Concurs de Tarragona 1933

                                                Foto H. Vallvé (cortesia Joan Climent)

El 24 de setembre de l’any 1933 es va celebrar la segona edició del concurs de castells de Tarragona a la plaça de toros. Hi van prendre part la Colla Nova dels Xiquets de Valls, els Mirons del Vendrell, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona. La Colla Vella dels Xiquets de Valls no va participar-hi per desacord amb les bases.

Com l’any anterior, també va haver-hi polèmica. Les bases restringien inicialment la participació a un màxim de 150 persones per colla que havien d’anar degudament uniformats amb la camisa distintiva corresponent i que tenien totalment prohibit ajudar les altres colles a excepció que hi hagués evident perill de caure a terra.

Posteriorment va haver-hi algunes rectificacions: es reduïa el màxim de castellers a 100, però es permetia que el públic pogués col•laborar a les pinyes. Això va satisfer les colles, perquè no només els perjudicava la impossibilitat que els aficionats donessin un cop de mà, sinó que molts castellers no anaven uniformats ja que la camisa la portaven, gairebé només, els que pujaven i això podia dificultar la seva identificació com a membres d’una colla.

En aquesta edició els castells es van valorar en pessetes. Va ser la primera i única vegada que s’utilitzaria aquest sistema de puntuació en un concurs.

Un altre aspecte important de les bases era el referent a la divisió dels castells en dues categories, una sense especificar i una altra de “castells superiors” on hi constaven el 2 de 7, el pilar de 6, el 4 de 8 i el 3 de 8.

Les colles havien de completar 5 construccions i, per a poder optar al primer premi, s’havia de fer l’aleta obligatòriament al 4 de 8 o al pilar de 6. Els organitzadors volien assegurar-se que Tarragona veiés l’intent del castell estrella d’aquells moments, el 4 de 8 i estimular les colles a aconseguir el pilar de 6 que feia gairebé tres dècades que no es veia. La Colla Vella no va estar d’acord a que el 3 de 8 i, sobretot, el 2 de 7 (era la colla que n’havia descarregat més) quedessin exclosos d’aquesta condició per a guanyar el concurs.

No hi havia cap penalització ni diferència de puntuació entre un castell carregat i un de descarregat. En cas d’un hipotètic empat, guanyaria la colla que hagués patit menys caigudes. Si persistia la igualtat, un enxaneta hauria d’extreure un paperet on hi constaria el nom de la colla guanyadora.

Un altre argument que va esgrimir la Colla Vella per a no participar, a part del que feia referència a la valoració del 2 de 7, va ser el fet que l’organització del concurs no es faria càrrec de les despeses pel desplaçament dels castellers ni grallers si el concurs se suspengués per mal temps o qualsevol altra circumstància.

Tot i que a última hora els organitzadors van incloure el 2 de 7 com a castell obligatori si es volia optar al primer premi i es va assegurar una subvenció de garantia en cas d’impossibilitat de dur-se a terme el concurs, la Colla Vella va renunciar a participar-hi.

La Colla Nova es presentava al concurs amb l’etiqueta de favorita, que si bé ja ho era abans, amb la retirada de la colla rival les possibilitats de victòria augmentaven encara més. A l’últim assaig, la colla havia fet el 4 i el 3 de 7 nets davant el Bar Bota, lloc de trobada de la colla en aquells temps. Amb aquestes proves la Colla Nova demostrava que, en cas de necessitar-ho, es veia amb cor d’intentar el 3 de 8.

La temporada havia fet un tomb el mes d’agost. A l’Arboç, la Colla Nova havia carregat el seu primer 4 de 8 de la renaixença, tot just un any després que la Vella carregués el primer. Només tres dies més tard, per Sant Fèlix descarregava el primer “carro gros” i tornava a completar-lo a la Pobla de Montornès el dia 9 de setembre. Havia carregat el 2 de 7 en tres ocasions (Tarragona, 2-10-32; L’Arboç, 27-8-33; Vilafranca, 30-8-33) i n’havia descarregat un a Vilanova el 7 d’agost d’aquell mateix any. La colla arribava al concurs amb molta confiança de cara a aconseguir una gran actuació.

Els resultats de les tres colles punteres del moment entre la Festa Major de l’Arboç de 1932 i el concurs de Tarragona del 1933, pel que fa als tres principals objectius a assolir, els podem veure en aquest quadre:

El Blanco va començar la jornada amb un cop d’efecte. La Colla Nova va fer la seva entrada a la plaça organitzada de manera que al capdavant hi anaven els components del 4 de 8 alineats per pisos, començant per la canalla i acabant pels baixos i darrere seu la resta de la colla.

La Colla Nova va descarregar, per aquest ordre, el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota, el 4 de 7 amb el pilar i el pilar de 5 aixecat i baixat per sota, amb què va obtenir la victòria amb un total de 1475 pts. més el premi de 1250 pts per haver aconseguit el primer lloc. També va rebre la Copa de l’Ajuntament de Tarragona.

Aquesta actuació va ser la més completa de la renaixença fins aquell moment (només la superaria la mateixa colla per la festa major de la Torredembarra del 1934 i 1935) i era la primera vegada que es descarregava el 4 de 8 i el 2 de 7 en una mateixa actuació en aproximadament 30 anys. La ciutat de Tarragona va poder gaudir, també, del preuat 4 de 8.

Aquests són els noms dels components del castell:

Enxaneta: Llorençó petit

Aixecador: Agustí Vallverdú

Dosos: Ramon Figueras i Manel Odina

Quints: Llorenç Fabra, Fermí Pravia, Salvador Rius i Peret Fabra

Quarts: Josep Isern, Salvador Isern, Joan Figueras i Llorenç Fabra

Terços: Joan Fontanilles, Felip Figuerola, Jaume Pairot i Antoni Domingo

Segons: Ramon Fontanilles, Alfons Magrané, Julià Suau i Joan Segalà

Baixos: Pere Pi, Lluís Robusté, Ramon Cavallé i Lluís Batalla

La Colla Nova va desfilar cap a l’Ajuntament de Tarragona per a recollir el premi. L’escena va ser molt emotiva. En abandonar la plaça, les colles tarragonines i els Mirons vendrellencs van fer un passadís d’honor i van ovacionar, juntament amb tot el públic assistent, la colla campiona. Al capdavant hi anava el vell Escolà agafant de la mà l’enxaneta i l’aixecador del 4 de 8 seguits de tots els castellers que hi havien pujat i darrera seu la resta de la colla. La marxa va seguir pels carrers de la ciutat on continuaven les mostres d’entusiasme i simpatia, especialment per la imatge del vell i mític casteller agafat de la mà de la canalleta, caminant lentament degut a la seva avançada edat. Davant l’Ajuntament de Tarragona es van aixecar alguns castells petits que foren molt aplaudits.

En arribar a Valls, la Colla Nova va fer el 4 de 7 amb el pilar al mig.

La Colla Nova va rebre a Valls, el dia 29 d’octubre, la faixa d’honor com a colla campiona. A l’actuació que acompanyà l’acte va descarregar el 5 de 7, va carregar el 2 de 7 (a la tercera ronda) i va descarregar, en mig d’un esclat d’alegria immens, el 4 de 8, castell que no es veia a Valls des de l’any 1901. Per finalitzar l’actuació, la colla portà el pilar de 5 al balcó on se li va col•locar la banda d’honor a l’enxaneta.

Bibliografia consultada:

"La renaixença castellera a Tarragona (1926-1936)". Xavier Güell i Cendra, Edicions El Mèdol, 2001
"Història dels concursos de castells". Jordi Jaria, Edicions El Mèdol, 1996
“La Renaixença Castellera". Josep Mª Rodon, Edita J.Mª Rodon i Barrufet, 1983
"Món casteller". Dir. Pere Català i Roca, Rafael Dalmau Editor, 1981













Ara que s'acosta el 80è aniversari de la República

Diuen que no s'han de barrejar els castells i la política i crec que és un bon consell.

Però els castells, com a activitat que arrela profundament en el poble, no es poden mantenir al marge d’allò del que estan formats: el poble mateix.

Vivim sota un règim democràtic (malgrat moltes vegades mostri un perfil molt baix) i en una societat a la qual encara podem anomenar "del benestar". Gaudim d'unes “llibertats” inimaginables fa només unes poques dècades i sovint sembla que ja hagi passat prou temps com per haver perdut la memòria col•lectiva. El concepte actual de “poble”, al què feia referència abans, té molts colors i, a la vegada, molts matisos d’aquests colors. Però això no sempre ha estat així i no és fàcil entendre-ho des de la nostra perspectiva moderna.

Significar-se políticament fa 80 anys no era tan fàcil com fer-ho actualment, i fer-ho a favor de la llibertat i del que alguns anomenen progrés encara menys.

La societat catalana de principis dels 30 estava política i socialment molt polaritzada, la cultura democràtica era nul•la i la influència dels poders fàctics tradicionals era molt forta.

En la història de les colles vallenques aquesta polarització ja existia des dels inicis dels castells, per tant, quan es va produir els fets als quals faré referència, els posicionaments “oficials” de les dues colles van ser clars.

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República i l’alcalde de Valls, Josep Magriñà, va escollir el dia 19 per a que la ciutat ho celebrés. Entre els actes programats no hi podien faltar els castells i es va convidar les dues colles a participar-hi. A la cita només s’hi va presentar la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Si ens atenem a les tendències polítiques que havien marcat les dues colles al llarg de la història i que tenen el seu sostrat en l’origen mateix de cadascuna, com ja he comentat anteriorment, aquesta circumstància no hauria d’estranyar ningú. La Colla Nova es va identificar com la colla republicana i d’esquerres durant tota l’etapa compresa entre 1931 i 1939, circumstància que mai va negar i que en el transcurs dels anys pagaria molt car, sobretot a partir de la celebració del segon aniversari republicà com veurem més endavant.

La Colla Nova ja havia estat present en solitari en actes significatius lligats al que podríem anomenar (simplificant molt i conscient que l’etiquetatge sempre és, com a mínim, mancat de matís) el progressisme catalanista vuitcentista. Des dels seus inicis amb el nom de Menestrals, ja s’identificava amb les tendències liberals (terme que no té res a veure amb la tendència político-econòmica actual i que duu el mateix nom). Si el gruix dels components de la colla estaven compromesos ideològicament amb les tendències dels personatges i/o institucions que homenatjaren, ho desconec, però que varen ser els únics que hi varen participar és un fet.

Com he dit abans, el 19 d’abril de 1931 la Colla Nova va fer castells per celebrar l’adveniment de la República. Poc abans d’enlairar les seves construccions, es va rebre l’avís que una caravana amb ex-presos polítics pels fets de Jaca (intent d’aixecament republicà el desembre de 1930) que es dirigia a Reus, estava a punt d’arribar a Valls. Tothom que era a la plaça, inclosos els castellers, van anar a retre’ls homenatge. En arribar la comitiva van aixecar un pilar de 4 i un 3 de 6 que va tenir la particularitat que, en el moment de fer l’aleta, les gralles van interpretar “La Marsellesa”.

Si significar-se políticament en aquells termes ja era motiu suficient per a ser estigmatitzat després de la victòria franquista, fer castells per Setmana Santa va ser l’argument definitiu per a intentar fer desaparèixer de la memòria el nom de la colla a partir de 1939. El 14 d’abril de 1933, el dia del segon aniversari de la República, va caure en Divendres Sant. Algunes agrupacions conservadores van demanar canviar el dia de la celebració, però al final es va mantenir la data original. Al migdia hi va haver castells i a la tarda es van dur a terme les funcions religioses. L’actuació castellera va anar a càrrec de la Colla Nova. Aquest fet va provocar que alguns aficionats (i fins i tot algun casteller) acabessin canviant-se de colla, tant d'una com de l'altra. 

La reacció (i mai millor dit) dels sectors més conservadors es va canalitzar a través d’algunes publicacions vallenques, especialment Joventut per la Fe i la Pàtria (us recomano que llegiu l’última entrega del “Quadern del casteller” que acaba de penjar al seu web en Joan Climent on podreu llegir alguns d’aquests escrits publicats a la premsa de l’època, especialment el que es reprodueix a la pàgina 28 sota el títol “Els Castells contra Déu”).

Aquests fets van marcar profundament l’esdevenir de les colles vallenques en el futur i la relació de bona part de la societat vallenca vers la Colla Nova en concret.

Durant els anys següents la colla va continuar amb l’etiqueta republicana. Un cop començada la guerra, la Colla Nova es va oferir a col•laborar en festivals benèfics, tal i com podem llegir a la publicació vallenca “Treball” el dia 12 de setembre de 1936 i com es pot deduir a “Acció Sindical” el 12 d’agost de 1937 (en aquest cas per tal de captar fons per al Banc de Sang i per comprar llibres per a la Biblioteca del Soldat).

Després... la foscor, la por, la resignació, l’anulació de la identitat i l’auto-odi.

Quan es tornen a reivindicar identitats perdudes o robades, sovint s’intenta ridiculitzar aquesta actitud qualificant-la de victimista.

Per entendre el present i afrontar el futur, cal conèixer el passat.

Tots els col•lectius humans necessiten anar passant les pàgines del llibre de la seva història particular per a poder avançar. Només cal, però, que les pàgines no quedin en blanc.

La Colla Nova no es va desfer l'any 1926

La Colla Nova durant la cercavila de la Festa Major del Vendrell, 1926. (del llibre "Presència castellera al Vendrell fins l'any 1926" de P. Ferrando)

Un dels temes polèmics de la història de les colles vallenques és el que afirma que la fusió de l’any 1927 no va ser tal fusió, sinó que la Colla Vella va absorbir les restes de la Colla Nova que, suposadament, s’havia desfet a finals de 1926.

Si bé és cert que la Colla Nova de l’Escolà (nom amb què es coneixia la colla en aquella època) havia patit una desfeta total per la Festa Major del Vendrell al juliol d’aquell any, (havia caigut dels seus intents de 3 i 4 de 7 i 2 de 6, només es va poder fer el pilar de 5) va ser qui més va sortir i millors castells va fer aquella temporada (i les dues anteriors) sent l’única que descarregà el 3 de 7, el sostre del moment. A la “Crónica de Valls” del 4 de setembre de 1926 hi consta la relació dels castells fets a Vilafranca, on es va veure la millor actuació d’aquell any.

Colla Vella: 4 de 7, 3 de 6 per sota, 2 de 6, pilar de 5 i intent del 3 de 7.

Colla Nova: 3 de 7, 4 de 7, 3 de 6 per sota i net, pilar de 5 i intent del 2 de 6.

Si bé la Colla Vella va actuar a l’Arboç (descarregant el 4 de 7), la Colla Nova ho va fer a Torredembarra els dies 4, 5 i 6 de setembre i tot seguit es desplaçà a la Pobla de Montornès on faria castells els tres dies següents, el 7, 8 i 9.

Referint-se a la Colla Vella , al “Panadés Republicano” (sic) s’hi podia llegir el 16 de setembre de 1926 : “ … des de que falta el cap de colla ‘Isidre de Rabassó’ , no han pogut vencer (sic) la colla nova una sola vegada …”.

Tot i el moment crític de les colles, no sembla pas que fos la Colla Nova qui estava pitjor i menys si tenim en compte que va ser ella qui va rebre la proposta d’anar a fer castells a Girona l’octubre d’aquell any per les fires de Sant Narcís, proposta que finalment no va reeixir per no arribar les negociacions a bon port (veure més detalls en l’article citat d’en Xavier Güell al peu d’aquest escrit on hi figura una transcripció de la correspondència entre Francesc Fàbregas i Mialet - germà de l’Anton de l’Escolà - i els organitzadors gironins on hi consta com a remitent el Bar Bota, lloc de trobada de la Colla Nova i de la posterior colla unificada).

Això ve a confirmar el que ens explicava en Joan Secall Suñé (a) “el Roig del Carrer Nou” a l’entrevista que li va fer en Joan Climent (veure fonts consultades): “... Quan tenia 18 o 20 anys les dues colles es van ajuntar, perquè no fèiem res per si soles, nosaltres actuàvem més que la Vella, ells amb prou feines feien una actuació a l’any. Van posar de cap de Colla el Gravat de Rabassó, perquè era jove (45 anys, l’autor) i el ”jaio” Escolà ja era massa gran per manar (70 anys, l’autor) ... “ “...alguns deien que eren la Vella perquè manava el Gravat de Rabassó, perquè abans que s’ajuntessin les dues colles, ell era el seu Cap de Colla...” , “... sabeu on anàvem a entrenar-nos? doncs anàvem al Bar Bota, al Portal Nou, el lloc on anàvem nosaltres la Colla Nova. És que nosaltres teníem més castellers que ells...”

També cal afegir que els grallers que acompanyaren la colla unificada del 1927 al 1929 eren els mateixos que ho feien amb la Colla Nova: els Romeas del Vendrell, els millors grallers de l’època.

Per què havia de plegar la Colla Nova si feia millors castells, tenia més sortides, més castellers, continuava en el mateix lloc de trobada i mantenia els mateixos grallers?

Fonts consultades:

- “Presència castellera al Vendrell fins l’any 1926”, Pere Ferrando i Romeu, Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell, 1991.

- “La Renaixença castellera al Vendrell 1926-1936”, Pere Ferrando i Romeu, Salvador Arroyo i Julivert, Edicions El Mèdol, 1995.

- “Actuacions castelleres frustrades a Girona abans del 1936”, Xavier Güell i Cendra, article publicat a “El Vallenc” el 7-2-2003.

- “Joan Secall Suñé (a) Roig del Carrer Nou. In memoriam” , article de Joan Climent i Ferré al seu web El casteller.cat.

LA COLLA A LES DECENNALS: Totes les etapes, tots els castells.

Colla Nova. La Candela 1931

1791: Ball de Valencians

1801: Ball de Valencians vallenc-alcoverenc amb la participació de Jaume Batet i els seus fills Salvador i Pep, de 9 i 7 anys respectivament.

1811: En plena Guerra del Francès les Decennals es van celebrar el dia 8 de desembre i no hi ha constància que hi hagués Ball de Valencians.

1821: S'està sota la prohibició del batlle de Valls de fer castells. La prohibició és vigent des del 1819 com a conseqüència de dues morts relacionades amb una disputa castellera.

1831: Encara és vigent la prohibició de fer castells a Valls (va durar uns 15 anys).

1841: No se sap del cert si hi va haver castells.

1851: Tampoc hi ha notícies, tot i que la cita del diari "El Barcelonés" del 18 de gener de 1851 fa pensar que sí: "Sabemos que en la villa de Valls, se están preparando grandes funciones para la próxima festividad de la Candelaria, cuya fiesta tiene lugar cada diez años por voto particular de la población. Se dice que habrá tres días continuos de fiestas, para cuyo objeto se están ensayando doce bailes propios del país y que tanta nombradía tienen adquirida". Entre aquests 12 "balls" és lògic pensar que els castells hi fossin inclosos.

1861: Hi va haver castells, però no sabem quins ni si hi van participar una o dues colles.

1871: Tampoc hi ha constància d'actuació castellera.

1881: Es van fer el 3 de 9, el 4 de 9, el pilar de 6 sense mans, el pilar de 6 caragirats i sembla ser que hi va haver un intent de pilar de 8. Van actuar les dues colles, però no es té constància de què va fer cada colla.

1891: Segons el "Eco de Valls" del 8 de febrer "las Collas no estuvieron a la altura de otras veces, no intentando siquiera el 'tres de nou', 'dos de vuit' i 'pilar de set' que, a no ser la decadencia en que se hallan la organización de las mismas, hubieran sido de cajón en tales fiestas".

1901: Es van fer el 4 de 8 i el 3 de 7 aixecat per baix sense especificar-ne la colla o colles que els assoliren. Se sap, però, que hi van actuar les dues colles.

1911: Les dues colles van fer el 3 i el 4 de 7.

1921: Les dues colles van fer el 3 de 7, el 4 de 7, el 2 de 6, el 2 de 6 aixecat per baix i deixant-lo net i el pilar de 5.

1931: El primer dia de les festes, i com a obsequi a l'Orfeó Català, les dues colles van fer el 4 de 7, el 2 de 6 i el pilar de 5. A la sortida de Completes es van fer el 3 i 4 de 6. La Colla Nova va intentar tres vegades el 2 de 6 sense èxit. Es va tancar l'actuació amb el pilar de 5.

A l'endemà La Colla Nova, a part del 3 i el 4 de 7, va intentar el 5 de 7 (foto), castell que feia gairebé uns 30 anys que no es veia. Va ser un castell molt comentat i discutit ja que no es va completar per un embolic (o indecisió) de la canalla. Es va bastir amb els dosos a l'antiga, és a dir amb el que seria la rengla actual portant els dos dosos eixancarrats. Només hi pujava un aixecador i un enxaneta que s'havien d'intercanviar la posició un cop passessin a l'altre pom (l'enxaneta, un cop hagués fet l'aleta als tres pilans, en passar a l'altre pom es col•locaria d'aixecador). Però l'aixecador, en comptes de passar a fer d'enxaneta a l'altre pom, va baixar. La Colla Nova va completar l'actuació amb el 2 de 6, el 3 de 6 per sota i el pilar de 5.

1941: Amb la colla unificada després de la guerra per imperatiu legal sota el nom de Xiquets de Valls i dirigida pel Blanco, es van fer el 3 de 7, el 5 de 7 i el pilar de 5 aixecat i baixat per sota. Cal destacar que aquesta actuació es va fer al Pati.

1951: A la sortida de Completes, la colla (ara amb el nom de Muxerra) va descarregar el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar i dos pilars de 5.

A la inauguració de la remodelació del Pati sota el nom franquista de “Plaza de los Mártires”, la Muxerra va fer el 3 de 7 aixecat per baix i dos pilars de 5 simultanis.

El dia 2 de febrer la Muxerra descarregava els primers 2 de 7 i 4 de 8 candelers des de 1901. Sembla ser que la colla tenia intenció de provar el 3 de 8, però el retard acumulat en l'horari dels actes la van fer desistir. La Muxerra va participar a les matinades del dia 4 i en l'actuació posterior va descarregar el 4 de 7 amb el pilar, el 3 de 7 per sota, el pilar de 5 al balcó i un altre baixat per sota. Per acabar es va fer un 2 de 6 amb l'alcalde Fàbregas i Pere Cases a segons. Durant la processó la Muxerra va fer un total de 31 castells.

1961: La Muxerra no hi va participar ja que restava inactiva (que no dissolta) des d'agost de 1958.

1971: La colla volia fer la seva presentació oficial després de la reorganització l'octubre de 1970 per les Decennals, però se li va denegar el permís per actuar a la Plaça del Blat sota el nom de Xiquets de Valls, després que l'alcalde Galimany rebés fortes pressions per part de l'altra colla de la ciutat, tot i que en un primer moment no hi va trobar cap problema. La colla va voler sortir a fer castells igualment i va actuar al Pati sense cobrar i sense rebre cap mena d'ajut ni reconeixement, però tot el món casteller se’n va assabentar. La colla va fer diversos castells de 6 i es va carregar el pilar de 5.

1981: Va ser la primera edició en què es va fer la trobada de colles. Hi participaren 16 de les 17 existents en aquells moments. Durant l'exhibició conjunta la colla va fer el 3 de 7 i va intentar el 2 de 7, a més de tres pilars de 5 i un pilar de 4. Es complien 10 anys del període de la colla sota el nom de Colla Joves Xiquets de Valls.

El dia de la Patrona, després dels pilars de salutació al President Pujol i el de l'interior de l'església de Sant Joan, la colla va descarregar el 2 de 7, el 4 de 8 i el 3 de 7 aixecat per baix i va intentar el 3 de 8. Va acabar l'actuació amb el pilar de 5 al balcó.

1991: Celebració del bicentenari de les festes. La colla va descarregar el 3 de 8, el 2 de 7, i va intentar dos cops el 4 de 8, un d’ells desmuntat. Al seu lloc va fer el 4 de 7 amb el pilar. Va acabar l’actuació amb el tradicional pilar de 5 al balcó.

També hi va haver trobada de colles en què hi van participar 20 de les 21 existents en aquells moments.

2001: A la trobada hi participen 57 colles. El dia central, la Plaça del Blat va veure el primer intent de 4 de 9 net de la història de les Decennals. La Colla Joves el va haver de desmuntar amb els dosos col•locats. La colla també va fer un intent de 3 de 9 i es va haver de conformar amb el 4 de 8, el 3 de 8 i el primer 2 de 8 del segle en unes Decennals (després d’un intent desmuntat). El pilar al balcó va quedar en carregat.

Es van iniciar els actes commemoratius del bicentenari de la colla, agafant com a referència la Candela de 1801.

Fonts:

50 Actuacions castellers del S.XX. Santi Terraza, El Mèdol, 2000

Els castells dels Xiquets de Valls. 2a edició. Francesc Blasi, Ed. Castells, 1948

Les festes de la Candela i els Xiquets de Valls. Pere Ferrando, Quaderns de Vilaniu, 39, 2001

Miscel•lània castellera. Miquel Trenchs, Ràdio Capital de l’Alt Camp, 1989

Món Casteller. VVAA. Dalmau Editors, 1980-81

Esperances de veure provar el 2 de 8 l’any 1934

A partir de l’actuació de Sant Fèlix de 1933, en què  descarregà el primer 4 de 8 de la renaixença, la Colla Nova agafa una embranzida enorme tenint en compte el context de l’època.
En el transcurs dels cinc anys que passen des de la reorganització de les colles vallenques fins a final de 1934, la Colla Nova havia aconseguit elevar un pis  les construccions que conformen una actuació de 7 clàssica. Sovinteja el 2 de 7 i  es descarrega  el 4 de 8 en quatre ocasions aquell 1934. Si a això afegim el polèmic pilar de 6 que la colla donà per carregat el dia de Sant Ramon a Vilafranca i, sobretot, el primer 3 de 8 carregat del sXX per Santa Rosalia a Torredembarra, ens trobem davant un any definitiu pel que fa a la recuperació d’uns castells que, pocs anys enrere, molta gent  creia que no veuria mai.
En aquest ambient d’eufòria recuperadora podríem destacar el comentari que apareix en l’edició de Joventut  del 5 de setembre de 1934 albirant la possibilitat que es pogués veure intentar el 2 de 8 en  un espai curt de temps. Tenint en compte que aquesta publicació no era, precisament, el butlletí oficial de la Colla Nova, tot fa indicar que no hauria estat pas un plantejament inabastable.

La Roser va fer el primer castell de 9 de la història

A l’extraordinari llibre “Els castells: entre la passió i la història” de Xavier Güell es defensa la tesi que el primer castell de 9 de la història (molt probablement, el 3 de 9), fet a Tarragona per la Festa Major de l’any 1851, va anar a càrrec de la Colla La Roser.

Està documentat que a Vilanova, l’any 1852, es va fer un tres de nou que era el primer que s’havia aconseguit en aquella població. Aquell castell va estar dirigit per Gabriel Baldric, famós guerriller, que més endavant arribaria a ser general de l’exèrcit liberal i home de confiança del general Prim. Sabem que en Gabriel Baldric i Palau, natural de Cabra del Camp, va ser cap de colla de la Roser. Per tant, podem afirmar que el 3 de 9 de Vilanova va ser bastit per aquesta colla.

Però, com arriba Güell a la conclusió que el primer castell de nou de la història el va fer la Roser? Segons Francesc Ballester, en el seu treball "Els Xiquets de Valls" el primer intent de 3 de 9 fet a Valls datava del 1845 (sense especificar-ne la colla) amb motiu de la tornada de la Verge del Lledó després d’unes pregàries i que no s’havia pogut completar fins Sant Joan d’aquell any. Ballester afirmava també que, per les festes celebrades després del còlera de 1854 a Valls, l’altra colla va carregar el 3 de 9 (tampoc especifica la colla, però la diferencia de la de l’anterior consecució en dir “l’altra colla”), castell que va caure per un cop de pedra que va rebre un casteller del tronc.

La datació de’n Ballester és errònia ja que, segons les cròniques aparegudes al Diario de Barcelona i a El Barcelonés (extractes de les quals apareixen al llibre citat de Xavier Güell), les festes a llaor de la Mare de Déu del Lledó es van fer el 17 de maig de 1852 (primer intent del 3 de 9 a Valls). S’havia demanat l’ajuda a la Verge del Lledó a causa de la forta sequera que havia patit aquell any la comarca. Si això ho lliguem amb el que diu Ballester, veurem que el primer 3 de 9 descarregat a Valls va ser per Sant Joan d’aquell mateix 1852.

Ballester no s’equivoca, però, en la data en que “l’altra colla” (tal i com surt al text) aconsegueix el seu primer castell de nou, ja que està ben documentada l’epidèmia de còlera l’estiu de 1854.

Per tant, es pot afirmar que el primer 3 de 9 de la història (Tarragona, 24 de setembre de 1851), el segon (Valls, 24 de juny de 1852) i el tercer (Vilanova, 5 d’agost de 1852) van anar a càrrec de la Colla de la Roser. Segons Lluís Solsona, en el seu treball “El meravellós trienni casteller 1851-1853”, també hi hauria un quart 3 de 9 abans que el “carregat” per l’altra colla el 1854: a Torredembarra, el 4 de setembre de 1852 i també amb en Gabriel Baldric (a) el Bieló dirigint el castell.

L’inici dels grans castells, els castells de nou, van arribar de la mà de la Colla de la Roser. Tal com diu Güell al seu llibre “ o sigui, l’antiga colla dels menestrals i que va esdevenir la Colla Nova dels Xiquets de Valls més endavant. Tot plegat el substrat que la Colla Joves Xiquets de Valls reivindica encertadament avui en dia”.

Fonts:

GÜELL I CENDRA, Xavier: “Els castells: entre la passió i la història. Articles de la primera època d’or (1851-1889)”, Cossetània Edicions, 2002

SOLSONA I LLORENS, Lluís: " El meravellós trienni casteller 1851-1853", publicat a la Revista Foc Nou núm. 41, del 1993

Una fita no superada en 35 anys

La Colla Nova, liderada per en Ramon Barrufet, el Blanco, des de 1931, aconseguia carregar el 3 de 8 per primera vegada al sXX  (si més no, no es té constància de cap altre assoliment, la qual cosa no descarta alguna possible consecució els primers anys de la centúria).
La gesta va tenir lloc el dia 4 de setembre de 1934, per la Festa Major de Torredembarra. Aquell dia la Colla Nova va aconseguir la que seria la millor actuació del segle i que no seria superada fins al 1969, 35 anys més tard!.
La Colla havia descarregat el 4 de 8 a la primera ronda, un castell sobre el qual  va exercir un domini absolut fins l’esclat de la Guerra Civil (del 1933 al 1936, la Colla Nova en va descarregar 16 i en va carregar 3 més, una barbaritat per a aquella època).
A la segona ronda va carregar el 3 de 8 que va caure quan ja sortien els dosos. L’actuació va continuar amb el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix i el 5 de 7.
La Colla Nova culminava una progressió extraordinària des de la reorganització de les colles vallenques el 1929. En només 4 anys, la Colla Nova havia assolit tal nivell que la situava com a dominadora absoluta del món casteller d’aquells anys. Una progressió que semblava no tenir sostre i que només la tragèdia d’una guerra podia aturar.