no li va ofegar l’afició perquè no volgués que un fill seu fes castells, ja que en tenia d’altres que en feien. La Balbina no podia fer castells perquè era una nena.

Aquest argument que avui en dia pot semblar indignant a molta gent era assumit amb absoluta normalitat en aquella època i fins no fa pas tant. La frase del llegendari cap de colla dels Nens del Vendrell, Jan Julivert, en què deia que “a Vilafranca fins i tot les dones parlen de castells” il·lustra clarament quin era el rol designat a la dona en el món dels castells fins, com a mínim, finals dels anys 70, quan amb la irrupció dels Minyons de Terrassa, la incorporació de la dona passaria de ser una anècdota aïllada a un element fonamental per a poder entendre el nivell que ha assolit el món casteller  en aquest primer tram del sXXI.

Gairebé 80 anys després i al mateix lloc on la Balbina va fer el que seria el seu primer i últim pilar, tres noies s'enfilaven als darrers pisos d'un pilar de 8.

Fonts:
CANELA I GRÀCIA, Joan: La dona en les colles castelleres de Valls. Reportatge publicat a la revista Cultura el 25-9-2004.
CATALÀ I ROCA, Pere: Món Casteller. Dalmau Editors, 1981.

ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: Fons Francesc de Paula Blasi i Vallespinosa

dissabte, 12 d’abril de 2014

La gent de Les Masies i la Colla Nova. Noves aportacions.

Al número 58 de la revista Foc Nou (setembre de 1998), que publica la Colla Joves Xiquets de Valls,  va aparèixer un article signat per Pere Ferrando titulat "Un penedesenc a segons d'un quatre de nou sense folre al segle passat" el qual ens presentava en Joan Farré i Guasch  "Jan de la Casa Roja", natural de la Casa Roja, un petit nucli pertanyent a Banyeres del Penedès però vinculat socialment a Llorenç. El renom ve del color de la masia on vivia. Actualment és un establiment de turisme rural que conserva la fesomia original després d'haver estat restaurada en la seva pràctica totalitat.
Aquest llogaret és a tocar d'un altre petit nucli anomenat Les Masies de Sant Miquel, també pertanyent al terme municipal de Banyeres, però igualment arrelat a Llorenç. Una de les seves cases era una petita masia coneguda com El Molinet.
El Jan de la Casa Roja era el protagonista d'aquell article perquè  es documentava la seva participació com a segon del 4 de 9 net que la Colla Nova va aixecar al Catllar el 1881 i que va caure tant bon punt l'enxaneta havia arribat a dalt.
En el mateix article hi apareixia un altre nom: en Pau Guasch Torrents "Pau del Molinet", de les Masies de Sant Miquel.
L'any 2003, en el número 70 (juny-setembre) de Foc Nou, en Joan Climent i en Joan Olivé ampliaven la informació en un article titulat "El Jan de la Casa Roja". Aquesta vegada s'hi afegia un tercer protagonista: en Francisco Torrents Güixens, també veí de les Masies de Sant Miquel.
 Aquest últim article de Foc Nou el podem trobar a la pàgina web de Joan Climent on va ser ampliat posteriorment.
Ara em permeto la llibertat de presentar en societat aquest tercer personatge i fer honor a l'adjectiu "personal" que caracteritza aquest blog i aprofitar per a corregir i comentar algunes dades que apareixen a les publicacions anteriors.
Ja avanço que no són errades dels autors dels articles sinó producte de la transmissió oral que aquests autors varen recollir.


Francisco Torrents i Güixens, Cisco de Cal Francisco

Per a situar el personatge us faré uns breus apunts biogràfics.
En Francisco Torrents Güixens, "Cisco de Cal Francisco" era oncle i padrí del meu avi, en Francisco Montserrat i Torrents, "Cisco de Cal Pau Romengat", nascut a Llorenç del Penedès.
Era l'únic membre masculí de quatre germans. Una de les seves germanes, la Pepeta, era la meva besàvia. Una altra germana, la Rosa, estava casada amb en Pau del Molinet, per tant, en Francisco Torrents i el Pau del Molinet eren cunyats, la qual cosa significa que en Pau també era oncle del meu avi.
Fa pocs dies, a partir d’una invitació des del Facebook per a participar en una donació dirigida a digitalitzar els arxius parroquials de Valls, vaig entrar al web del’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Vaig veure que es podia accedir via online als arxius parroquials de la pràctica totalitat de municipis de la província de Tarragona.
Vaig buscar el registre de baptisme del meu avi i el vaig trobar. A partir d’aquí, la meva curiositat em va portar a buscar més registres, entre ells el del Jan de la Casa Roja, el del Cisco de Cal Francisco i els dels dos Pau del Molinet, pare i fill.
El resultat de la “troballa” ens porta a actualitzar les informacions publicades anteriorment.
En primer lloc, la data de naixement de Joan Farré i Guasch, Jan de la Casa Roja és el 24 de juny de 1858, no 1854 (Climent i Olivé) ni 1856 (Ferrando). Per tant, la seva participació en el 4 de 9 net del Catllar l’any 1881 seria als 23 anys que, tot i ser molt jove, és una edat suficient per a parar a segons aquest castell si les condicions físiques i tècniques acompanyen.
On la cosa varia molt significativament és en la interpretació que es fa de la possible participació dels seus amics, Francisco Torrents, de Cal Francisco i Pau Guasch, Pau del Molinet (pare) en aquell castell.
Recordem que els familiars del Jan comentaven en l'article esmentat que, per la corpulència dels dos amics, no fóra estrany que també haguessin parat a segons aquell dia. Doncs bé, això no va ser possible. El Cisco Torrents encara no havia fet 17 anys (nascut el 14-10-1864) i el Pau Guasch, pare, en tenia 13 (nascut el 24-12-1868).
Ara bé, aquesta circumstància ens porta a una altra dada que pot resultar interessant perquè ens podria ampliar la presència en el temps de castells de 9, si més no intentats, a l'Arboç.
Pere Ferrando recollia del llorencenc Anton Viñas i Caralt, Ton Vador,  una anècdota que en Pau del Molinet fill explicava sobre el seu pare.
En Jan de la Casa Roja i el Pau del Molinet tornaven a casa després d'una actuació a l'Arboç en què ambdós havien parat a segons en un 4 de 9 que havia caigut. De resultes d’un cop, el Pau va quedar sord d'una orella. Al llarg de tot el camí de tornada el Jan li anava preguntant si el sentia i el Pau li responia que no sentia res.
Aquesta anècdota també la coneixia en Josep Agustí Montserrat, cosí germà del meu pare, però sense especificar el castell.
En Pere Ferrando situa com a possible data d’aquesta actuació l'any 1883, on les cròniques de l'època parlen de la superioritat de la Colla Vella aquell dia i on està documentat que es van fer el 3 de 9, el 4 de 9, el 5 de 8 i el pilar de7. Per tant, coincidiria amb el fet que la Colla Nova no reeixís en el seu intent de 4 de 9, ja que s’adjudica el triomf a la Colla Vella.
Ara bé, tenint en compte la data de naixement del Pau del Molinet veiem que el 1883 només tenia 15 anys, una edat que el descartaria per a parar el 4 de 9 a segons.
Només tenim constància de dues actuacions més a l’Arboç dins del període de castells de 9 (l’últim documentat, al Vendrell el 1893 per la Colla Vella). Una al 1887 a càrrec d’una de les dues colles vallenques i una altra el 1892 on els protagonistes van ser uns improvisats "Xiquets de Valls" locals que de ben segur devien aixecar castells molt modestos.
Si l’anècdota que explicava el Pau del Molinet fill és certa, només hi caben dues possibilitats. Una, que el Pau ocupés algun lloc a la pinya, al folre o, més improbable, a algun pis superior als quarts del 4 de 9, però mai a segons. Aquesta s’ajustaria a la possible datació de 1883 que fa Ferrando.
Una altra, que a mi personalment em sembla més versemblant, la situaria en una actuació posterior. En aquest cas podria ser la documentada el 1887 o alguna posterior de la qual no en tenim constància. En Pau, l’any 1887 tindria 19 anys. Molt jove, sí, però actualment coneixem més d’un exemple de joves d’aquesta edat que han parat un castell de 9 a segons.
Arribats a aquest punt, m’atreviria a dir que la Colla Nova encara va actuar a l’Arboç alguna vegada entre 1883 i 1892 i que va aixecar castells de 9 amb èxit incert, pel que sabem a hores d’ara.
I, a tot això, quin era el grau de participació del Cisco de Cal Francisco? Doncs he de dir que, malgrat ser oncle del meu avi, no ho sé. Crec que si hagués tingut participació activa en el tronc dels castells m’hauria arribat per tradició oral a través del meu pare. I el meu pare mai em va explicar res d’això. De fet no ho podia fer perquè va morir sense saber ni tan sols que l’oncle de son pare anava als castells!
Quan vem rebre el número 70 de la revista Foc Nou que he citat al principi d’aquest post, amb el meu pare ens vàrem preguntar, mentre fullejàvem la revista per sobre, per què tornava a sortir l’article sobre el Jan de la Casa Roja que ja s’havia publicat anys enrere, sense adonar-nos que no era el mateix.
Pocs dies després de la mort del meu pare, al març de 2009, vaig descobrir el web d’en Joan Climent. En obrir l’article sobre el Jan de la Casa Roja, va aparèixer davant els meus ulls un nom, Francisco Torrents Güixens. Sabia que eren els cognoms de la meva besàvia però no tenia ni idea de si tenia germans i molt menys que un d’ells estigués directament relacionat amb els castells.
Sabia que a casa l’afició no havia començat amb el meu avi, però quan li preguntava a mon pare d’on li venia la fal·lera a l’avi em deia que suposava que del seu pare o dels seus oncles. Però poca cosa més.
Amb la informació que ara tinc s’evidencia un cop més que les coses no passen perquè sí.
Malgrat que l’adscripció castellera del meu avi i, en bona part, del meu pare era vendrellenca, la simpatia de la meva família vers la Colla Nova dels Xiquets de Valls tenia la seva explicació en una doble argumentació: familiar i política.
El Cisco i el Pau eren cunyats i ambdós eren amics del Jan. Anaven junts als castells, per tant era lògic que coincidissin en les seves preferències vers una determinada colla.
Per altra banda, el Jan Farré i Guasch va ser un dels fundadors de la Societat Agrícola i Caixa Rural (actual Societat Cultural i Recreativa) de Llorenç del Penedès, l’any 1918, juntament amb els germans del meu avi, en Josep i en Pau Montserrat, entre d’altres. Aquest era el local social que s’identificava més amb el sector més progressista del poble, per dir-ho d’una manera molt simple i conscient que hi manquen matisos.
A aquesta societat també s’hi van incorporar els dos cosins germans (i ambdós fillols del Cisco de Cal Francisco), el Pau del Molinet, fill, i el meu avi, en Francisco Montserrat i Torrents. Tots dos van pertànyer als Nens del Vendrell. El meu avi només un temps en els inicis de la colla. El Pau havia col·laborat amb la Colla Nova dels Xiquets de Valls fins a la creació dels Nens del Vendrell, colla a la qual s’hi va incorporar de seguida i a la qual va pertànyer una bona pila d’anys (se’l pot veure en una fotografia de l’alineació del primer 3 de 8 del sXX descarregat pels Nens del Vendrell el 1951. Està mal identificat, ja que apareix amb el nom de Pau Ràfols Raventós, tot i que al costat hi figura, correctament, el seu àlies Pau del Molinet. L’errada en la identificació es pot atribuir a que un dels baixos d’aquell castell era l’Emili Ràfols Raventós, Míliu del Molinet. Algú, en identificar-los com "del Molinet", deuria suposar equivocadament que eren germans.)


 Pau Guasch i Torrents, Pau del Molinet, fill

Les tendències polítiques dels meus parents podrien haver estat un argument significatiu per a preferir la branca castellera vallenca que històricament s’havia identificat amb les idees liberals i, als anys 30, republicanes, al menys en el cas del meu avi que és de qui en tinc constància directa. I, per suposat, del meu pare, aficionat als Nens del Vendrell com la majoria de la gent de Llorenç, però que sempre va sentir gran simpatia per la Muxerra, tot i ser la gran rival dels vendrellencs a la dècada dels 50. La majoria de les vegades que es referia a la Muxerra, l’anomenava Colla Nova de la mateixa manera que ho va fer amb la Colla Joves durant els primers anys de la represa i de la qual es va enamorar des del primer dia.

Quan jo entro a formar part de la Colla Joves l'any 83 no tinc cap constància de la vinculació directa dels oncles del meu avi amb la Colla Nova, per tant, no m’hi incorporo ben bé per allò que podríem dir “tradició familiar”, sinó per pura elecció personal, tot i que la influència del meu pare va ser evident.
Jo no sé què va fer el Cisco de Cal Francisco amb la Colla Nova. És possible que pugés a algun castell. Eren temps on la gent no es desplaçava gaire lluny per a veure castells per pura afició, tret de diades molt especials. Per tant, si hi anava sovint devia ser perquè hi deuria participar en algun lloc de certa responsabilitat ja que el gruix de la pinya, baixos i, sovint, segons acostumava a estar format pels aficionats locals. Però crec que si hagués pujat als castells grossos, d’alguna manera m’hauria arribat.

Per altra banda tampoc no és estrany que tants testimonis s'hagin perdut. Molts castellers d'aquella època no en feien ostentació. Ni tan sols escampaven massa que anaven a fer castells. En aquells temps no gaudien de la bona premsa de què gaudeixen actualment. Com a exemple d'això puc assegurar que la néta del Jan de la Casa Roja, la Paquita Ferrer, de Cal Ploraire de Llorenç i molt amiga de la família, no tenia ni idea que el seu avi havia fet castells. Quan a casa li vàrem ensenyar la revista va quedar tan sorpresa com nosaltres.

Com he dit abans, les coses no passen perquè sí. No deixa de ser curiós que tres generacions després torni a aparèixer un membre de la família que “va als castells” amb la mateixa colla de Valls sense saber-ho. Un de tants no-vallencs que anaven (i anem) cap a Valls a donar un cop de mà a la nostra colla. La colla que hem triat per convicció, per afinitat, per sintonia. Aquella colla amb què millor ens identifiquem quan ens mirem al mirall, portem o no posada la camisa en aquell moment.


El Pau del Molinet, fill, (a la dreta) al banc de l'estació d'autobusos de Valls. A l'esquerra de la foto un nom mític dels Nens del Vendrell, l'Emili Ràfols, el Míliu del Molinet, un dels baixos del primer 3 de 8 descarregat del sXX. 


Serveixi aquest post de petit homenatge a tots aquells homes que, tot i no ser de Valls i haver estat condemnats a l'anonimat pel pas del temps, van contribuir modestament a fer gran la història dels Xiquets de Valls.


Vull agrair als amics de Cal Ploraire, de Llorenç, especialment a la Paquita Ferrer i l'Ester Orpí i Ferrer, néta i besnéta respectivament del Jan de la Casa Roja, i a Pau Catà i Guasch, nét i besnét dels Pau del Molinet,  les seves aportacions i la seva amabilitat a l'hora de facilitar-me les còpies de les fotografies.

Bibliografia:

- FERRANDO, Pere i ARROYO, Salvador: "La Renaixença Castellera al Vendrell 1926-1936", Edicions El Mèdol, 1995
- FERRANDO, Pere: "El Penedès casteller. Pàgines d'història", Cossetània Edicions, 1998
-         "                "      : "Castells a l'Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935". Minyons de l'Arboç, 2008 
                                        
-          "                 "      : "Cent anys de castells (1876-1976)" Andana, 2011


diumenge, 9 de març de 2014

Quan "la otra" era la Muxerra i la Vella tenia 1 any

Sovint els principals reconeixements que algú pot rebre provenen dels seus antagònics, ja sigui voluntàriament o no.
Aquest podria ser el cas dels comentaris que va escriure en Joan Vives i Surià, "Joan de la Cirera", reconegut i distingit simpatitzant i col·laborador de la Colla Vella, a les pàgines del Mundo Deportivo del dia 8-11-1947.
Aquest diari esportiu volia iniciar amb aquest primer article un seguiment de les principals notícies del que consideraven "un deporte cien por cien catalán" . Per a dur a terme aquesta tasca va comptar amb la col·laboració d'en Joan de la Cirera, que també treballaria per al Correo Catalán.
L'article pròpiament dit feia referència a Santa Úrsula d'aquell any, que va estar a punt de tenir un format inèdit, tot i que el seu autor no en va fer esment.
La Muxerra havia llençat un repte a la colla de Tarragona i a la del Vendrell a partir d'una polèmica entre la publicació vallenca "Juventud" i el "Diario de Tarragona" sobre el 4 de 8 que els tarragonins havien fet per Sta. Tecla amb la participació d'elements vendrellencs. Es tractava de trobar-se, cara a cara, a la Plaça del Blat, les dues colles de Valls, els tarragonins i els vendrellencs, per Santa Úrsula.
Al final, les dues colles foranes no hi van comparèixer tot i haver acceptat inicialment el repte.
Joan de la Cirera començava així el seu article:

"Tuvo lugar,  en Valls, una interesante competición de 'castells', entre la 'Colla Vella'  y la otra 'Colla' de Valls. Digo 'otra' porque, a la verdad, no sé cómo apellidarla, de no llamarla 'la Roser', 'Colla Nova' u otro nombre que no sea 'Muxerra', en conformidad a las leyes que rigen los usos y costumbres de los pueblos y a la misma historia de las 'Colles de Xiquets de Valls'. Se le viene llamando 'Muxerra', pero este nombre no le pertenece, pues es el que tenía la 'Vella' a mediados del siglo pasado."

Hem de recordar que la colla que seguia sota les ordres del Blanco, després de l'aparició d'una nova colla a Valls posteriorment anomenada Colla Vella-Rabassó, havia passat a anomenar-se Muixerra a partir del dia 19 de març d'aquell mateix any.
Molt s'ha dit i s'ha escrit sobre el substrat casteller de la Muxerra i sobre si recollia o no el testimoni de la branca Menestrals-Roser-Colla Nova. Doncs bé, sembla prou clar el comentari que fa una de les veus més acreditades  i més influents de l'entorn de la Colla Vella com va ser en Joan Vives i Surià, Joan de la Cirera.

Pel que fa a l'actuació de les colles, la diada va anar de la següent manera:
La Muxerra va descarregar el 4 de 8 "que más parecía de bronce que de carne, por su robustez y consistencia", el 3 de 7 aixecat per baix i el 2 de 7 al segon intent. Va acabar amb dos pilars de 5 "en uno de los cuales subía una niña" (l'Aurora Batet va pujar a quarts, juntament amb dos germans seus, un d'ells, segurament, l'Àngel Batet). A l'altre pilar hi van pujar tres Llorençons, amb el Llorenç al terç.
La Colla Vella va carregar el 5 de 7, va descarregar al segon intent el 3 de 7 aixecat per baix, va carregar el 4 de 7 amb el pilar i va descarregar un 2 de 6 després dels pilars de comiat de la Muxerra.
El comentari final que fa l'autor de l'article també resulta molt aclaridor venint de qui ve:

"La 'Colla' que dirige el Sr. Barrufet hizo un brillante papel, como era de esperar de sus veteranos 'castellers'.
La 'Colla Vella', pese a haber tenido actuaciones buenas, este día, a pesar de estar preparada para el 'quatre de vuit', no tuvo mucha fortuna. Entre otras razones, que no es prudente publicar, hay una de muy importante y es que la mayoría de los elementos no llevan más de un año haciendo 'castells' (...)"


Fonts:
- "Un deporte cien por cien catalán",  Mundo Deportivo", 8-11-1947, p4 http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1947/11/08/pagina-4/659092/pdf.html
- "Els castells dels Xiquets de Valls", Blasi i Vallespinosa, Valls, 1948

- "Món Casteller" Vol. I, DDAA, Dalmau Editors, 1981

dimecres, 26 de febrer de 2014

La Colla Nova va actuar a Manresa el 1931

La Colla Nova a la Plaça Francesc Macià (actual Plaça d'Espanya), Manresa.
Fotografia publicada a la revista "Estampa" el 5-9-1931


A les principals bases de dades i reculls d’actuacions castelleres dels anys 30 s’adjudica a uns genèrics Xiquets de Valls l’actuació que va tenir lloc a Manresa durant la Festa Major de 1931.
Al primer volum de “Món casteller”, a la pàgina 410, hi tenim la següent relació dels castells fets per les festes majors de Vilafranca i de Manresa que coincidien en dates:

“Els castells aixecats pels vallencs a Vilafranca foren: els ‘quatre de set’, ‘dos de sis’, ‘tres de sis aixecat per sota’, ‘pilar de cinc’, l’una colla; i els ‘cinc de set’, ‘quatre de set amb el pilar’, ‘tres de set’, ‘dos de sis’, ‘tres de sis aixecat per sota’ i ‘pilar de cinc al balcó’, l’altra colla. L’actuació dels Mirons, del Vendrell, fou fluixa. Els vallencs, a Manresa feren: els ‘tres de set’, ‘quatre de set’, ‘dos de sis’ i ‘pilar de cinc’.”

Josep Ma Rodon i Barrufet , a “La Renaixença Castellera. Els Xiquets de Valls del 1927 al 1936”, escrivia a la pàgina 7:

“Per Sant Fèlix hi anaren tots tres dies la Vella i el dia trenta els Mirons del Vendrell (que assoliren el quatre de set, dos de sis, i tres de sis per baix, castells els quals són atribuïts per Món Casteller a “l’altra colla vallenca”, o sigui la Nova, quan el cert és que no hi anà); la Colla Vella feu el tres de set, cinc de set, quatre de set amb el pilar, dos de sis i pilar de cinc.
Finalment a Manresa una Colla de Valls feu el tres i quatre de set, dos de sis i pilar de cinc.”

Aquesta “Colla de Valls” que va actuar a la capital del Bages va ser la Colla Nova, tal i com es podria deduir de la nota de Rodon, però que podem certificar si consultem  la premsa de l’època.

El 15 d’agost el setmanari vallenc “Lluita” publicava que la Colla Nova havia estat contractada per actuar a les festes majors de l’Arboç (dies 23 i 24 d’agost), Manresa (30 i 31 d’agost) i Olot (6 i 7 de setembre).
Per la seva banda, la premsa manresana publicava el programa de la Festa Major. A “El Dia. Diari d’Esquerra Republicana” del dia 26 d’agost s’hi anunciava:

“Dia 30
(...) A les cinc, grandiós festival infantil a la Plaça d’En Macià, aixecament de 12 globos (...), un zepelí de sis metres (...), aixecaments de castells pels Xiquets de Valls i amb cooperació dels Gegants i Nans.
(...)De sis a vuit, concert per les entitats d’aquesta ciutat i Xiquets de Valls (...)”

“Dia 31
A les onze, exhibicions de castells a la Plaça de la República pels Xiquets de Valls.
(...)Exhibicions en diferents places de castells pels Xiquets de Valls (...)”

La publicació republicana dedica una columna que sota el títol de “Xiquets de Valls” fa una breu explicació als seus lectors sobre els castells, el seu origen i la identificació ideològica de les dues colles vallenques.  És en aquest espai on s’especifica quina colla és la que va actuar.

“(...) Les guerres civils feren que aquestes colles es dissolguessin, tornant a renéixer amb el nom de Colla Nova i Colla Vella. Aquesta servava idees carlines. La Colla Nova estava integrada per castellers liberals. Els últims són els que venen a Manresa a aixecar els castells famosos durant la Festa Major (...)

L’autor considera un encert incloure els castells en el programa de la Festa Major i recorda que fa més de vint anys que no s’havien vist castells a Manresa.

En una nota a peu de columna adverteix que aquells veïns que desitgin que els castellers actuïn davant de casa seva hauran d’avisar la Comissió de Festes i tenir en compte que hauran de pagar un mínim de 7 pessetes.

Per la seva banda, la premsa vallenca va fer una descripció més detallada de l'actuació, com podem veure a l'article de Xavier Güell "Primeres actuacions a Manresa" publicat a "L'Aleta dels Bordegassos" el novembre de 2001. De fet, s'hi afegeix un altre castell no comptabilitzat en la relació que en fan Món Casteller i Josep Ma Rodón: el 3 de 6 aixecat per baix.

 Güell ens transcriu el que es podia llegir a Joventut el 2 de setembre de 1931:

Diumenge i dilluns la colla nova de nostra ciutat, actuà a la ciutat de Manresa, on feia 20 anys que no hi havia anat cap colla de castells. / Es feu molt bé el tres de set en el qual pujaren força elements nous en el lloc que ocupaven. Després es feu el quatre de set també amb molta seguretat. Seguiren el tres de sis aixecat per baix que es consta que és la vegada que més bé s’ha aixecat; també es feu el dos de sis amb maestria i pulcritud, i es tancà l’actuació amb el pilar de cinc, castell que tant prodiguen avui les colles vallenques i que tant difícil es feia uns anys enrera".

 En el mateix article de "L'Aleta dels Bordegassos" podem llegir el següent text de La Crónica de Valls del 5 de setembre:

el dos de sis quedà també molt bé i el tres de sis aixecat per baix complasqué molt al poble que no contava que el castell pogués ésser aixecat en aquella forma estrafalària. En resum fou una conquesta d’una altra ciutat als castells coneguts arreu pel nom dels Xiquets de Valls” i que la “altura” del tres i el quatre de set “complasqueren molt els manresans que feia vint anys que no havíen sentit per sos carrers el só de les nostres tonades castelleres”.

En Xavier Güell també ens aporta el contingut del rebut de Ramon Barrufet (a) el Blanco i que es guarda a l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa i que està signat el 31 d'agost de 1931:

He rebut de l’Excm. Ajuntament de Manresa la quantitat de mil cinc-centes pessetes per l’actuació dels Xiquets de Valls durant els dies 30 i 31 del corrent mes, amb motiu de la Festa Major, donant-me per completament pagat amb dita quantitat i per liquidat i complert el contracte convingut”.

Cal fer esment de la important participació de castellers vendrellencs en aquella actuació, com era habitual en aquells temps tot i que ja feia cinc anys que el Vendrell tenia colles pròpies. En Pere Ferrando fa referència a una entrevista concedida a Miquel Rossell pel casteller vendrellenc Joan Güell Vallvè "Joanet Titus", en la qual fa una relació dels segons que van parar el 3 de 7 de Manresa: en Francesc Inglès Camell "l'Inglès", Gil Solé Lleó "Gilet" i el mateix "Joanet Titus", tots tres traspassats aquell mateix any dels Caneles a la Colla Nova. "L'Inglès" també va parar el pilar de 5 i un altre portat al balcó. Aquest darrer cal afegir-lo a la relació dels castells fets a Manresa que ens aporten Josep Ma Rodon i "Món Casteller".


Fonts:
- "Lluita", Valls, 15-8-1931
- "El Dia. Diari d'Esquerra Republicana", Manresa, 26-8-1931
- "Estampa", Madrid, 5-9-1931
- "La Renaixença Castellera (Els Xiquets de Valls del 1927 al 1936)", Josep M. Rodon i Barrufet. Ed.    Josep M. Rodon amb la col·laboració de la Diputació Provincial de Tarragona.
- "Món Casteller", vol. 1. Dirigit per Pere Català i Roca, Dalmau Editors, 1981
- "La Renaixença castellera al Vendrell. 1926-1936", Pere Ferrando i Romeu / Salvador Arroyo i     Julivert, Edicions El Mèdol, 1995
- "Primeres actuacions a Manresa", Xavier Güell i Cendra, publicat a "L'Aleta dels Bordegassos", Vilanova i la Geltrú, Dia de la Colla, novembre de 2001, p. 4-7