La Roser a Lleida, 1863



Tot i que es tenen notícies de la presència de balls de valencians el 1759, la notícia més reculada que tenim d’una actuació estrictament castellera a Lleida data de la Festa Major de 1863.
En el programa de les festes està anunciada “una de las compañías de Nois de Valls” que venia amb el compromís d’intentar “las sorprendentes y celebradas torres de 7 ú 8 pisos durante la mañana y tarde, al son de la dulzaina y tamboriles”. Lleida no era considerada un plaça castellera, per tant, l’actuació, sens dubte modesta per a l’època (emmarcada en plena primera època d’or dels castells), s’ajustaria a la lògica.
La presència a Lleida de balls de valencians locals va tenir vigència entre 1759 i 1880. No és descartable la participació d’alguns components del ball en les construccions que van realitzar aquells anomenats Nois de Valls el 1863, que no eren uns altres que els membres de la Roser, tal i com ho demostra el rebut del pagament a la colla:

“Hemos recibido del Exmo Ayuntamiento de esta Ciudad por mano de D. Ramon Gose la cantidad de dos mil Reales por la contrata de pasar a esta la comparsa dels noys de Valls, vulgo las Torres para las fiestas de S. Anastasio.
Lérida 12 Mayo 1863
Por mi y por Ramon Ribe mi compañero que no sabe escribir Anton Pallisé”

Aquest rebut consta com a despesa pagada al “capataz de la comparsa dels Nois de Valls”. El capataz, o sigui, el cap de colla, era en Ramon Ribé i Targa, conegut popularment com Xón.
Gràcies a aquest document també hem pogut saber el nom d’un altre component de la Roser, l’Anton Pallisé (probablement, Pellicer) que, en saber llegir i escriure, devia ser l’encarregat dels assumptes de lletres de la colla en aquelles dates. En aquest cas sembla que es tracta d’un membre actiu de la colla i no pas d’un representant local. Per una banda qualifica en Ramon Ribé com a compañero y, per una altra, Lleida no era una plaça castellera, per tant no és probable que hi hagués seguidors de les colles com passava a les poblacions on sí hi havia afició i on les colles hi tenien els seus col·laboradors locals.


Font:
“Els Xiquets de Valls a Lleida. Actuacions i notícies fins a la primera meitat del s. XX”. Ramon Fontova Carles. Article publicat a Arts. Revista del Cercle de Belles Arts. Núm. 30-31, Lleida, abril 2009.

La Muxerra a la Bisbal, 1948


L'any 1948, la Muxerra va ser contractada per a fer castells a la Festa Major de la Bisbal. El programa d'aquell any així ho anunciava “los 'Xiquets de Valls' (la Muxerra) empezarán a recorrer las calles de la vila (...) levantarán los más arriesgados castillos, torres y pilares, siendo condición contratada probar el Dos de set y el Quatre de vuit”.

Del compromís d'intentar aquests castells en dóna fe el contingut de la carta que l'alcalde de la Bisbal, J. Solé Caralt, va enviar als veïns per a demanar-els-hi un donatiu per ajudar a sufragar les despeses que suposaven els castells.
L'alcalde va tirar de tòpic emocional per tal d'animar els bisbalencs a col·laborar en la contractació dels “Xiquets de Valls de significación tan tradicional y típica en nuestra villa y comarca que bien puede decirse que sin su actuación nuestra Fiesta Mayor queda oscurecida y chata.
El sonido melodioso de la gralla, mezclado con el repicar de nuestras campanas y el colorido de las camisas 'dels castellers' es algo tan connatural con nuestra Fiesta Mayor que sin ello pierde su fisonomía tradicional”.
Tampoc va estar-se de recordar que “a todas horas soy molestado por vecino tras vecino, que si bien es cierto no hago más que cumplir con mi deber de Alcalde también lo es que no he regateado esfuerzos para defender los intereses de los vecinos. Ahora me toca el turno de pedir en vez de servir y no dudo que ud. sabrá corresponder a mi súplica”.
Com alternativa a l'ajuda econòmica, l'alcalde proposava l'opció de convidar a dinar algun casteller a casa

L'alcalde va contractar la Muxerra amb el compromís de provar el 4 de 7 amb el pilar, el 2 de 7, el 3 de 7 per sota i el 4 de 8 si volien cobrar el mateix que venien cobrant els últims anys (s'està referint a la colla unificada): 3500 pessetes, despeses de desplaçament incloses. Per cada castell caigut la colla deixaria de cobrar 800 ptes.
Sabem que els Xiquets de Valls van actuar el 1946 descarregant el 3 de 7 aixecat per baix, el 5 de 7, el 4 de 7 net i carregant el 4 de 8. L'any 1947 no va haver castells per la Festa Major bisbalenca.

El dia 15 d'agost de 1948, la Muxerra va descarregar el 2 de 7 i va carregar el 4 de 8, que va caure quan l'enxaneta ja havia baixat. També va intentar el 3 de 8, però sense poder-lo carregar.


Fonts:
  • Carta de l'alcalde J. Solé Caralt, 8-8-1948 (còpia): Col. Personal
  • El fet casteller a la Bisbal del Penedès (1877-1991)” M.A. López i Serra / S. Ferré i Miró,
    editat per l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès, 1992

A voltes amb el 3 de 9 net de 1852 a Torredembarra



Aquest estiu vaig llegir un magnífic article de David Morlà i publicat a Baix Gaià sobre el 3 de 9 net que, suposadament, es va fer a la Torredembarra l'any 1852.
M'agradaria, però, fer-hi alguna observació, amb tots els meus respectes vers tothom que ha escrit alguna cosa sobre aquella llunyana diada del 1852, ja que sóc del parer que contràriament al que exposa l'autor, el castell en qüestió aquell dia només el va fer la Roser (o els Menestrals, en terminologia vallenca de l'època) i no les dues colles de Valls com va deduir l'admirat Lluís Solsona del text publicat en forma de carta al director al Diario de Barcelona el 8 de setembre de 1852.
El fragment que va portar a Solsona i a autors posteriors a deduir que el castell el van fer les dues colles és el següent:
... Al arrojo de estos naturales se agregaba la competencia de dos collas de Valls que se estimulaban mutuamente y accedían a todo lo que se les proponía por atrevido que fueran.
No se contentaron ya “con el castillo de nueve limpio desde los segundos” sinó que hicieron torres de ocho empezando por la cúspide, que es lo más asombroso que se puede ver ( ... ). Hubo también castillos de cinco pilares y otros prodigios que jamás se habían visto ...”
Des d'un punt de vista estrictament lingüístic no es pot afirmar que totes dues colles fessin les construccions que relata. Pot deduir-se, però no té perquè significar que ambdues fessin idèntica actuació. He subratllat també altres construccions que tornaran a sortir més endavant i que ajuden a sostenir que només una colla va fer el castell (o castells?) de 9 (net?).
En Xavier Güell i Cendra (autor incomprensiblement poc divulgat en comparació amb d'altres i que té un blog excel·lent amb la que és, per a mi, la millor col·lecció de treballs sobre els castells des dels seus inicis fins a la Guerra d'Espanya) ja fa temps que va demostrar que el primer castell de 9 de la història va anar a càrrec de la Roser, per les festes de Sta. Tecla de 1851. Ho fa a partir de la troballa d'unes memòries del vilanoví Josep Ventosa i Massana en què es pot llegir: “Agosto 5. Este año se celebró con mucha pompa la Fiesta de Nuestra Señora de las Nieves. Los llamados Xiquets de Valls hicieron por primera vez el castillo de nueve, y cuyos preparativos dirigió personalmente D. Gabriel Baldrich, guerrillero muy conocido en este país y que más tarde gracias a su genio levantisco llegó a teniente general de los Ejércitos nacionales”. Fa referència a la festa major de Vilanova de 1852.
En Gabriel Baldrich, guerriller primer, militar després i polític finalment, sempre arrenglerat en les files liberals, fou cap de colla dels Menestrals. Per tant, la colla que va fer el castell de 9 a Vilanova el 4 d'agost de 1852 van ser els Menestrals (o el que és el mateix, la Roser).

Tirem enrera. En Xavier Güell torna a desvetllar un altre error, el que Francesc Ballester situava com el primer castell de 9 de la història per Sant Joan de 1845 a Valls, després d'haver-se intentat prèviament sense èxit en una actuació amb motiu de la tornada de la Verge del Lledó a la seva ermita. En Ballester es basava en fonts orals. En Xavier Güell va localitzar les dates del retorn de la Mare de Déu del Lledó: 17 de maig de 1852 i no 1845 com havia afirmat erròniament Ballester.
Per tant ja tenim que el segon 3 de 9 es va fer a Valls el 24 de juny de 1852. Això concorda amb la carta de Mañé i Flaquer quan al setembre de 1852 escribia:
“... el año pasado se hizo en Tarragona lo castell de nou, considerado hasta entonces como imposible. Después se hizo en Valls, y en algún otro punto”. Aquests “algun otro punto” és, com ja hem vist, Vilanova (4-8-1852). El Diario de Villanueva del 6 d'agost confirmava la consecució del 3 de 9: “... se ha verificado el castillo de nueve, y que ha sido la admiración de cuantos lo han visto, pues no creemos que se hubiere verificado nunca en esta villa y pocas veces en otras poblaciones donde estos juegos les son peculiares”
Bé doncs, arribem a la ja coneguda diada de la festa major de Torredembarra, el 4 de setembre de 1852, la del famós “castillo de nueve limpio desde los segundos” objecte del present post i, sota el meu parer, demostració que només la Roser va bastir aquell castell.

Recapitulem el ball de dates dels primers 3 de 9 documentats per a fer-ho més fàcilment comprensible per tal d'entendre millor el text que continuarà tot seguit.
  • Sta. Tecla, 24 de setembre de 1851, Tarragona
  • Sant Joan, 24 de juny de 1852, Valls
  • Les Neus, 4 d'agost de 1852, Vilanova
  • Sta. Rosalia, 4 de setembre de 1852, Torredembarra
En Francesc Ballester va escriure just després de datar (erròniament com ja hem vist) el primer castell de 9 de la història el 1845, el següent: “per les festes del còlera de 1854, o per les festes de Sant Baldomer del mateix any, a la nit, al carrer de la Carnisseria, es carregà el 3 de 9 per l'altra colla, que va caure per un cop de pedra tirada al turmell d'un quart, però va poder-se fer l'endemà”.
Ha quedat clar que si el 3 de 9 de Vilanova el va fer la Roser (recordem, sabem que el va dirigir en Gabriel Baldrich) i l'altra colla no el fa fins el 1854, vol dir que els anteriors, lògicament, els va aconseguir la Roser. Per tant, si els Pagesos (o la Muixerra) no van fer el 3 de 9 fins l'any 1854, no podien haver-lo fet l'any 1852 i, molt menys, net, si donem credibilitat a la carta de Mañé.
Però per si no n'hi havia prou, encara hi ha una dada més que sembla haver passat desapercebuda o que simplement no s'ha tingut en compte per la seva ambigüitat. El mateix Mañé i Flaquer, en la seva carta al director del Diario de Barcelona del dia 8 de setembre de 1853, sota el títol de “Fiesta popular” va escriure en relació a la seva descripció de “Castell” (cuando tiene tres hombres por base”) :
“... El año pasado se hizo una vez el de nueve y este año se ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado ...
Entenc que parla de la festa major de Torredembarra ja que ens està dient clarament que l'any 1852 (“el año pasado”) només se'n va fer un, i Mañé ens demostra en la seva carta del 1852 que sabia que s'havia fet el primer 3 de 9 a Tarragona l'any 1851 i que durant el 1852 s'havia fet un a Valls i “en algún otro punto” (recordem-ho, Vilanova) que afegits al de la Torredembarra que el mateix Mañé va contemplar en sumen tres. El que desconcerta és l'expressió “este año se ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado” que semblaria una referència més general, no centrada només en la festa torrenca. A no ser que s'estigui referint al 3 de 9 net, amb la qual cosa lligaria amb el seu propi relat i ens obriria la porta a altres 3 de 9 nets aconseguits durant el 1853!
Si lliguem el text de Ballester on afirma que “l'altra colla” (Els Pagesos) no va fer el 3 de 9 fins l'any 1854 amb les cartes d'en Mañé i Flaquer en què ens diu que l'any 1853 es va fer per segon cop el 4 de 9, ens dóna una altra dada: en bona lògica, aquests dos castells havien d'haver estat bastits pels Menestrals, ja que és una consecució posterior al 3 de 9. Les colles es veurien més capaces d'estrenar un castell de 9 amb una estructura de 3 que no pas de 4. Els Pagesos no l'haurien pogut bastir, com a mínim, fins l'any 1854.
Seria el 4 de 9 un dels “otros prodigios que jamás se habían visto” aconseguits durant la festa major del 1852?
En Mañé també cita en les seves dues cartes l'estrena del castell de cinc pilars. En la del 1852 no n'especifica l'alçada, mentre que en la del 1853 ens diu que s'ha fet per primer cop els “cinc pilars de vuit”, la qual cosa semblaria que el de l'any anterior podria ser el 5 de 7, que malgrat la seva modesta alçada, la seva novetat seria motiu suficient per a citar-lo de manera especial. A més hem de tenir en compte que l'estructura dels poms de dalt eren molt diferents a tal i com les coneixem. De ben segur, en el cas del cinc ho havia de ser especialment, ja que el que sabem de la seva evolució ja és prou variada i complexa.
Per acabar, tornem precisament a l'inici del post. La competència de les dues colles no tenia perquè haver-se limitat a fer el mateix castell que la colla rival (el castillo de nueve limpio desde los segundos), sinó a fer-ne d'altres que consideressin més difícils o constituïssin una novetat. Recordem que en Mañé parla també d'un dos de vuit aixecat per baix sense aixecador i amb un pis més de tronc i del pilar de 7 amb folre caminant 14 passes.
De la mateixa manera que el 3 de 9 net no té perquè adjudicar-se a les dues colles, aquestes altres construccions tampoc, si més no, no totes elles. Mentre els Menestrals reeixien amb els castells de 9, els Pagesos potser excel·lien en altres estructures no tan altes, però també de dificultat tècnica extrema.































Santa Tecla 1878: 142 castells en dos dies.

Ramon Roca i Vilà,  corresponsal catllarenc del diari La Opinión, va escriure una carta al director del rotatiu el dia 25 de setembre de 1878 amb motiu de les festes de Santa Tecla i que sortiria publicada el dia 28 . Després de confessar les seves preferències castelleres, va relatar el seguiment que va fer de la Colla Nova al llarg dels dies 23 i 24:  “Muy Sr. mío: Aficionado a las torres o castells que hacen los Xiquets de Valls, y admirador entusiasta de la Colla Nova, me trasladé a esa capital al objeto de apreciar los trabajos que practicase y méritos que contrajese la citada colla los días 23 y 24 del actual, ...”.[1]
En la seva descripció detallada dels castells aixecats per la Colla Nova crida enormement l’atenció el gran nombre de castells i pilars que va dur a terme la colla que comandava des de 1876 en Josep Batalla i Miquel (a) el Navarro.
Durant les matinades va aixecar 44 construccions, des del pilar de 4 fins al 3 de 7. A l’actuació central del primer dia, la colla va intentar dos cops el 3 de 9 i va descarregar el 3 de 8, el 2 de 8 i el pilar de 7. A la tarda va fer 34 castells més d’entre els quals el més reeixit va ser el 5 de 7.
L’endemà la Colla Nova va enlairar 54 castells durant les matinades. Al migdia va descarregar el 3 de 9 que no havia pogut aconseguir el dia abans, el 4 de 8, el 2 de 7 i el pilar de 8 castillo que hace unos veinte años no había podido hacerse. Subió el espadad de a cinco las escaleras de la catedral, intentando bajar a plomo o a pulso, el segundo a los tres que tenia encima sin haberlo logrado completamente.” [2] La crònica del dia 26 de setembre del Diario de Tarragona també adjudica un 3 de 8 per sota a les dues colles vallenques (també hi van actuar els Torraires de Montblanc, curiosament, la Colla Nova)[3]. Jo personalment crec que si la colla del Navarro l’hagués fet no se li hauria escapat aquest detall a en Ramon Roca, ja que el seguiment exhaustiu que fa de la colla aquells dos dies i la seva solvència contrastada en quant a coneixement dels castells em fa pensar que no podria obviar una construcció com el 3 de 8 aixecat per baix.
A la tarda la colla va tornar a fer el 4 de 8 i el pilar de 7 davant la societat “L’Artesana”, afí a la colla i encarregada de llogar-la els anys que no ho feia l’Ajuntament.
Si fem comptes veurem que, deixant de banda els dos intents de 3 de 9 del dia 23, la Colla Nova va aixecar un total de 142 castells durant els dos dies en què va actuar per les festes de Santa Tecla de 1878.
Eren altres temps.
















[1] TRENCHS I MESTRE, MIQUEL: “Miscel·lània castellera. Anys 1850-1900”. Ràdio Capital de l’Alt Camp, Valls, 1989
[2] ÍDEM
[3] FERRANDO I ROMEU, PERE – TARÉS I MARTÍ, JOAN: “Els altres Xiquets de Valls. L’exemple de l’Espluga de Francolí”. Cossetània Edicions, Valls, 2003


Els últims pilars de 6 al balcó

El desaparegut Lluís Solsona publicava un article sobre els pilars de sis al setmanari vilafranquí Panadés el 29 d'agost de 1968 en el qual feia referència a una conversa que havia mantingut el dia de Sant Joan de 1962 amb en Pau de l'Angeló, antic component de la Colla Nova, que en aquells moments  tenia 76 anys. El vell casteller li exposà que els últims pilars de 6 s'havien fet el 1904  i que ambdós s'havien dut al balcó. En concret se'n van fer dos aquell any, un a Vilafranca i l'altre a Barcelona i ambdós van ser fets per la Colla Nova.
En Pau de l'Angeló donà a Solsona les alineacions d'aquells dos espadats. En el de Vilafranca hi anaven el seu pare Agustí de l'Angeló a segons, el Jaume del Querido a terços, ell a quarts, Llorençó a quints (que Solsona refereix com a pare dels Llorençons dels anys 60) i el fill de l'Isidre de Granots d'enxaneta. Del pis de quints, però, manifesta no estar-ne segur.
Del pilar de Barcelona diu que hi pujaren els mateixos amb l'excepció del terç, ja que el Jaume del Querido va ser substituït per en Trenca-avellanes.
D'aquest relat hi ha alguns punts a comentar.
Aquest article surt citat i comentat a les pàgines 304 i 305 al volum I de Món casteller. El llibre, però, posa en dubte que aquells fossin els últims pilars de 6 al balcó i ho argumenta basant-se en una fotografia facilitada per en Joan Vallès i publicada a la pàgina 222 de l'obra esmentada on es veu un pilar de sis en el moment de la motxilla davant el balcó de l'Ajuntament de l'Arboç. Món Casteller la data el 1906 i, per tant, posterior als dos pilars al balcó fets per la Colla Nova el 1904. La datació la fa basant-se en detalls que apareixen a la fotografia però que anys més tard es va comprovar que eren equivocats, tal i com ho demostra en Pere Ferrando al seu llibre Castells a l'Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935 . Aquí l'autor vendrellenc torna a publicar la fotografia del pilar al qual fèiem referència més amunt i el data, de forma definitiva, l'any 1902 i ho argumenta amb tot detall a la pàgina 59 del llibre esmentat. Es tracta d'un pilar de sis de la Colla Vella que sembla difícil, per l'alçada a què queda el balcó, que pugui ser dels anomenats "rebenta balcons", tot i que hi està gairebé amorrat a la paret de l'Ajuntament.
Aquest argument, però, també seria vàlid per a un pilar de sis dut al balcó a Vilafranca (si es tracta de l'Ajuntament), ja que la balconada de la Casa de la Vila també queda molt per sota de l'enxaneta d'un pilar d'aquesta alçada. Això no passa, però, a l'Ajuntament de Barcelona on sí que el balcó és prou alt com per a que l'enxaneta d'un pilar de sis pugui ser recollit.
Sigui com sigui, el que queda demostrat és que els dos darrers pilars de sis al balcó dels quals es té referència van ser fets per la Colla Nova.
Un altre punt a comentar a partir de l'article d'en Lluís Solsona ens l'aporta l'alineació del pilar de sis de Vilafranca on hi cita, a terços, en Jaume del Querido.  Aquesta dada és important pel fet que corrobora que l'any 1904 la fusió entre la Colla del Perelló (Colla Nova) i la de l'Escolà és ja una realitat, així com ho és la participació d'elements importants de la línia descendent dels Menestrals, com són la família Aubareda, més coneguda en el món casteller com els Querido.
Per acabar, cal fer esment també que al llibre Vilafranca, la plaça més castellera de Josep Ribes hi apareix una cronologia molt interessant on hi ha reflectides totes les actuacions conegudes a Vilafranca des de l'any 1713. En arribar al 1904 hi diu: "Festa Major: Xiquets de Valls. P/6 (rebentabalcons). El darrer de la decadència".
Com veiem, tot i que no esmenta la colla que el va aconseguir, corrobora l'execució d'aquest pilar el mateix dia i any que recordava en Pau de l'Angeló.
Ens quedaria el dubte del pilar de Barcelona. Si hagués estat aixecat per la Mercè, seria aquest l'últim i no el fet a Vilafranca. Però tenim un problema. Segons un article publicat per en Xavier Güell al número 633 de la revista Cultura sota el títol Castells a Tarragona el 1903 i el 1904, la Colla Nova va ser contractada per a actuar per Santa Tecla el 1904 mentre que la Colla Vella era a Barcelona, tot i que la premsa tarragonina va anunciar a principis de setembre la presència de la colla del Rabassó per Santa Tecla.
Qui va actuar a Barcelona per la Festa Major? Si la Colla Nova no hi era per la Mercè, quan hi va actuar? Es va equivocar Pau de l'Angeló en la data del pilar barceloní?



Fonts:
VVAA: Món Casteller, vol. I. Rafael Dalmau, Editor, 1981
Josep Ribas: Vilafranca, la plaça més castellera. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2005
Pere Ferrando: Castells a l'Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935. Minyons de l'Arboç, 2008
Xavier Güell: Castells a Tarragona el 1903 i el 1904. Revista Cultura, nº 633, 1-1-2003









La colla de la Roser i el primer 4 de 9 de la història

El cronista de Torredembarra Joan Mañé i Flaquer, que va arribar a dirigir el "Diario de Barcelona de Avisos y Noticias", va escriure en una Carta al Director del mateix diari el dia 8 de setembre de 1853 un text referent a la Festa Major de Torredembarra on afirmava que durant aquell any s'havia fet per segona vegada el 4 de 9.

Sabem que el primer castell de 9 el va fer la Roser a Tarragona l'any 1851 i que aquest castell va ser el 3 de 9.

La Roser en va fer, com a mínim, quatre més abans que l'aconseguís fer l'altra colla vallenca.

Està demostrat que al llarg del sXIX es van fer molts més 3 de 9 que 4 de 9. Se n'ha parlat abastament sobre els motius d'aquesta preferència dels nostres avantpassats a l'hora d'intentar un castell o un altre. Sens dubte, la dificultat que comportava aconseguir un nombre més gran de castellers per fer el 4 de 9 feia que aquest no sovintegés més.

Sembla lògic pensar que les colles es van atrevir abans a intentar el 3 de 9 (recordem que era popularment conegut com "el castell de 9") que no pas el 4 de 9. De fet, és el mateix que passa actualment amb gairebé totes les colles que s'estrenen en els castells d'aquest nivell. Per tant, el 4 de 9 no s'intentaria fins que no s'hagués aconseguit abans el "castell" pròpiament dit: el 3 de 9.

Arribats a aquest punt, crec que no és forassenyat afirmar que si la colla de la Roser va fer (documentats) el 3 de 9 el setembre de 1851 (Tarragona), el juny de 1852 (Valls), l'agost de 1852 (Vilanova) i el setembre de 1852 (Torredembarra) i l'altra colla no el va aconseguir fins el 1854 (també documentat), també hauria estat la primera en bastir el 4 de 9, ja que els dos primers es van fer entre el 1852 i el 1853.

Encara podríem anar més lluny: si els primers 3 de 9 s'haguessin fet nets, cosa que personalment així ho crec (Torredembarra 1852: "el castillo de nueve limpio desde los segundos" ), com s'hauria fet aquell primer 4 de 9?

Pilar de vuit: Vilanova 1853 - Vallmoll 1858

Ja hem vist que els primers castells de 9 de la història van anar a càrrec de la Roser. És dins d'aquest context de les primeres grans proeses on podríem trobar el primer intent de pilar de 8, el dia de Sant Antoni Abat, el 16 de gener de 1853 a Vilanova.

Del seu antecessor immediat, el pilar de 7 (amb folre o sense?),  la primera referència documentada data del 2 de febrer de 1835 a Valls on, per les festes de la Candela, els Menestrals van fer "lo castell de tres pilans de vuit y lo pilà de set"(1). Del 4 de setembre de 1852, Festa Major de la Torredembarra, ens consta que "antes de este año no se consiguió hacer los espadats de siete limpios y fijos" (cal recordar que de la mateixa diada tenim el tres de nou "limpio desde los segundos" (2) que va fer la Roser, tal i com ja vaig citar al post “La Roser va fer el primer Castell de 9 de la història” . Va ser la Roser qui també va fer aquell dia aquest fantàstic espadat “limpio y fijo”?)

Tornem a la Vilanova de 1853. Al “Diario de Villanueva y Geltrú” del dia 16 de gener s’hi deia : ”Se nos ha dicho que han llegado ya los Xiquets de Valls y entre otras de las evoluciones de que están encargados se han empeñado en verificar el nunca visto espadat de ocho pisos. Allá veremos” (3). Si tenim en compte que l’última vegada que havia hagut castells a Vilanova havia estat el 5 d’agost de 1852, només mig any abans, i que sabem que hi va actuar la Roser bastint el tercer 3 de 9 (net?) documentat sota les directrius del Bieló (els dos anteriors també els va fer la colla), no és agosarat pensar que Vilanova contractés la mateixa colla que havia fet tan bon paper l’últim cop que havia visitat la vila. No sabem, malauradament, si aquest pilar es va arribar a aconseguir ja que no ens ha arribat constància, ni oral ni escrita.

Del que sí tenim testimoni oral és de qui va aconseguir fer el primer pilar de 8 documentat. Se sap que els dos primers pilars de 8 documentats com a assolits consten del 1858, quan una colla el va fer a Vallmoll (19 d’agost) i l’altra a Alió (24 d’agost). En una conversa mantinguda pel casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls (que ja havia portat la camisa ribetejada de la, aleshores, Colla Nova) Anton Vilanova Mateu (a) Pebroter amb el també component de l’agrupació, l’estudiós casteller Joan Climent, li va explicar que el seu avi matern i padrí, l’Anton Mateu Bosch (a) Pebroter afirmava que la colla havia fet el pilar de 8 a Vallmoll quan ell era petit. Per a ser rigorosos, el pilar de 8 de Vallmoll va ser el 1858, com ja hem dit abans, mentre que l’avi Pebroter havia nascut el desembre de 1859, per tant, no es va fer quan ell era petit, sinó l’any abans de néixer. Aquesta dada no sembla restar credibilitat ja que es tracta  d’una datació inexacte a l’hora de relatar un fet molt allunyat en el temps, i més si fem cas del que diu la crònica de Ramon Roca a “La Opinión”  del dia 28 de setembre de 1878  parlant de l’actuació de la Colla Nova a Tarragona  el dia de la Mercè: “... El segundo dia (la Colla Nova) hizo otras 54 torres durante la matinada, y al mediodía hizo los 3 de a 9, los 4 de a ocho, los 2 de a siete, y el pilar de a ocho, castillo que hace unos veinte años no había podido hacerse ...”. Vint anys són exactament els que separen el pilar de 8 de Vallmoll de l’any 1858 (al qual feia referència el vell Pebroter) i el de Tarragona del 1878.



Notes:

1.     “La Crònica de Valls”, 19-10-1935: de l’article “Fa cent anys” de March Anton.

2.     “El meravellós trienni casteller 1851-1853”, article de Lluís Solsona publicat a la revista Foc Nou º 41 (1993) editada per la Colla Joves Xiquets de Valls.

3.     “Els castells: entre la passió i la història. Articles de la primera època d’or (1851-1889)”,  Xavier Güell i Cendra, Cossetània Edicions, 2002.



Fonts:

-         “Món Casteller”, vol.1, vvaa, obra dirigida  per Pere Català i Roca, Dalmau Editors, 1981.

-         “Les meravelles del món casteller (II)” , Xavier Brotons i Joan Beumala, Cossetània Edicions, 2002

-         “Els castells: entre la passió i la història. Articles de la primera època d’or (1851-1889)”,  Xavier Güell i Cendra, Cossetània Edicions, 2002.

-         “Els primers castells documentats i descarregats superiors al Dos de Set des dels inicis dels castells a Valls”, Joan Climent i Ferré, 2009. Publicat al seu web El Casteller.cat

LA COLLA NOVA, JOAN AMADES I EL CASTELLER MISTERIÓS. VILAFRANCA 1934

De vegades passa que tens al cap escriure sobre un tema i al final acabes trobant alguna cosa amb la qual no hi comptaves inicialment. La Fo...