Llorenç 1976, l'homenatge. Foto: Antoni Montserrat. Col·lecció personal |
Sobre la tradició castellera del poble de Llorenç del
Penedès se n’ha parlat abastament en diferents publicacions. Una tradició que
es veu reflectida, encara actualment, per les actuacions que duen a terme els
aficionats d’aquest poble del Baix Penedès la vigília de la seva Festa Major.
Tanmateix la vinculació amb els Nens del Vendrell ha
estat present des del mateix dia del naixement de la colla en aquell llunyà
1926, portant un bon nombre de vilatans a ser protagonistes de les principals
fites dels vendrellencs.
Tot i que va estar poc temps, un d’aquests homes que va engruixir la colla, en
aquells moments dirigida pel mític Jan Julivert, va ser Joan Rossell i Guasch
(a) el Pelegrí, que va entrar a formar
part dels Nens del Vendrell l’any 1942 on hi va romandre fins el 1944, any en
què va passar a la Muxerra on s’hi va quedar fins el 1965.
El programa de la Festa Major de Llorenç de l’any 1976
anunciava la participació de la Colla Joves Xiquets de Valls. També s’hi podia
llegir un escrit de Pau Mitjans que glosava la trajectòria de qui havia de ser
destinatari d’un emotiu homenatge, al qual vaig tenir la sort de ser-hi
present.
El text al què faig referència el podeu llegir
íntegrament a continuació:
JOAN ROSSELL I GUASCH ‘El Pelegrí’. Vint-i-quatre anys
de castells.
Amb motiu de la
seva actuació a Llorenç, la Colla Jove Xiquets de Valls vol tributar un
significatiu homenatge a l’ex-casteller Joan Rossell. Aquest gest és una mostra
d’agraïment a la dedicació que “El Pelegrí” tingué a la Colla quan era casteller actiu.
També és un testimoni dels lligams d’amistat que arrelen en el món casteller.
‘El Pelegrí’ s’inicià
en els castells l’any 1942 amb els Nens del Vendrell. El 1944 va passar a la
Colla la Muxerra, de Valls, a la qual va pertànyer fins l’any 1965. La Colla va
dissoldre’s i més tard es va reorganitzar. En aquest interval de temps ‘El
Pelegrí’ sofrí un accident que el separà per sempre de la vida activa dels
castellers. Se celebrava un concurs a Can Jorba i els Minyons de l’Arboç li van
demanar la col·laboració. Va parar un quatre de set amb el pilar, que es va
descarregar bé. L’altre castell que van intentar els Minyons va ser el fatal: ‘El
Pelegrí’ feia pinya quan el castell va fer llenya i un casteller li va caure
sobre el cap, amb tan mala sort que li produí la ruptura d’una vèrtebra.
Malgrat que es va recuperar totalment mai més no ha tornat a fer castells.
L’historial
casteller del ‘Pelegrí’ no és gaire llarg, però sí que és brillantíssim. Podem
dir que és l’home del Pilar de Cinc. Ell el començà a lluir girant-lo
majestuosament a la dreta i a l’esquerra. Era per la Festa Major de Salomó del
1944, actuant amb la Colla de la Muxerra.
La Muxerra, Madrid 1947. A segons, el Pelegrí i a terços, el Llorençó. Foto: col·lecció personal |
L’any 1948
realitzà les millors exhibicions. En la Festa Major de Vilafranca, a l’entrada
de Sant Fèlix a la Basílica, va parar durant tretze minuts el Pilar de Cinc.
També havien parat els respectius pilars els Nens del Vendrell, la Vella de
Valls i els de Tarragona; ara l’un, ara l’altre, tots van anar caient menys el
del nostre pilaner.
A Valls
descarregà el Pilar de Cinc deixant lliures les cames del terç i extenent els
braços en posició horitzontal.
A Barcelona,
per la Mercè, va portar el Pilar de Cinc des de la Pl. de Sant Jaume fins a les
Rambles. Un bon trajecte.
Ens atreviríem
a dir que és l’home que ha carregat més pilars de cinc amb un temps rècord: va
ser a Madrid: en tres dies d’actuacions va fer 105 (cent-cinc) Pilars de Cinc.
Com veieu, un
bon historial.
Sabem que
espera molt retrobar-se amb la Colla i que ha rebut molt bé la notícia de l’homenatge.
El té ben guanyat.
Arribat el moment de l'homenatge, el
Pelegrí va parar a segons un pilar de 5 i el va girar com tantes vegades
havia fet anys enrere. Sobre seu hi pujava el seu inseparable terç, Llorençó, que aleshores tenia 63 anys. L’homenatjat
en tenia 58.
No ens ha de passar per alt la identificació que fa el
programa dels noms Jove(s)/Muxerra. A Llorenç, al menys en aquella època (que
és de quan en puc donar fe), tothom ho tenia molt clar.
Detall del programa de la Festa Major de Llorenç de 1976 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada